dilluns, 15 de juliol de 2013

Llatinismes i literatura: Adrián Jorge, "La veu de Roma"


L'Imperator Adrianus és el protagonista d'aquestes cròniques que setmana a setmana ens va narrant Adrián Jorge. A La veu de Roma es vol deixar constància dels esdeveniments biogràfics de l'emperador Adrià: els seus amics, les seves accions, decisions, pensaments.... A partir de la seva vida podem conèixer també els costums dels ciutadans romans de l'època.


Aquestes són les respostes del David a les preguntes que els vaig fer per poder valorar què els havia semblat aquesta forma de treballar els llatinismes:

. Què us va semblar a priori quan us vaig presentar l'exercici?

Una bona forma d’aprendre’ls, encara que hi estiguessin les dates fixades, seria una càrrega tenir l’obligació de fer-los per a cada dilluns.

Quina idea inicial vau tenir per a fer? L'heu portat a terme o vau canviar d'idea? Per què?
Fer un diari en el qual a partir de notícies imaginàries que tinguessin relació amb la realitat es veiessin clars els significats dels llatinismes.

. Com us heu organitzat per a fer-los: quan els féieu, com, quin procés vau seguir per a escriure'ls (buscar info, com sorgia la idea del què parlar.....).

Intentava fer-los abans de la data fixada, però la majoria els he fet dilluns, ja que dimarts no solen haver-hi exàmens i en cas d’haver-hi ja hauria començat a estudiar el cap de setmana. El que si he intentat fer abans possible si tenia temps han sigut les correccions perquè no es passessi la data fixada.

. Opinió del que heu fet, del que han fet els vostres companys (aquesta setmana us ensenyaré cosetes dels companys), del que faríeu ara o del que no faríeu....

Penso que he triat la manera fàcil, perquè no crec que hi hagi tingut temps per fer coses tan currades com han fet la majoria de companys, però crec que la idea de fer un diari amb notícies m’ha sortir prou bé.

. Penseu que heu aprés llatinismes? Heu incorporat alguns a la vostra vida, als vostres escrits....?

Si, sobretot els que ens sonaven però no sabíem exactament quina era la seva traducció, els que mai havíem escoltat possiblement seran els que abans oblidem.

La veritat que no ho recordo, però llatinismes tant quotidians com carpe diem, etcètera, posteriori, postdata, dèficit, superàvit, càpita, viceversa...segurament els hagi utilitzat algun cop a la meva vida.

PD: Penso que si abans de fer els llatinismes haguéssim dedicat una classe a saber-ne el significat de tots, no tindríem que fer tantes correccions i sobretot tu Isabel no tindries que dedicar-nos tant de temps. Això es podria fer en forma de deures com l’Odissea de grec, que cadascú portés el significat d’una entrega de llatinismes.

Però m’ha semblat molt bona aquesta forma per aprendre’ls i que et tindríem de donar les gràcies, perquè encara que ens hi tinguem que dedicar-li un temps, tu n’has de dedicar-li molt més, ja que per tu seria molt més fàcil posar-los a un examen i que nosaltres els estudiéssim.