Alba Muñoz ens fa també un "Diari personal d'una alumna desesperada"sobre les tribulacions i mals de cap d'una alumna de 2n de batxillerat. La relació amb els seus companys, els nervis davant els exàmens, els neguits pel seu futur... són alguns dels temes en els quals pensa la protagonista i busca en el seu diari el comfort de compartir amb ell tot allò que la inquieta i la il·lusiona.
L'última entrega dels llatinismes va ser el video d'una cançó que em van dedicar l'Alba, la Sandra, la Rosa i la Carolina. L'entrada del video el podeu trobar aquí.
Aquesta és la seva opinió personal sobre aquesta forma de treballar els llatinismes:
L'última entrega dels llatinismes va ser el video d'una cançó que em van dedicar l'Alba, la Sandra, la Rosa i la Carolina. L'entrada del video el podeu trobar aquí.
Aquesta és la seva opinió personal sobre aquesta forma de treballar els llatinismes:
"Aquesta manera de treballar els llatinismes, a priori, em va semblar una mica enutjosa ja que s’havien de treballar setmana sí, setmana també i és una mica cansat.
Al començament de tot, vaig rumiar i vaig decidir fer una columna de consells, com els de les típiques revistes d’adolescents, però pensant-ho més tranquil·lament vaig canviar d’idea perquè no se m’haguessin acudit tants consells per donar. Finalment em vaig decantar per l’idea del diari ja que em podia inventar la vida d’una persona.
Al principi em costava una mica organitzar-me per fer els llatinismes perquè no sabia quan fer-los però desprès vaig decidir que com més aviat els fes més ràpid me’ls treia de sobre. Així que vaig començar a fer-los el divendres per no haver de pensar més en tot el cap de setmana. Primer de tot buscava la traducció dels llatinismes i a continuació pensava quina història em podia inventar que estigués relacionada amb aquells llatinismes en concret, començava a escriure i els anava introduint.
Penso que els meus companys s’ho han treballar molt fent els diferents vídeos i cançons, procés que porta molt més temps que fer un escrit. També penso que sobre tot al segon trimestre els podria haver treballat molt més del que vaig fer.
La veritat és que amb aquesta manera més didàctica de treballar els llatinismes he aprés una mica més que per exemple estudiant-los directament d’una llista, encara que ara només recordo els més bàsics.
També he de reconèixer que de vegades m’han semblat força avorrits i llargs de dur a terme però això només de vegades".
Al començament de tot, vaig rumiar i vaig decidir fer una columna de consells, com els de les típiques revistes d’adolescents, però pensant-ho més tranquil·lament vaig canviar d’idea perquè no se m’haguessin acudit tants consells per donar. Finalment em vaig decantar per l’idea del diari ja que em podia inventar la vida d’una persona.
Al principi em costava una mica organitzar-me per fer els llatinismes perquè no sabia quan fer-los però desprès vaig decidir que com més aviat els fes més ràpid me’ls treia de sobre. Així que vaig començar a fer-los el divendres per no haver de pensar més en tot el cap de setmana. Primer de tot buscava la traducció dels llatinismes i a continuació pensava quina història em podia inventar que estigués relacionada amb aquells llatinismes en concret, començava a escriure i els anava introduint.
Penso que els meus companys s’ho han treballar molt fent els diferents vídeos i cançons, procés que porta molt més temps que fer un escrit. També penso que sobre tot al segon trimestre els podria haver treballat molt més del que vaig fer.
La veritat és que amb aquesta manera més didàctica de treballar els llatinismes he aprés una mica més que per exemple estudiant-los directament d’una llista, encara que ara només recordo els més bàsics.
També he de reconèixer que de vegades m’han semblat força avorrits i llargs de dur a terme però això només de vegades".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada