diumenge, 14 de juliol de 2013

Llatinismes i literatura: Judith Garcia, "Ànimes que busquen sorgir"

A la seva novel·la intimista, la Judith García ens narra la història d'un noi i una noia veïns a la gran ciutat de Barcelona. Primer ell la coneix només de veura-la per la finestra però l'atzar i les trobades provocades faran que aquests dos personatges creuïn els seus camins.

Reflexió de la Judith sobre aquest treball

 Des del primer moment en què vaig escoltar "modus operandi" que seguiríem per aprendre els llatinismes obligatoris de les PAU, vaig saber què faria i com. La veritat és que tot i tenir ben pensat que escriuria, em van semblar bones idees les altres propostes. Fins i tot una setmana vaig proposar-me fer un vídeo, però finalment vaig seguir amb la dinàmica d'escriptora, que ja m'agradava prou!!

 "A priori" pot semblar que escriure és més ràpid i fàcil que fer una cançó, ja que aquestes s'han de preparar, gravar i finalment editar. Tanmateix, també suposa gran dedicació fer relats. Algunes setmanes era tan fàcil com “Veni, vidi, vici” i altres havia de rellegir el mateix fragment “Ad nauseam” fins que la mussa arribava a mi. Ja se sap, tot depèn de la inspiració!!

 La meva experiència al fer-los va ser la següent: abans de res, em guardava els llatinismes corresponents i en buscava el significat. Després, rellegia el document de llatinismes anterior per trobar el punt de connexió. Per últim, deixava la meva ment “in albis” llesta per començar a volar. Com a ajuda, tenia un vocabulari que m'havia fet jo mateixa per tal que el relat tingués un to més poètic.

 El tema va ser un dels “quids” a tenir en compte. En un principi tenia la idea clara sempre, però després al veure llatinismes com "coitus interruptus" havia d'adaptar el tema. Cap problema! Les paraules criden a les paraules i els llatinismes no podien ser menys.

 Com a valoració final, crec que ha estat un plaer tenir aquesta petita obligació ja que ha fet que tots nosaltres explotéssim la nostra creativitat. Qui ens hauria dit que tindríem un cantautor tan ben plantat o que seríem còmplices de les paraules malsonants de dues senyores... I tot això sense deixar d'aprendre, que al cap i a la fi és l'objectiu primer!

 Per a mi, tot un plaer.

 P.S: Em sembla que queda palès com de rebé ha funcionat aquesta tècnica per aprendre els llatinismes!