dimarts, 8 de desembre del 2015

Discipuli et bullae 4t ESO (2015-2016)

En època romana els nens acostumaven a portar penjat al coll una bulla protectora fins, aproximadament, els quinze anys. La major part de bul·les solien estar formades per dues plaques rodones (també en forma de cor o de saquet) d'or o altres metalls menys nobles, com el plom, o fins i tot de cuir per als menys rics. El seu interior contenia amulets, que protegien al seu portador contra els mals esperits, que consistien en símbols fàl·lics, pedres precioses o també plantes o substàncies amb propietats protectores. 

Durant els primers dies de classe els alumnes de 4rt del Can Planas ja han fet la seva bul·la per tal d'allunyar els mals esperits, els mals d'ulls i les enveges provocades per gaudir, aprendre i assistir tan feliços a les nostres classes de llatí. 

Ara ocupa un lloc d'honor a casa seva i així ens ho mostren amb aquestes fotografies. 

Sint uobis dei fauentes!!!



dilluns, 5 d’octubre del 2015

Salve, quod noment tibi est?

Els alumnes de 4t de l'INS Can Planas del curs 15-16 es presenten en llatí. Situacions variades i alguna de molt romana!!


dissabte, 23 de maig del 2015

I trobada mitològica al parc del laberint d'Horta



Ahir, divendres 22 de maig, els alumnes de llatí de 4t d'ESO de l'INS Vall d'Hebron, amb la seva professora Paola Acuña, i els nostres alumnes de Can Planas, van fer la I trobada mitològica al parc del laberint d'Horta.

Unes setmanes abans els alumnes van realitzar un treball col·laboratiu sobre els diferents mites que podem trobar al parc del laberint: Dànae i Zeus, la nimfa Egèria, Apol·lo i les nou Muses, Perseu i Andròmeda, Teseu i el Minotaure...entre d'altres.

En aquestes primeres setmanes els alumnes van realitzar telemàticament uns escrits parlant en primera persona en veu dels diferents personatges mitològics i uns proves sobre els seus respectius temes. Els seus treballs es poden consultar al Wiki:


Divendres passat va ser la trobada dels dos instituts, en la qual, finalment, es van poder conèixer personalment, van realitzar la gimcana pel laberint resolent les diverses proves que els havíem preparat i en acabar tota la visita, incloent l'entrada i sortida del laberint sense el fil d'Ariadna, vam compartir un exquisit i assolellat prandium amb els àpats que van preparar entre tots els alumnes.

La jornada va ser molt enriquidora en tots els sentits, no només mitològicament, sinó també a nivell turístic, en cultura gastronòmica i, en especial, a nivell humà. Segur que molts s'enduran un bonic record d'aquest treball i d'aquesta trobada i hauran comprovat que el llatí i la cultura clàssica també poden ser grans cohesionadors de grups.


I per acabar la sortida una onada funky!



Trobareu més fotos al facebook Can Planas clàssiques:


diumenge, 10 de maig del 2015

Zaira Herrero, Disney fabulae. Llatinismes i literatura


Em dic Zaira, curso segon de batxillerat a l’institut Can Planas. Sóc una noia tranquil·la i molt tímida. En quant al tema de l’escola, sóc constant i molt treballadora. Si alguna assignatura em costa vaig fent fins que me’n surto. Em considero molt bona amb els que em rodegen, de vegades fins i tot massa. Ajudo als meus amics i amigues en el que puc i els dono consells que moltes vegades jo no m’aplico. Tot i així no només tinc coses bones, també sóc massa tossuda i sempre vull tenir la raó.
M’agradaria entrar l’any que ve a la carrera de dret, espero que m’arribi la nota. Però sé que hauré de superar la meva timidesa.

He fet llatinismes i literatura, en concret el meu treball es diu Disney fabulae. He agafat els meus contes favorits de Disney i els he transformat una mica amb els llatinismes. Ha sigut una feinada, encara que no ho sembli, però em sento satisfeta perquè crec que m’han quedat molt bé. Com em va dir la Isabel quan li vaig entregar el primer conte, li explicaré als meus fills els contes Disney a la meva manera.

Quan la Isabel ens va presentar l’exercici a classe jo no vaig anar perquè estava malalta però m’ho van explicar les meves companyes. A priori em va semblar que seria difícil i que no sabria d’on trauria l’imaginació per fer tants escrits amb diversos llatinismes. La primera idea que vaig tenir va ser de fer-ho amb imatges i vaig estar mirant un de l’any passat que ho havia fet així, però em va semblar una mica soso i aleshores vaig decidir fer llatinismes i literatura.
Una nit, mentre agafava el son, vaig pensar i se’m va ocórrer la meravellosa idea de fer contes Disney aplicant-los els llatinismes. I així ho he fet setmana rere setmana. No he canviat d’idea perquè m’agradava fer-los, m’entretenia molt.

Els he fet durant els caps de setmana. Em descarregava les pel·lícules durant la setmana abans per refrescar la memòria i així poder escriure’ls sense problemes. També he mirat alguns resums per Internet si em sorgia algun dubte sobre els contes. En quant a la manera d’introduir els llatinismes, m’he sorprès a mi mateixa amb la imaginació que he arribat a tenir, ja que mai a la vida m’hagués imaginat a una princesa de Disney dir algun tòpic com Carpe Diem.

Totes les meves companyes llevat de la Miriam que ha treballat els llatinismes amb vídeos, han fet llatinismes i literatura com jo i han fet escrits molt interessants. L’Ainhoa per exemple, que escrivia cada setmana sobre alguna persona em va emocionar quan va escriure sobre mi.
Personalment em veig massa tímida per fer una mena de vídeos com els que va fer la Miriam, per tant si tornés a començar treballaria els llatinismes amb algun escrit, no sé si com els que he fet de Disney però de manera escrita segur.

He après molt dels llatinismes. Alguns ja els havia sentit abans de treballar-los però no m’adonava quan els sentia per la televisió o els llegia en algun llibre. Setmana rere setmana semblava que fos a propòsit perquè fins i tot en sèries com “La que se avecina” o “Aida” escoltava més d’un llatinisme, cosa que mai m’hagués imaginat. Se m’ha quedat gravat per exemple Intelligenti pauca, ja que és el sobrenom que ens vam posar l’Ashley, l’Alba i jo en el concurs d’Odissea, en el qual per poc ens classifiquem.

El document “Llatinismes entre tots” crec que ens serveix a tots, ja que veiem la manera que tenim cadascú d’aplicar els llatinismes. Potser jo els entenia o els aplicava d’una manera i després veig que una companya ho feia d’una altra manera.
També m’ha servit quan no he sabut contextualitzar algun llatinisme i al veure-ho en alguna frase ho he entès millor.

Sincerament no canviaria la forma de treballar-los, ja que pots escollir lliurement com fer-ho i tens tota una setmana per fer-los. És cert que estem saturats de tantes coses a fer però sempre he trobat una estona per treballar-los i no he tingut cap problema. Excepte l’última setmana que se’m van oblidar, sempre els he pogut entregar puntual.

He consultat gairebé sempre el blog “Per Càstor i Pol·lux” sobretot quan no sabia com contextualitzar algun llatinisme.

Com he dit abans aquest treball m’ha fet veure que tinc molta més imaginació i creativitat de la que em pensava. També m’ha servit per practicar l’escriptura, saber com organitzar els paràgrafs, els punts i a part o els punts i seguit.

Alguna setmana sí que m’ha suposat una càrrega de treball extra, però em compensa, ja que si algun examen de llatí no em va força bé, amb els llatinismes la nota em puja bastant.

M’he sorprès a mi mateixa. Tinc molta capacitat d’imaginació i de fer que un personatge de Disney que conec des de petita digui coses inimaginables. Crec que m’he esforçat molt ja que això suposa molta feina per fer que tot encaixi bé i no canviar massa la història original.
Tot i així m’ha servit per polir la meva manera d’escriure, per saber que feia malament i poder arreglar-ho. Així, quan he hagut de fer algun escrit a català o a castellà no he comés errors per exemple de puntuació que si no hagués fet en els llatinismes, no sabria que feia malament.

M’ha costat molt contextualitzar segons quins llatinismes, ja que moltes vegades Internet no ajuda massa i no t’explica bé com fer-ho. A més, les històries que he seleccionat són com són i si he escollit contes Disney no puc canviar la història original, sinó serien els meus propis contes. Per tant alguns llatinismes no sabia com introduir-los i per molt que la Isabel m’ajudés continuava sense saber ben bé com fer-ho. Però la majoria sí que els he fet bé, sobretot al principi, ja que vaig treure la màxima nota. Poc a poc he anat baixant les notes dels llatinismes, pel que he dit abans, em costava molt de posar-los correctament i que s’entenguessin.
Però de totes maneres estic molt satisfeta amb el meu treball “Disney fabulae” i estic segura que li ensenyaré als meus fills quan els tingui i ara al meu germà que encara és petit i m’escoltarà.

Paula Vela, Postals viatgeres. Llatinismes i literatura


Sóc la Paula tinc 18 anys i estudio segon de batxillerat a l’INS Can Planas.
M’agrada molt sortir de festa i ballar, però a l’hora de treballar a l’escola sóc responsable i faig el que toca. Sóc una noia positiva i sempre intento estar amb un somriure a la boca.
Ara mateix el que m’inquieta és aprovar aquest curs, que ja és l’últim a l’institut, amb bona nota per poder anar a la universitat i fer la carrera que jo vull (Educació primària).



El meu treball titulat “Postals arreu del món” és un recull de les postals enviades per la Paula, una noia ja major d’edat, que desprès d’estalviar durant uns anys ha fet un viatge arreu del món tota sola. Cada setmana ha visitat una ciutat diferent  ( París, Londres, Tunísia, Can Cun, Orlando, Roma, Mykonos, Ciutat del Cabo, La Vegas, Tòquio i Santo Domingo) i a cada país ha escrit una postal per a la seva família explicant les seves aventures. Durant el camí ha conegut molta gent i ha viscut anècdotes que sempre recordarà. Aquest gran viatge ha estat una experiència emocionant per a la Paula i que en un futur li agradaria repetir.

Valoracions dels llatinismes:
El dia que la Isabel va fer la presentació de l’exercici de llatinismes a classe em va semblar una gran feinada, cada setmana tocaria dedicar unes quantes hores a fer aquest treball. Inicialment em vaig preocupar perquè no se m’ocorria cap idea original per fer els llatinismes. El que sí que tenia clar era que faria “llatinismes i literatura” perquè m’expresso molt bé per escrit.
La idea de fer cada setmana una postal des d’un país diferent se’m va ocórrer a la dutxa, on sempre rumio les coses, però realment no sé com. Em va venir al cap de sobte i com em va agradar, he seguit aquesta idea fins al final.
Respecte a la organització del meu treball, sempre seguia la mateixa metodologia. Primer buscava a internet el significat dels llatinismes que tocaven i fixant-me en el seu significat intentava pensar en algun país que m’inspirés coses relacionades. A vegades trobava el país adequat, però d’altres no en trobava cap d’especial i escollia un a l’atzar. He intentat escollir països diversos, de tots els continents i amb formes de viure ben diferenciades.
Sobre el meu treball opino que està molt ben fet, que és una idea original, i que encara que alguns llatinismes no he sabut introduir-los perfectament, en general és un bon treball. Si hagués de tornar a començar un treball de llatinismes no canviaria la meva idea de les postals perquè m’agrada molt.
He après molt dels llatinismes, més del que em pensava. Ara escolto llatinismes per tot arreu: a la tele, a les classes d’altres matèries, als llibres, etc, i sempre penso “això és un llatinisme!”. Em fa gràcia i alguns se m’han quedat gravats.
El document “Llatinismes entre tots” no ha estat necessari per a mi ja que jo tinc guardades totes les traduccions dels llatinismes quan les buscava per fer el meu treball personal. Però no està de més tenir un document així per si de cas.
La forma de treballar els llatinismes em sembla molt adequada, cada setmana un i amb el cap de setmana al mig. La forma d’entrega a través de Gmail és molt còmoda. El fet de treballar-los d’aquesta manera tan original fa que els entenguis bé i et facilita molt l’estudi per a la selectivitat. El que menys m’ha agradat han estat les correccions. M’he hagut de trencar el cap esbrinant com poder corregir un llatinisme mal introduït ja que en alguns no trobava cap referència de com fer-ho.
He consultat el bloc “Per Càstor i Pòl·lux!” diverses vegades. Al principi, per mirar com han estat els llatinismes dels alumnes d’altres cursos i treure alguna idea. Durant els dies de treball també l’he consultat per mirar com s’introduïa algun llatinismes que jo tenia malament.
Potser aquest treball m’ha ajudat a millor la meva expressió escrita ja que fer un escrit d’aquesta mena cada setmana serveix com a pràctica d’escriptura. També m’ha ajudat a conèixer una mica més de món ja que he hagut de buscar informació sobre cada ciutat sobre la qual escrivia la postal.
Aquest exercici sí que m’ha suposat una càrrega de treball sumada a tots els altres treballs, deures i exàmens d’aquest curs. Cada tarda que he dedicat a fer llatinismes ha suposat una inversió de tres hores aproximadament a fer aquest treball. Però al final, tot treball ben fet té la seva recompensa. El que espero és que no em faci baixar la meva nota mitja de llatí.
Com a valoració final he de dir que costa posar-s’hi a treballar els llatinismes cada setmana perquè és un treball molt complex però que realment sí que s’aprèn. El que més he odiat han estat les correccions ja que alguns llatinismes els considerava ben introduïts i correctes (i que en el seu moment ja em va costar introduir-los) i veure’ls subratllats de color verd cada cop que rebia un Gmail m’emprenyava. Però al final la gran majoria han quedat bé.

Miriam Oliva, Hispània directe. Llatinismes i vídeos


Breu descripció
Em dic Miriam Oliva Molina, tinc XVIII anys i sóc de Barberà del Vallès (Barcelona). De cabell moreno (tot i que he portat tots els colors al cap!) i d'aparença normal.
Sóc una noia extrovertida, curiosa i emprenedora. Tinc moltes ganes d'aprendre i m'encanten els nous projectes! M'agraden els reptes difícils i superar-me constantment. Sóc molt toçuda i em queixo per tot; sempre m'agrada fer-ho tot perfecte i quan una cosa no m'agrada m'emprenyo fàcilment. M'agrada molt viatjar i tractar amb la gent. Sóc una noia molt sociable i riallera que xerra pels colzes i a la que li encanta passar-s'ho bé amb els seus amics.

Breu descripció del treball que he fet
El meu treball està inspirat en els actuals programes de televisió dedicats a reportatges o cròniques (tals com Gente, España Directo...) dedicats a tota classe de públics. És un programa compost d'onze capítols dividits setmanalment i que tracten temes molt variats (des de festes d'aniversari fins a un dia a una classe de segon de batxillerat passant per viatges en el temps, notícies d'última hora, etcètera).







Valoracions de l'exercici dels llatinismes
A priori, la idea de fer un treball tan llarg (en extensió de temps) em va semblar una mica atrafegat. Per altra banda em va semblar una bona idea per enfocar un treball d'una forma creativa; variant així l'estil monòton de treballs escolars. Quan la professora ens va presentar el treball vaig pensar que seria molt difícil fer un treball tan elaborat i amb uns bons resultats.

La meva idea inicial era fer alguna cosa diferent. No tenia clar per on enfocaria el tema i com una de les meves grans inquietuds era “què voldré estudiar l'any vinent” vaig agafar un treball que em permetés fer un tastet de diverses professions i resoldre el quid de la qüestió. Així, se'm va ocórrer la idea de fer un programa de televisió. Des que vaig començar he portar a terme la meva idea i no l'he canviat perquè m'ha semblat una idea de treball molt interessant.

Vaig decidir fer el treball d'aquesta manera inspirada ens els programes de cròniques de la televisió actual barrejat amb altres programes més informals de caire simplement lúdic. Tenia clar que volia fer un programa d'informació però que tingués un plus de gràcia i vis còmica, que servís per entretenir la gent que el veiés. La meva idea principal va venir del programa España Directo (idea de la qual prové el títol del meu programa).

Les primeres setmanes van ser una mica caòtiques en quant a l'organització del temps per fer el guions, les correccions, gravar, muntar... però finalment vaig establir una pauta d'horaris per tenir-ho controlat.
Entre el primer dia i el segon després d'enviar l'anterior programa, buscava els llatinismes que em tocarien la següent setmana. Anotava a un document els seus significats i contruia frases que em poguessin servir per entendre bé sobre el què havia de parlar. Una vegada acabat aquest treball llegia tots els llatinismes i anava buscant un tema comú que em vingués al cap quan els llegís. Quan trobava el tema escrivia el guió i l'enviava a la professora que em retornava les correccions i ipso facto començava a buscar els meus futurs actors. Ha hagut vídeos pels quals no m'ha costat gens trobar actors o, per contra, vídeos pels quals he trigat en trobar algú que em volgués ajudar amb la gravació. Normalment les gravacions del vídeo es realitzaven entre un i dos dies i una vegada gravat el vídeo començava el procés de muntatge. Amb el vídeo de la primera entrega, vaig elaborar una plantilla que em serviria per a tots els altres llatinismes. Així, amb la plantilla guardada muntava els vídeos sobre aquesta i només havia de modificar alguns detalls (com títols de crèdit, música...).

Penso que després de l'esforç invertit, el resultat del meu treball ha estat molt satisfactori. Els meus companys han fet treballs boníssims i molt creatius que destaquen les qualitats més íntimes de cadascú (les ganes de la Paula de viatjar, la personalitat tendra i dolça de la Zaira que ha escrit els contes Disney, o el gran interior poètic del Marc). Si hagués de tornar a començar a fer els llatinismes, penso que faria el mateix treball però amb algunes modificacions que hauria introduït des d'un principi.

El fet de treballar els llatinismes d'una manera tan quotidiana, sobre tot en forma de diàleg, ha afavorit que els incorpori en el meu vocabulari. Aquests llatinismes més comuns com plus, placebo... ja els utilitzava a l'hora de parlar però hi havia molts altres que també utilitzava i no sabia que tenien origen llatí (etcètera, referèndum, in vitro...); sobre tot utilitzo molt els llatinismes de lapsus linguae i lapsus menti. Ara, quan veig programes o sèries de televisió que alguna vegada havia vist, escolto llatinismes i me n'adono que són coses que abans passaven desapercebudes per mi. Els llatinismes que més m'han quedat gravats són quid, rictus, quid pro quo, vox populi, a priori, ab illo tempore, rigor mortis, requiescat in pace, per saecula saeculorum, beatus ille, carpe diem, alea iacta est, errare humanum est, veni, vidi, vici, ídem i inter nos. Però sobretot i el que sé que sempre recordaré: de gustibus non disputandum.

Els llatinismes entre tots són una bona font per comparar els llatinismes des de diferents punts de vista i corregir errors (sobre tot pel context de les frases). Penso, però, que amb el treball individual ja és suficient perquè tampoc l'he consultat gaire.

De la forma de treballar els llatinismes no canviaria res perquè penso que així és correcta. Les dates d'entrega a vegades són complicades però estan pensades perquè no coincideixin amb els punts més forts dels curs (trimestrals, setmanes de vacances...). Hi ha setmanes que és molt difícil portar a terme el treball dels llatinismes pel poc temps que hi ha, però en un curs com segon de batxillerat és una cosa del més normal.

He consultat diverses vegades el blog de l'aula per tafanejar els treballs de l'any passat. Moltes vegades quan no tenia inspiració o quan no sabia contextualitzar un llatinisme. A més m'ha servit de pauta per elaborar la portada i l'estructura del meu treball.

El treball dels llatinismes m'ha ajudat molt amb la meva imaginació. M'ha sorprès molt la meva capacitat per inventar un nou diàleg i un nou programa cada setmana. També he millorat la meva forma d'expressió i la meva escriptura perquè setmana rere setmana hem polit errors. He après a organitzar-me millor perquè havia de tenir un horari de treball adaptat a cada setmana i pensar el temps que necessitaria per fer el guió, gravar el vídeo... i m'ha ensenyat a organitzar-me d'una manera més clara i ordenada.

He descobert de mi mateixa que tinc més creativitat de la que jo pensava. També he descobert que la meva capacitat de treball és major, perquè tot i que hi havia setmanes en les quals sentia que anava non plus ultra, vaig poder complir amb tots els requisits.

Personalment, hi havia setmanes en les quals em veia molt atrafegada de feina i el haver de fer un esforç extra com el que suposava tot el treball de fer el vídeo dels llatinismes es feia molt pesat. Considero que finalment aquest esforç invertit ha estat recuperar perquè la meva nota ha estat molt satisfactòria i m'ho he passat molt bé preparant els llatinismes; a més, gràcies a aquest treball he pogut veure a gent que no veia des de feia molt de temps.

La meva valoració sobre aquest treball és molt positiva; m'ha agradat molt poder fer un treball tan creatiu i posar tanta implicació i tant de mi en un treball escolar. M'ha emocionat molt fer l'últim programa perquè guardo molts records d'aquests llatinismes (apartament, festa d'aniversari...) i ha sigut una experiència molt divertida pel fet de poder treballar amb tanta gent. Considero que no només és un treball escolar sinó un record d'alguns dels moments de la meva vida que mai es podran esborrar. També he tingut moltes cabòries a l'hora de buscar gent amb la qual treballar, els dies de trobada, etcètera; però la meva opinió sobre aquest treball ha estat molt positiva. Considero que m'emporto un més que boníssim record del treball dels llatinismes de segon de batxillerat!

Marc Venque, Veritat a crits. Llatinismes i literatura



Presentació


Em dic Marc Venque, no sé què puc explicar, sincerament no sé ni perquè estic fent això, suposo que serà perquè hi ha persones que creuen que he de fer aquesta mena de coses per a ser algú i de moment em veig obligat a fer-ho.


Descripció llatinismes
Aquest treball són un conjunt de poemes que he  anat fent setmana a setmana, no hi trobareu cap organització mètrica i coses semblants. Simplement he intentat posar en prosa diferents coses que passaven pel meu cap i ho he intentat disfressar de poesia.



El dia de la presentació a classe vaig pensar que seria molt difícil trobar o imaginar-me quina cosa fer. Sincerament jo no vaig tenir idea inicial, el que em va passar es que va arribar el dia d’ entregar el primer llatinisme amb data límit al dilluns a les 24:00 i aquell mateix dia a les 22:00 no sabia què fer i vaig intentar escriure un poema. Al principi tenia la idea de canviar el meu exercici per un altre que no fos poesia, però finalment no vaig canviar perquè al principi arribava el dia d’ entregar-los i no sabia què fer.
En el referent a la organització suposo que es podria dir que la meva metodologia és la següent: arribar a l’ últim dia (o de vegades més tard) i escriure normalment sobre el primer que passa pel meu cap (encara que de vegades ho pensava amb antelació), buscar les definicions dels llatinismes a Internet i apuntar-les en un paper. Després disposar d’ un altre full i començar a escriure amb les definicions al costat, finalment ho passo a l’ ordinador, millor no faig referència a com m’ inspirava.
Jo no crec que el meu treball doni molt de si mateix, i en el referent als companys no els he vist, però pel que m’ han dit els propis autors n’ hi ha de millors i de pitjors.
Sí he après llatinismes encara que recordo només uns quants, algun a vegada si n’ utilitzo algun per la parla, el seu major ús és dir-los per a semblar una mica intel·ligent i rebaixar els fums dels del científic quan ho escolten.
Del treball de llatinismes entre tots crec que sobra perquè no serveix per estalviar-te buscar llatinismes i fas el mateix treball però escrivint-ho a l’ordinador per enviar- l’ hi a la profe, encara que com és molt senzill m’ ha sigut indiferent tenir que fer el treball.
Pot ser de la manera de treballar llatinismes canviaria que en lloc de ser setmana fos mensual (però en la mateixa quantitat, 4 al mes) per poder anar més relaxat.
Vaig consultar per Càstor i Pòl·lux però no recordo molt bé de com era.
Aquest treball m’ ha ajudat a desenvolupar una mica més altres aspectes com la creativitat o imaginació. Per a mi sí ha sigut una càrrega massa gran, però no per les dimensions del treball sinó perquè no estic acostumat a fer un treball tan regular. Com a valoració personal diré que aquest treball no és tan feixuc com es creu en un principi, i que no estic empenedit de haver-ho fet ja que podria dir que en certa manera  m’ ha agradat.

Laura Poveda, Memòries d'un canvi inhòspit. Llatinismes i literatura


Hola a tots i a totes! Em dic Laura Poveda i tinc 17 anys.  Sóc una persona extravertida a la que li agrada molt sortir amb els amics. Estic estudiant el batxillerat lingüístic. M’agrada molt llegir novel·les d’intriga i m’he inspirat en elles per realitzar aquest treball, també m’agrada molt el cinema. No m’agraden els trimestrals per què sóc una persona que es posa molt nerviosa i pateixo una mica.

Aquí us deixo el meu treball que tracta sobre unes memòries d’una noia, la Marina, que ens explica la història inesperada que va viure quan anava a l’institut. La seva vida va canviar radicalment des d’aquell succés, va haver de deixar tota la seva vida enrere excepte al seu pare i en va haver de començar una de nova. Podreu trobar amor, melancolia, acció, intriga i investigació. Espero que us agradi!
Valoracions:
La primera impressió que em va donar quan la professora ens va presentar l’exercici de llatinismes va ser bona, em va agradar bastant perquè era una manera original de poder aprendre els llatinismes, així hem pogut entendre millor el seu significat i que se’ns quedes a la memòria en comptes de realitzar un examen. A la vegada, haig de dir que em va fer una mica de por, ja que cada setmana hauríem d’escriure un tros de la nostra història. No sabia si seria capaç, si podria fer-ho o si em sortirien bé. Una vegada ja tenia la idea del que voldria relatar es va convertir en una tasca molt més fàcil de realitzar.
La idea que vaig tenir inicialment de com fer-los va ser realitzar unes memòries sobre una persona que expliques una història amb una mica de tot, passió, desamor, tensions, aventures... i l’he dut a terme fins al final.  El que va fer que decidís realitzar unes memòries, en comptes d’un altre format, va ser que no volia que s’expliqués una història de manera lineal i que al final els lectors es sorprenguessin. Sinó que volia que el lector es desconcertés i s’animés al llegir més cada setmana. Tot i que la veritat és que la història s’escrivia sola amb els llatinismes que ens tocaven, ja que cada setmana els llatinismes tenien una temàtica que et feien redirigir la història.
Vaig començar a fer els llatinismes els dissabtes, ja que així tenia uns quants dies per poder realitzar alguna correcció o per si em quedava sense idees que em vingués la inspiració en un dels altres dies, però degut als exàmens i treballs les ultimes entregues les vaig realitzar entre diumenge i dilluns. Primer buscava els significats dels llatinismes i buscant algun exemple i així la història anava agafant forma.
M’ha semblat molt original els treballs que han realitzat els meus companys i he pogut aprendre d’ells. A mi m’ha agradat molt la manera que he realitzat tot i que el que canviaria seria una mica la historia per no fer-la tant enrevessada, car el final em va costar molt lligar caps.
Amb aquest exercici he aprés molts llatinismes i algunes vegades si que els he utilitzat, sobretot quan parlo , com lapsus mentis, idem, mea culpa o carpe diem.
Considero que el document de “Llatinismes entre tots”, no és necessari ja que no l’he utilitzat per què no m’ha fet falta, amb Internet ja els podia trobar bé. Tot i que ara en haver acabat queden tots recollits i així els podem estudiar més fàcilment per les PAU.
Trobo que la forma en la que hem treballat els llatinismes ha estat bé; l’únic que canviaria seria el dia que els vam iniciar, per mi podria haver estat abans i així no acabar tant entrat el fi de curs. Valoro molt positivament la formar de entrega, ja que és una manera molt fàcil i sobretot l’oportunitat de poder pujar la nota que se’ns dona amb les correcció .
El blog “Per Càstor i Pòl·lux” l’he consultat a vegades per veure algun exemple que no entenia.
Considero que he millorat en la manera d’expressar el que volia escriure, he après noves expressions i sobretot he millorat els signes de puntuació i la forma de redactar. També he descobert que puc ser constant en una època d’estres. Ja que ha vegades a coincidit amb alguns exàmens i períodes de més feina que per tant m’era més dificultós realitzar-los.
Finalment, vull dir que els llatinismes m’han ajudat molt a desconnectar i m’he divertit molt escrivint-los i corregint-los quan m’adonava del que havia escrit (com quan vaig escriure p***) m’ha ajudat molt a desenvolupat molt la meva imaginació tot i que ha vegades m’hauria agradat haver tingut més llibertat per seguir la historia ja que com he dit abans els llatinismes et guiaven una mica. A vegades he sentit que no sabia com millorar-los quan duia a terme les correccions, però si tenia algun dubte podia preguntar-te a tu, Isabel.

Ashley Ortiz, Memòries d'una nena romana. Llatinismes i literatura



Descripció personal

Em dic Ashley i tinc 18 anys, estic cursant el batxillerat humanístic a l'institut Can Planas a Barberà del Vallès, perquè m'agradaria estudiar educació infantil a la universitat.
Sóc una noia molt eixerida i sociable, m'encanta ajudar els demés per sentir-me bé amb mi mateixa, penso també que sóc una mica pessimista en l'àmbit escolar però sempre poso totes les ganes per poder aconseguir el meu objectiu.

Descripció del treball

La Júlia és una nena de tretze anys que per part de la seva mare és d'una família humil però per part del seu pare, forma part de la classe alta romana. Voleu saber totes les històries que us ha d'explicar? Solament heu d'endinsar-vos en aquest entramat d'aventures...




Valoracions de l’exercici dels llatinismes
·    El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

En un principi vaig pensar que seria molt complicat i que potser no m'agradaria perquè ni tan sols sabia a que es referia el terme “llatinismes”.
·    Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?

D'es d'un principi vaig pensar fer llatinismes i literatura perquè sabia que era on em podia desenvolupar amb més facilitat. He seguit fins al final amb aquest àmbit.

·    Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Vaig mirar els treballs dels companys de l'any passat per poder orientar-me de com fer-ho i entre el que vaig veure i la meva imaginació vaig decidir fer un recull de memòries.

·    Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).

Els primer els feia casi sempre els dissabte per l'ànim que tenia però a mesura que anava avançant el curs i la cosa s'anava complicant vaig a començar a deixar-los per l'últim fins que va arribar el punt que fins i tot em vaig retardar.
En cada entrega el primer que feia era buscar la definició del llatinismes i posar-la a dalt del document, després pensava de què parlaria i a mesura que anava escrivint els llatinismes esborrava el llatinisme que ja havia col·locat al text, fins que els havia posat tots. Hi havia vegades que no sabia com posar un llatinisme i per tant havia de buscar exemples o mirar al bloc que ens va proporcionar la Isabel. De vagades també tenia que buscar informació a internet perquè introduïa algun aspecte.


·    Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Penso que el que he fet es fruit d'un esforç ja que mai m'havia enfrontat a fer coses d'aquest tipus, he pogut seguir una història de manera ordenada encara que m'hagués agradat ser més imaginativa i poder fer d'altres coses més originals com algun dels meus companys.


·    Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....?  T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

He aprés molt més llatinismes dels que em pensava, encara que hi havia alguns que ja coneixia com ara el carpe diem, el beatus ille o el intelligenti pauca. Ara els escolto més a les notícies i en el meu dia a dia. Els que més me’n recordo són delirium tremens, verba volant scrtipta manet, errare humanum est.

·    Què en penses del document “Llatinismes entre tots”? Creus que és necessari o amb el treball personal que has fet ja n’hi ha prou?

Penso que amb el nostre treball n'hi ha prou perquè no he mirat el document, només quan em calia fer-ho.

·    Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

En un principi tot era més fàcil perquè no teníem tanta feina, però a mesura que el curs avançava s'anava fent més complicat ja que has d'intervenir molt de temps alhora de fer-los i saps que tens molta més feina per fer, però també és la millor manera perquè puguem entendre els llatinismes.

·    Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

L'he consultat moltes vegades quan amb la definició no sabia com introduir el llatinisme i així veien com el feien els altres se'm feia molt més fàcil a mi.

·    Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Penso que m’ha ajudat a l’hora de redactar, d'ordenar les idees i sobretot amb el tema dels paràgrafs que fins al final m'ha costat moltíssim poder fer-ho correctament.



·    Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

M'he adonat què tinc més imaginació de la que jo pensava i que puc a través de paraules que no coneixia introduir una història amb molt sentit.

·    Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

És un treball que costa, perquè has de tenir temps i sobretot paciència per quan no t'arriben les idees, però veure del que ets capaç, d'aprendre tantes paraules noves és molt satisfactori.

·    Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of couse!).

Per a mi aquest treball m'ha ajudat a adonar-me del que sóc capaç, encara que hi ha hagut moments que he volgut passar o que no tenia gens de ganes de fer-ho sempre he agafat el temps i les forces per posar-me. Ha sigut una experiència molt enriquidora i que tornaria a repetir sense cap dubte però d'una altre manera. L'únic inconvenient que li puc treure és el poc temps que tenim per poder fer coses més interessants, per poder invertir més temps. En general m'ha encantat fer-ho i espero poder veure tots el anys com els alumnes següents ho segueixen fent.
Petons Isabel!

dissabte, 25 d’abril del 2015

Mireu el nostre Sant Jordi!. Sant Jordi 2015

Després de moltes setmanes de creació de lletra, preparació de vestuari, idees mils, riures, coreos, gravacions et altri...va arribar el gran dia de l' actuació per explicar als alumnes i professors del Can Planas el perquè del nostre Sant Jordi, princesa i drac.

Amb la cançó "Mireu el nostre Sant Jordi!" els alumnes de llatí de 4t van cantar, amb un inspirat cor de Muses, i representar, amb uns actors entregadíssims, el mite de Perseu i Andròmeda, des del seu naixement, amb Dànae i Zeus, passant per la seva vida a l'illa de Sèrifos amb Polidectes com a rei malign; aconsellat per Hermes, les Grees i acompanyat per Pegàs, Perseu ha de tallar-li el cap a Medusa, per tal que Polidectes no es casi amb la seva mare Dànae. Morta Medusa, anant de camí a casa, es troba a Andròmeda, lligada a la roca patint els càstig imposat pels déus com a càstig per la supèrbia de la seva mare Cassiopea. Havent lliutat amb el mostre que devorarà la princesa, Perseu salva Andròmeda i finalment es casen, sota el beneplàcit dels protagonistes del mite i acompanyats pel melodiós cant de les Muses.

Nora Aisa, Marina Aragón, Yael Carrasco, Iván Chamorro, María Espinosa, Alba Esteras, Elena García, Ariadna Gil, Paula González, Fran Granados, Adrián Jumilla, Paula López, Joaquín López, Maelly Marques, Sabrina Marques, Nidia Migallón, Manu Muro, Marina Oneto, Marta Pedraza, Paula Pérez, Jordana Rosa, Camilo Salgado, Ana Sánchez, Paula Serrano, Shirley Taipe, Laia Tomás, Marcos Torres, Noelia Valiente i Neus Vilaró, ha estat una experiència gratificant, divertida, creativa i esbojarrada haver fet aquest projecte amb vosaltres. Per aquest motiu, i molts d'altres que ara aquí no toquen, té raó de ser i té al·licient la nostra professió.

Moltíssimes gràcies per la vostra entrega i dedicació!! 


divendres, 3 d’abril del 2015

Alba Oneto, Entre somnis i lletres. Llatinismes i literatura.





Sóc l'Alba, una estudiant de segon de batxillerat i una gran apassionada del món grecoromà. Em considero una noia constant i treballadora i sobretot lluitadora. Sempre intento aconseguir els meus somnis i no em rendeixo mai.
M'encanta la llengua, per aquest motiu estic cursant el batxillerat lingüístic. Viatjar és una altra de les meves passions i sobretot, conèixer noves cultures.

Descripció del treball

El meu treball és un blog d'una alumna de segon de batxillerat on intenta transmetre nous coneixements setmana rere setmana. També l'utilitza per poder evadir-se i poder transmetre tots els seus sentiments, emocions, preocupacions... tot allò que sent una estudiant de batxillerat.

Qüestionari

El dia que vaig fer la presentació de l'exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?
Quan se'm va presentar l'exercici dels llatinismes, en un primer moment vaig sentir por, car creia que no tenia imaginació i no sabria com fer-los. Però, dintre de mi també tenia il·lusió i ganes d'apendre i de treballar d'una manera totalment diferent a les que ho havia fet fins el moment.

Quina idea inicial vas tenir per fer? L'has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?
A priori vaig decidir escriure la història d'una família adaptada a la vida romana, però finalment vaig canviar d'idea perquè sobretot en el tema de les imatges, em costava molt trobar-les relacionades amb el tema.
Finalment, vaig decidir escriure com si fos un blog per poder expressar els meus sentiments i sobretot per “ensenyar” als demés.

Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l'has fet? D'on vas treure la idea?
Una nit, mentre pensava en els llatinismes i que la idea principal em costaria de dur-la a terme, vaig pensar en el meu treball de recerca, que el vaig fer en format blog, i vaig decidir fer-ho així. Vaig considerar que era la millor manera per poder expressar tot el que sentia en cada moment.

Com t'has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t'inspiraves...).
En un principi els feia els divendres però cada cop que avançaven les setmanes i tenia més feina de l'escola els feia els diumenges a la tarda i els acabava els dilluns quan arribava de l'escola.
El primer de tot era buscar el significat dels llatinismes i frases model per saber introduir-los, seguidament buscava un tema que es pogués relacionar amb els llatinismes d'aquella setmana i per últim els anava introduint mentre escrivia.

Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries...
Crec que si tornés a començar, tornaria a fer el mateix perquè m'ha agradat la meva forma d'organitzar-me i els temes que he tractat. Tots aquests temes, eren temes que realment m'interessaven i em servien per alguna cosa.

Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat alguna a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla...? T'hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t'han quedat gravats?
Amb aquest exercici també he aprés llatinismes, molts ja em sonaven però d'altres han estat totalment nous per a mi. No sé perquè, però ara sempre escolto llatinismes a tot arreu, sembla que em persegueixen!!

Què en penses del document “Llatinismes entre tots”? Creus que és necessari o amb el treball personal que has fet ja n'hi ha prou?
Crec que amb el treball personal dels llatinismes ja hi havia prou.

Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d'entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?
La forma de treballar ha estat correcte, car ens posen moltes facilitats per poder dur-los a terme.
Els mesos escollits per fer-los han estat els millors, perquè tot i que hi havien examen ja havíem acabat el treball de recerca i podíem dedicar-li mes temps. Tot i així, les correccions algunes vegades eren difícils de fer-les perquè no sabia com adaptar els llatinismes als contextos.

Has consultat el nostre blog d'aula “Per Càstor i Pòl·lux en algun moment? Per què?
El blog d'aula l'he visitat diversos cops, sobretot per veure exemples de com adaptar els llatinismes.

Creus que aquest treball t'ha ajudat en d'altres aspectes que no siguin pròpiament el treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).
Gràcies aquest treballa he millorat sobretot la meva expressió i la meva escriptura. A més, m'ha ajudat a organitzar-me molt més el temps i la manera com fer les coses.

Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...)
Amb el treball dels llatinismes també he descobert que tinc molta més creativitat de la que pensava en un moment.

Aquest exercici t'ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d'alguna manera?
No ha estat cap càrrega, però a vegades no li podia dedicar tot el temps que es mereixien perquè havia d’estudiar pels exàmens.

Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta , valora, emociona't …
En resum, el treball ha estat satisfactori, no només perquè m'ha ajudat a millorar molts aspectes acadèmics com ara la redacció i l'expressió, sinó també perquè m'ha ajudat a expressar els meus sentiments, les meves emocions i les meves preocupacions.

Treballs de recerca 20-21

 Avui s'han entregat els treballs de recerca d'aquest curs. Els treballs que han estat en format bloc són: . A la recerca de la feli...