Promoció 10-13: "Vos cupio bonam sortem!"

Ara que ja han acabat les classes, ja heu superat els tan temuts exàmens de selectivitat (no hi havia per tant oi?) i ja esteu iniciant nous camins, ara que tot just acabo de publicar tots els magnífics treballs que heu fet amb els llatinismes, no puc deixar de publicar certes joies que tenia guardades i que encara o havia publicat. Fins ara tenia el blog una mica abandonat, ho reconec, però quan t'adones que publicar és reconèixer i contribuir a no oblidar, no puc deixar de fer aquesta entrada amb tot allò vostre que tenia pendent per no oblidar.

Vam començar el nostre viatge fa tres anys, alguns ja us vau iniciar amb el llatí de 4t i van començar els primers vídeos i els primers treballs novedosos. De Gmails, Drives, documents compartits, Googlemaps, Wikis, recerques digitals i coses mils ningú us havia parlat abans. Quants moments d'estrés vital quan jo implorava "no esborreu les feines de ningú incloses les meves!!", quines cares d'expectació quan jo projectava a la pantalla el que havia estat l'última "destrossa" i no direu que hi havia moments com per "llogar-hi cadires!". Per tots els déus de l'Olimp!

Recordeu les vostres primeres paraules llatines:

Un nadal de "Secretus amicus" ens va portar aquest regal en forma de vídeo mitològic que ja vaticina el futur d'alguns actors que durant aquest curs 12-13 han estat habituals a les nostres classes sobre llatinismes:

No podem oblidar els vídeos sobre Les metamorfosis d'Ovidi (publicats tots ells al mes de maig aquí al blog), excursions, projectes de viatges (que algun dia es compliran), curses en llista de pendents (per cert la rebuda en meta va ser inoblidable), la llibreta amb els moments apoteòsics (referències que apareixen a la darrera cançó de l'Albert "Roman Rhapsody"), concurs Odissea (ains els accents com són d'importants!) i la nostra bogeria particular del "Latín Style". I em deixo tant per dir.....

Molta sort, molt bon viatge per aquests camins tan diversos que heu iniciat cada un de vosaltres. Que els temps que corren no puguin amb vosaltres que sou tan potents. Continueu amb aquesta empenta, entrega, il·lusió, creativitat i alegria que heu vessat contínuament i sense racaneria. Ja sabeu on està la nostra classe, sempre serà també vostra, sempre sereu molt benvinguts. Per demanar sagrades hecatombes ja sabeu on trucar.

Laberint d'Horta. 4t ESO. Maig 2011

Llatinismes i TVsèries: Rosa Díaz i Carolina Sala, "Benvinguts al món grecoromà"

Rosa Diaz i Carolina Sala també han triat el format TVsèries per dur a terme aquests exercicis sobre llatinismes. També han hagut de fer un treball doble ja que a la dificultat que comportava incloure aquestes expressions als seus diàlegs també han hagut d'aprendre, i molt, sobre qüestions tecnològiques amb l'edició del video. 

Les protagonistes dels seus videos són bàsicament elles dues tot amb la col·laboració d'alguns dels seus familiars. Els seus diàlegs a vegades estan basats en temes de la cultura clàssica, a vegades en accions de l'actualitat, tot depenent de l'àmbit dels llatinismes que tenien al davant.

Aquests són els seus videos que també es poden trobar al nostre canal del Youtube.

Quan les setmanes eren una mica denses entre exàmens i deures, donada l'esforç que els comportava la gravació i l'edició del video van triar l'escriptura de textos incloent les locucions que tocaven aquella setmana.

L'última entrega dels llatinismes de la Rosa Díaz, Sandra López, Alba Muñoz i Carolina Sala va ser un petit regal personal, es van voler acomiadar dels llatinismes que tantes setmanes havien treballat cadascú pel seu compte fent un sol video conjunt, dedicant-me aquesta cançó. Penso que en realitat era la maqueta que van presentar al càsting de "La Voz" i ho van voler fer passar per la darrera entrega dels llatinismes...

Aquesta és la seva opinió sobre el que ha comportat per a elles aquesta forma de treballar els llatinismes:

"Aquell dia que la professora de clàssiques en va dir “nois he de dir-vos una cosa”, i acte seguit ens va proposar treballar els llatinismes d’una forma divertida i a la vegada acadèmica, vam pensar: I si fem vídeos?. Des de bon principi la idea ens va agradar. Així doncs vam començar a fer la primera gravació. Al començament ens venien idees sense cap ni peus, i si hem de ser sinceres, ens va resultar difícil posar la ment a treballar.

Un cop vam entregar el primer llatinisme, en el qual ens ho vam passar molt bé, ens vam adonar que potser no era tan complicat.

Així doncs vam continuar amb la mateixa dinàmica setmanal.

Pel que fa a la nostra organització, vam decidir quedar dos cops per setmana , un per fer el diàleg , i l’altre per fer el muntatge.

Un cop hem treballat tots els llatinismes pertinents, des de l’experiència podem afirmar que ha sigut un treball que requeria imaginació, creativitat, i originalitat, però a la vegada hem anant enriquint el nostre vocabulari. També podem dir que aquest treball ens ha estat útil a l’hora de fer els escrits per altres matèries , com ara llengua catalana o castellana, car ara mateix podríem incloure un llatinisme tenint consciència del que diem.

Per concloure la nostra valoració podem dir diverses coses.

En primer lloc, ens hem adonat que tot treball requereix esforç i constància, per molt pràctic que sigui.

En segon lloc, hem après les pautes que s’han de seguir per fer un treball net i polit.

En tercer lloc, en relació a l’àmbit tecnològic, hem après a utilitzar programes que no acostumaven a fer servir.

Finalment us animen a tots, que us prengueu aquesta feina seriosament, per que si treballes adequadament pots obtenir més vocabulari i cultura. Així doncs, no perdeu el temps i poseu-vos a fer els llatinismes ipso facto!"

Llatinismes i TVsèries: Sandra López, "La família romana"

A l'hora de treballar els llatinismes, Sandra López va triar fer-los en format TVsèries. En aquest cas la complexitat ha estat triple: el treball que ja comportava el propi exercici de buscar el seu significat i ús correcte per incloure'ls a la nostra parla quotidiana, l'edició del vídeo i, per tant, fer un exercici també de competències audiovisuals i, per últim, implicar i dirigir a una gran part de membres de la seva família que han fet un gran exercici d'interpretació i de pronuncia correcta de totes aquestes locucions que, sovint, els resultaven llunyanes. 

La Júlia, el Claudi, la Clàudia i la Petúnia són els protagonistes principals i partint de les seves vivències al més pur estil romà amb ambientació moderna, ens han parlat d'espectacles, de literatura, de medicina i de tots aquells temes que  ens envolten en el nostre dia a dia. 

Guions dels diàlegs dels vídeos

Com la feina de fer el guió, fer les correccions, gravar el vídeo i editar requereix una dedicació important per tal que el resultat sigui el millor possible, en les setmanes que l'alumna tenia un excés de feina va escriure algun text sobre temes diversos.

Sandra, junt a Alba, Rosa i Carol va formar part del grup que van gravar la cançó final de comiat del que havien estat els llatinismes, fent una picada d'ullet a una anècdota assídua a les classe de llatí. El vídeo es pot veure aquí.



Després d'haver dut a terme els seus vídeos setmanals, Sandra fa aquesta reflexió sobre el que li ha representat aquest treball:


"En un primer moment quan ens van dir que hauríem de fer cada setmana un treball sobre els llatinismes no hem va cridar l'atenció, però que serviria per pujar nota de llatí. Després vaig anar plantejant-me que faria per a ser original i vaig pensar en fer vídeos. Algunes setmanes no he portat a terme la meva idea pels motius explicats a continuació.

A mitja setmana (dimecres, dijous) començava a fer el diàleg dels llatinismes per enviar-ho la meva professora i que m'ho corregeixi abans de fer la gravació. Primerament agafava un full i un bolígraf i posava les primeres idees, després les redactava bé i finalment les copiava a l'ordinador. La gravació la feia els dissabtes al matí i el muntatge del vídeo el feia el dissabte a la tarda o el diumenge.

En la meva opinió els llatinismes han estat una forma molt dinàmica d'aprendre. Jo, com molta gent no sabia que havien tant llatinismes utilitzats en els nostres dies. En el meu cas ha resultat un treball molt divertit on hem après tota la família, sobretot la meva avia.

Per un altre costat he de dir que m'ha requerit molt treball a l'hora de fer el muntatge i l'actuació. Algunes setmanes no he pogut fer els llatinismes en forma pel·lícula perquè no he tingut temps i m'ha resultat més avorrit fer redacció, però molt més fàcil.

M'ha agradat fer aquests treballs i estic contenta de conèixer noves paraules utilitzades avui dia. Tant jo com la meva família ha aprés molt.

Llatinismes i música: Albert Rodríguez, "Latín Style"

L'Albert Rodríguez ha estat el nostre rapsode particular durant aquest curs. Els seus coneixements musicals, la seva ànima de showman i un bon coneixement de la tecnologia per editar pistes d'àudio el van animar a triar aquesta opció de treballar els llatinismes. 

El resultat han estat onze cançons, basades en conegudes melodies i fins i tot en hits de la música més variada. S'atreveix amb les bandes sonores de videojocs com "Tetris", "Mega Man II" i "Super Mario", i també amb cançons famoses i algunes força complicades d'interpretar com "Aquí estoy yo", de Luis Fonsi,  el Popurrí de Nino Bravo, "Candy" de Robbie Williams, "Thriller" de Michael Jackson (amb una perfecta unió de la cançó original i la nova lletra),  "My way" ("Ad Kalendas Graecas") de Frank Sinatra,  "I can't help falling in love with you" ("Veni, vidi, vici") d'Elvis Presley i "Bohemian Rhapsody" (adaptada a "Roman Rhapsody) de The Queen.

El tema central de l'àlbum que li dóna títol i del qual va nèixer un videoclip és "Latín Style". A l'entrada "El hit de l'estiu: el Latín Style" es pot veure el resultat i una explicació acurada com va nèixer aquest projecte.

Les cançons són enginyoses, ocurrents i plenes de referències al que han estat les nostres classes, la nostra relació i complicitat durant aquests tres anys de llatí.


Àlbum Latín Style

Lletres de les cançons

Opinió de l'Albert sobre el que han estat per a ell aquest treball sobre les locucions llatines: 

"Para mí ha sido una de mis grandes oportunidades de demostrar al mundo que tengo algo bueno. Como bien he dicho mi mundo es el del espectáculo y todo lo que sea cantar, actuar, o hacer cualquier cosa delante de un público, me parece que es muy bueno.

El poder arrancar una sonrisa de la boca de alguien con mis canciones para mi es la vida, si no se me hubiera planteado esta ocasión de hacer estas canciones, la verdad, creo que habría ido mas estresado, mas triste y tal vez el bachillerato lo habría dejado.

Creo que los latinismos me salvaron de no huir, coger el camino fácil y salir por la puerta para no volver. La verdad es que no solo a ti, si no a todos los compañeros que me han apoyado os debo que aún siga aquí.

Isabel, nuevamente te doy mis mas sinceras gracias, gracias por estar ahí siempre, gracias por hacerme pasar tan buenos (y malos) ratos y gracias por ser como eres.

Volviendo al tema latinismos (jobar, que me voy del tema xD) ha sido una muy gran experiencia, me lo he pasado muy bien estrujándome el coco para hacer las canciones y saber qué melodía escoger. En resumen que me ha encantado hacer estos latinismos por y para ti y la clase, y que a ver cuando vuelves a tener a un cantante como yo..."

Llatinismes i imatges

Amb aquesta forma de treballar les locucions i expressions llatines, els alumnes no només aprenen llengua sinó també posen en pràctica les competències audiovisuals.

L'exercici consisteix en fer un muntatge amb qualsevol dels programes que tenen als seus ordinadors o que coneguin de la xarxa (MovieMaker, PPT...).

Amb imatges cal reflectir el significat dels llatinismes. L'alumne pot fer servir imatges trobades a internet o imatges pròpies fetes ex professo per explicar el llatinisme.

Aquest tipus de trebal és molt enriquidor per als alumnes ja que cal que dominin el programari d'edició de video a nivell usuari i que es facin conscient de certs ítems obligatoris que han de fer aparèxier en un muntatge audiviosual com són el títol, la banda sonora, els títols de crèdit....

Durant el curs 11-12, l'alumne Rubén Benítez va treballar tots els llatinismes en aquest format. Al nostre canal del Youtube es poden trobar tots els seus videos.

Aquest curs la Yuliana Cabezas ha esta l'única que es va decidir a treballar els llatinismes d'aquesta forma, però només dues en dues de les entregues. De la resta van sorgir els seus escrits recollits a "Amor al latín".

Llatinismes i literatura: Iván Pulpón i els seus articles diversos

Els escrits incorporant els llatinismes de l'Iván Pulpón no han tingut cap mena de fil conductor. L'Iván ha aprofitat aquest exercici per poder parlar de tots aquells temes sobre economia, història, política...que a ell més li agraden.

Aquesta és l'opinió de l'Iván sobre com ha dut a terme aquest treball:


"En primer lloc, quan es va presentar el tema dels llatinismes, em va semblar un tema força interessant i sorprenent, i vaig pensar que seria una oportunitat per aprendre nous llatinismes dels que ja sabia, ja que és un tema interessant poder comprovar la influència del llatí en les llengües actualment.

La idea inicial per redactar llatinismes que vaig tenir sense pensar-ho dues vegades va ser fer escrits amb aquests, perquè les altres opcions no em convencien, i perquè escriure m'agrada. Durant tots els llatinismes he fet només escrits, sense fil conductor, i en cap moment me plantejat de canviar d’estratègia.

La organització que vaig fer és posar-me els divendres a buscar, primer, el significat de cada llatinisme. Després, els dissabtes em posava per la tarda i redactava el text, amb la primera idea que se m'ocorria pel cap. I finalment, els dilluns enviava l'arxiu. Encara que els últims llatinismes els feia malament i corrents l'últim dia per poder entregar el document. Una de les causes per les quals he tret notes tan dolentes, entre d'altres causes, com les equivocacions a l'hora d'agafar els llatinismes, etc.

La informació moltes vegades no la buscava. Per què? Perquè feia escrits relacionats amb temes d'història, economia, política, etc. que m'agraden i que no necessito cap tipus d'informació per escriure sobre això.

Encara que sé que els últims llatinismes no han anat com haurien d'haver anat, penso que he après llatinismes nous, i que els he incorporat a la meva vida. Crec que l'activitat dels llatinismes ha sigut molt útil, perquè en un futur els podré necessitar, en qualsevol cosa, tant si es tracta de què surtin en la PAU, com si me’ls trobo més endavant en el que pugui fer.

I encara que sembli mentida, tot i que últimament m’he cansat bastant fent els llatinismes, m'ha semblat una bona experiència fent els escrits".

Llatinismes i literatura: Adrián Jorge, "La veu de Roma"

L'Imperator Adrianus és el protagonista d'aquestes cròniques que setmana a setmana ens va narrant Adrián Jorge. A La veu de Roma es vol deixar constància dels esdeveniments biogràfics de l'emperador Adrià: els seus amics, les seves accions, decisions, pensaments.... A partir de la seva vida podem conèixer també els costums dels ciutadans romans de l'època.

Aquestes són les respostes del David a les preguntes que els vaig fer per poder valorar què els havia semblat aquesta forma de treballar els llatinismes:

. Què us va semblar a priori quan us vaig presentar l'exercici?

Una bona forma d’aprendre’ls, encara que hi estiguessin les dates fixades, seria una càrrega tenir l’obligació de fer-los per a cada dilluns.

Quina idea inicial vau tenir per a fer? L'heu portat a terme o vau canviar d'idea? Per què?
Fer un diari en el qual a partir de notícies imaginàries que tinguessin relació amb la realitat es veiessin clars els significats dels llatinismes.

. Com us heu organitzat per a fer-los: quan els féieu, com, quin procés vau seguir per a escriure'ls (buscar info, com sorgia la idea del què parlar.....).

Intentava fer-los abans de la data fixada, però la majoria els he fet dilluns, ja que dimarts no solen haver-hi exàmens i en cas d’haver-hi ja hauria començat a estudiar el cap de setmana. El que si he intentat fer abans possible si tenia temps han sigut les correccions perquè no es passessi la data fixada.

. Opinió del que heu fet, del que han fet els vostres companys (aquesta setmana us ensenyaré cosetes dels companys), del que faríeu ara o del que no faríeu....

Penso que he triat la manera fàcil, perquè no crec que hi hagi tingut temps per fer coses tan currades com han fet la majoria de companys, però crec que la idea de fer un diari amb notícies m’ha sortir prou bé.

. Penseu que heu aprés llatinismes? Heu incorporat alguns a la vostra vida, als vostres escrits....?

Si, sobretot els que ens sonaven però no sabíem exactament quina era la seva traducció, els que mai havíem escoltat possiblement seran els que abans oblidem.

La veritat que no ho recordo, però llatinismes tant quotidians com carpe diem, etcètera, posteriori, postdata, dèficit, superàvit, càpita, viceversa...segurament els hagi utilitzat algun cop a la meva vida.

PD: Penso que si abans de fer els llatinismes haguéssim dedicat una classe a saber-ne el significat de tots, no tindríem que fer tantes correccions i sobretot tu Isabel no tindries que dedicar-nos tant de temps. Això es podria fer en forma de deures com l’Odissea de grec, que cadascú portés el significat d’una entrega de llatinismes.

Però m’ha semblat molt bona aquesta forma per aprendre’ls i que et tindríem de donar les gràcies, perquè encara que ens hi tinguem que dedicar-li un temps, tu n’has de dedicar-li molt més, ja que per tu seria molt més fàcil posar-los a un examen i que nosaltres els estudiéssim.

Llatinismes i literatura: Yuliana Cabezas, "Amor al latín"

La Yuliana Cabezas ha treballat els llatinismes de dues formes diferents. Gran part de les entregues setmanals s'han basat en l'apartat de "Llatinismes i literatura" i del resultat dels seus escrits neix "Amor al latín".

Yuliana aprofita aquest exercici per fer articles d'opinió, ficció o el relat d'alguna anècdota. Les diferències culturals entre Colombia, d'on ella és originària, i Espanya la porten a vegades a fer reflexions sobre el que la sorprèn i inquieta.

També va provar a treballar-los fent videos seguint les pautes de "Llatinismes i imatges". El resultat el podeu trobar a l'entrada amb el mateix nom. 

Aquestes són les seves impresions sobre el que ha estat per a ella aquest treball:

¿Qué os pareció a priori cuando os presenté el ejercicio?

Bueno en principio a mí me pareció agradable y un poco divertido ya que tenía varias ideas para hacerlo, pero luego viendo que no me quedaba tiempo para hacer las cosas que había planeado, me desanime y empecé hacer los escritos animándome más y viéndole el lado bueno de que podría mejorar la forma de redactar.

¿Qué idea inicial tuvisteis para hacer? ¿La ha llevado a cabo o quizás cambio de idea? ¿Por qué?

Tenía la idea de hacer videos y en realidad me arrepiento de no haberlos hecho porque sé que hubiera podido dar más de mí, pero no lleve a cabo mi idea por motivos personales y poca motivación.

¿Cómo os habéis organizado para hacerlos: cuando los hacíais, como, qué proceso seguisteis para escribirlos? (buscar información, como surgía la idea de lo que hablar.....).

Bueno he de aceptar que la mayoría los dejaba para hacerlos a última hora y me cogía un poco corta de tiempo y no me inspiraba tanto con otros escritos. Los primeros videos que hice no eran de lo mejor y en esos días no tenía muy buenas ideas así que hacia lo que menos me costara. Después decidí probar con los escritos y me motive más viendo que la nota también mejoraba. A la hora de hacerlos pensaba en un tema que me gustara, y como se puede ver algunos de los escritos trata de sobre temas de la sociedad. El último escrito lo hice con una amiga a la que le pedí el favor de que me contara alguna experiencia suya y yo la redactara aplicando los latinismos y fue uno de los que más me gusto.

Opinión de lo que ha hecho, de lo que han hecho sus compañeros (esta semana os enseñaré cositas de los compañeros), lo que haría ahora o de lo que no haría....

Pienso que lo que he hecho hubiera podido ser muchísimo mejor, respecto a lo que han hecho los otros compañeros, no di mucho de mí. Por otro lado los trabajos de los otros compañeros por lo que he visto son bueno y se nota la dedicación, algunos se los han currado mucho pero a la hora de interpretar les cuesta mucho pero lo que vale es el intento.

Piensa ¿qué ha aprendido latinismos? ¿Has incorporado algunos a su vida, a sus escritos...?

Bueno en realidad creo que eso ha sido lo más productivo de hacerlos, ya que algunos se me han quedado grabados en la mente y los podría utilizar en la vida cotidiana, tanto como en exámenes de literatura o filosofía.

LLatinismes i literatura: Nerea Blanco, "Cartes a Rosseta"

"Cartes a Rosseta" és una novel·la de gènere epistolar que escriu Nerea Blanco. Rosseta, una noia de bona família, concretament de la família Cèsar, té una hermosa relació amb una noia anomenada Gina. Rosseta, és una de les noies més esnobs de l'antiga Roma. Gina és una noia del segle XXI, de família humil.

Les dues amigues ja fa molt de temps que s'escriuen cartes, sabent que tenen serioses dificultats per l'espai i el temps per poder arribar a conèixer's algun dia.Cada setmana escriu una d'elles i d'aquesta forma en un diàleg entre les dues podrem anar descobrint si han canviat tant o no els temps, els costums, els somnis....

Llatinismes i literatura: Alba Muñoz, "Diari personal d'una alumna desesperada"

Alba Muñoz ens fa també un "Diari personal d'una alumna desesperada"sobre les tribulacions i mals de cap d'una alumna de 2n de batxillerat. La relació amb els seus companys, els nervis davant els exàmens, els neguits pel seu futur... són alguns dels temes en els quals pensa la protagonista i busca en el seu diari el comfort de compartir amb ell tot allò que la inquieta i la il·lusiona.

L'última entrega dels llatinismes va ser el video d'una cançó que em van dedicar l'Alba, la Sandra, la Rosa i la Carolina. L'entrada del video el podeu trobar aquí.


Aquesta és la seva opinió personal sobre aquesta forma de treballar els llatinismes:

"Aquesta manera de treballar els llatinismes, a priori, em va semblar una mica enutjosa ja que s’havien de treballar setmana sí, setmana també i és una mica cansat.

Al començament de tot, vaig rumiar i vaig decidir fer una columna de consells, com els de les típiques revistes d’adolescents, però pensant-ho més tranquil·lament vaig canviar d’idea perquè no se m’haguessin acudit tants consells per donar. Finalment em vaig decantar per l’idea del diari ja que em podia inventar la vida d’una persona.

Al principi em costava una mica organitzar-me per fer els llatinismes perquè no sabia quan fer-los però desprès vaig decidir que com més aviat els fes més ràpid me’ls treia de sobre. Així que vaig començar a fer-los el divendres per no haver de pensar més en tot el cap de setmana. Primer de tot buscava la traducció dels llatinismes i a continuació pensava quina història em podia inventar que estigués relacionada amb aquells llatinismes en concret, començava a escriure i els anava introduint.

Penso que els meus companys s’ho han treballar molt fent els diferents vídeos i cançons, procés que porta molt més temps que fer un escrit. També penso que sobre tot al segon trimestre els podria haver treballat molt més del que vaig fer.

La veritat és que amb aquesta manera més didàctica de treballar els llatinismes he aprés una mica més que per exemple estudiant-los directament d’una llista, encara que ara només recordo els més bàsics.

També he de reconèixer que de vegades m’han semblat força avorrits i llargs de dur a terme però això només de vegades".

Llatinismes i literatura: Ana Buades, "Invicta Roma"

L'Ana Buades ens sorprèn amb un format original: el de la premsa escrita. A Invicta Roma trobarem notícies, anuncis, horòscops, passatemps, acudits......tot ambientat i inspirat en l'antiga Roma.

Aquesta és la seva opinió després d'haver fet el seu treball:

"Quan em van proposar fer els llatinismes, la veritat és que em va semblar bona idea, car era un mitjà de fer llatinismes però amb la motivació de fer-los lliurement ( amb les teves idees, la teva creativitat…).

La meva idea principal va ser fer un cómic, amb les vinyetes adeqüades i els personatges adecuats a l’època. Però parlant amb els companys de classe, els quals em van dir que molt d’ells farien una história en vídeo o escrita, vaig pensar que seria bona idea no fer el mateix, tot i que fos en un cómic no va mes enllà de ser una história. Llavors rumiant i rumiant s’em va acudir fer un diari, un diari de notícies romanes adeqüades a l’època, incloent coses actuals com l’oróscop, o el picalletres.

Vaig començar a fer els llatinismes el divendres, ja que s’entregaven dilluns, així ja els tenia fets i no m’hauria de preocupar de fer-los el dilluns. M’organitzava agafant els llatinismes amb el significat i pensava notícies, els que ja havia utilitzat els tatxava per saber que aquells ja estaven col.locats. Però al començar a crear coses que no eren notícies, com el picalletres o l’oróscop anava massa a poc a poc. A partir d’aquí vaig decidir que posaria totes les paraules a un word i les subratllaria en vermell les que ja estiguessin fetes, així era més cómode per escriure ja que tenia els llatinismes en un word i el diari obert en un altre. A més abans d’aixó escollia les notícies o la idea pel diari segons de que anaven els llatinismes i feia esbossos dels llatinismes, es a dir, idees prèvies que finalment serien notícies o qualsevol altre cosa. Però això comportava hores, ja que no tots els llatinismes encaixaven i a mès sóc una persona de no fer esbossos, ni idees prèvies, així que vaig decidir que en comptes de fer esbossos, directament pensaria abans de mirar els llatinismes la meva idea, i adaptar aquests a la idea prèvia. I així amb els llatinismes restants als primers. La veritat és que em va anar millor amb aquesta tècnica, potser no es recomanable per a ningú però personalment a mí em va bè, potser tinc la ment desordenada o alguna cosa així, pero em funciona.

Crec que tots em fet una bona feina, exceptuant alguna persona que no hagi treballat gaire. Tots ens em deixat una mica de nosaltres en aquest treball, ja que reflecteix ( en opinió meva ) un bocí de la nostra personalitat, de la nostra alma i persona.

Ara per ara si els llatinismes els tingués que fer un altre cop, faría un vídeo ( si els llatinismes fóssin amb mès temps, tipo dos setmanes). Un vídeo amb decorats i vestuaris romans, perquè m’agradaria intentar reflectir la vida romana amb els llatinismes. Però no ho vaig fer car era una feinada i no tenia temps ( per exàmens, deures, feines…).

Sincerament sí que he après llatinismes, no tots obviament ja que la meva ment no dona per mès. A mès la persona amb la qual estic tambè ha après algún que altre llatinisme.

Finalment, vull dir que ha sigut una experiència molt bona. Ha sigut un dels moments que potser si he estat bastant estresada, però m’ho he pasat molt bè podent reflectir les meves idees. A banda d’això felicito tambè a la professora, a tú Isabel, per fer tota la feina, per corretgir tots els llatinismes que has tingut en una setmana, per donar-nos la facilitat de fer aquest treball en comptes de estudiar-los a classe en un simple paper".

Llatinismes i literatura: Ana Gutiérrez, "Estimat diari"

A "Estimat diari" l'Ana Gutiérrez comparteix amb els lectors els seus pensament, sentiments, felicitats, neguits...més íntims. Amb un to intimista explica al seu diari les novetats de la seva vida i els seus somnis.

Opinió de l'Ana del que ha estat per a ella aquest treball:

"El primer cop que l'exercici de llatinismes se'm va presentar, una petita espurna d'il•lusió va créixer dins meu. La idea de fer un escrit cada setmana animava la meva imaginació a deslligar-se sense frens per deixar que les meves mans transmetessin amb paraules una nova història. Però, d'altra banda, també vaig sentir una mica de por a que algun dia manqués aquesta imaginació i per la pressió em sortissin xurros en comptes de relats meravellosos... fet que va acabar passant en alguns moments.

Certament, jo vaig seguir amb la idea que em sorgí en un primer moment. Tenia la base de la història: una persona de sexe incert, a qui li agrada escriure, llegir, estimar, sentir... plasmés en un petit diari els seus sentiments més profunds vers la vida. Tot i que de vegades es feia difícil seguir el fil conductor de la història si no volia deixar caps per lligar.

En general mai he tingut cap organització estricta per escriure els meus llatinismes setmanals. El primer cop ho vaig fer el mateix dia que ens els van encomanar (estava desitjosa d'escriure!!), però en la resta de llatinismes els he anat fent depenent del temps, la inspiració i les ganes que he tingut durant cada setmana. Això sí, un mètode per escriure sí que en tenia... Primer llegia els llatinismes corresponents a la setmana que tocaven i intentava pensar una nova aventura que quadrés amb aquests i amb el fil conductor del meu relat.

De vegades, segons el meu estat d'ànim vaig arribar a escriure basant-me en la meva pròpia experiència personal, en el que sentia jo mateixa en el moment que em tocava escriure... podria dir que, en alguns moments, els sentiments que plasma el meu personatge principal són explícitament els meus. Jo mateixa he dedicat llàgrimes i somriures al meu relat.

Personalment, aquesta manera d'aprendre llatinismes em sembla una de molt bona! Encara que de vegades les muses no et visitin, el teu cervell es cali foc i en allò més profund de tu desitgis prendre foc l'ordinador i manar-ho tot a passeig. No tot el que he escrit m'agrada realment, però és cert que quan he escrit alguna cosa de la que sentir-me orgullosa, també m'he sentit realitzada.

Un cop acabats els meus llatinismes m'he adonat que potser hauria pogut fer-ho millor si des d'un primer moment hagués pensat més de cara al futur, que des del primer escrit ja tingués una base més futura del fil conductor de la meva història. Així no em donaria la sensació que algunes coses han quedat penjades...

Per acabar, caldria fer èmfasi en què d'aquesta manera he aconseguit introduir alguns llatinismes en la meva rutina d'una manera, si més no, entretinguda i més amena que estudiar per a un examen. Encara que òbviament no els he retingut tots al meu cervell, ja em sonen mínimament i estudiar-los per la selectivitat no serà tant pesat.

 Espero que hagis gaudit amb els meus escrits Isabel (en general, encara que alguns estiguin millor que d'altres)".

Llatinismes i literatura: Éric Alonso, "La persecució de l'ombra"

De nou un relat policíac però ara ambientat a la nostra època. L'Éric Alonso ens narra les aventures d'en Jacinto i en Tobies, dos policies, companys inseparables, que són sorpresos per tot un seguit de casos al més pur estil de novel·la negra.

L'Èric, després de narrar-nos per escric les investigacions dels seus personatges, ens va narrar de forma audiovisual el seu darrer (potser??) cas. A "Jacinto i Tobies, el show ha de continuar" trobem la darrera aventura dels dos investigadors privats. Original, divertit, ingeniós i amb una gran interpretació de l'Éric  i l'Albert, el nostre rapsode clàssic. 

La seva opinió sobre aquest treball ha estat aquesta:

"Quan vam sentir la proposta de treballar els llatinismes vam quedar tots sorpresos, perquè a segon de batxillerat no abunden les activitats dinàmiques. Va haver-hi diferents reaccions, la meva concretament va ser del tot positiva. Em va agradar molt poder fer un treball per a la nota final que a més em permetés deixar volar la meva imaginació i poder, en el meu cas, escriure sobre el que volgués. El primer que vaig pensar va resultar ser la idea amb la que treballaria a partir d'aquell moment i fins al final, una historia policíaca. I es que ami el món de la criminologia i el misteri m'agraden molt, a més, en perseguir diferents pistes podien canviar molt fàcilment d'escenari per incloure d'una manera coherent tota la diversitat de llatinismes.

 A l'hora d'escriure, sempre havia de madurar una bona idea, situar l'espai de la narració i pensar com podia incloure els llatinismes en la seva forma correcta. Això em duia algunes vegades menys temps i algunes vegades més però sempre sortia i si en algun moment no i em bloquejava, ho deixava una estona i pensava en un altre moment. Primerament havia de buscar el significat dels llatinismes a pàgines com Wordreference o sinó a la Viquipèdia, després imaginava una historia segons el tipus de llatinismes que tocaven per la entrega en qüestió amb escenari, personatges i situacions comunicatives que expliquessin els llatinismes en el seu context sense que semblés fet d'una manera forçada. Un cop fet només quedava redactar la història i corregir les faltes d'ortografia.

 Individualment, puc dir que he aprés molt sobre el significat de llatinismes que sentia sovint per la televisió o veia escrits, com "Ipso facto o conditio sine qua non". Encara que no he pogut aplicar aquests coneixements en conversacions, perquè s'ha de forçar massa la seva introducció i la majoria de vegades dificultaria la conversació ja que la majoria de persones de la nostra edat no saben que volen dir aquestes paraules, com nosaltres abans de fer aquesta activitat.

 Personalment m'ha agradat força fer aquestes narracions i, tot i que, quan estàvem en plena època d'exàmens, fer els llatinismes tots el dilluns de vegades ens molestava una mica, s'ha de dir que es un treball dinàmic i divertit si ho fas teu i completament recomanable pels alumnes d'anys venidors".

Llatinismes i literatura: Mar Ortega, "El súmmum de la vox populi"

Què els passa quan dues iaies tafaneres es troben? Això és el que la Mar Ortega ens explica al seu relat El súmmum de la vox populi. La Sra. Nicolassa i la Sra. Ginebra parlen, malparlen, critiquen, presumeixen... No se salva ningú, ni familiars, ni amics, ni veïns. Fins i tot si toca rodolen els seus propis caps.

 I la seva opinió sobre el seu treball ha esat aquesta:


"Quan ens vas dir com havíem de fer el treball dels llatinismes estaba bastant motivada, aquesta motivació no ha disminuit al llarg dels llatinismes, tot i que sí que és cert que en alguns hi ha menys motivació que en altres, però, tot i així , em sembla que aquesta és una molt bona forma de treballar els llatinismes.

            La meva idea inicial va ser la de fer un diáleg entre dues àvies, i que aquest mostrés les típiques iaies de poble “criticonas” (i crec que me n”he sortit força bé). Vaig pensar en fer algun video, però vaig desistir de la idea per falta de temps i m”agradava més la idea de fer-los tots iguals. 

            Jo no tenia un dia concret en que fes els llatinismes, quan m”enrecordava i tenia temps els feia, el primer que feia sempre era buscar tots els llatinismes, me”ls llegia i pensaba una mica de que podia parlar, com començar-los. Els meus llatinismes, al ser un diàleg, era molt fàcil incorporar els diferents llatinismes, canviant de tema si calia, etcètera (un llatinismes!)

            Els meus companys han fet coses que m”han agradat molt, l”Ana G. em va deixar llegir un dia alguns dels seus escrits i la seva manera d”escriure em va encantar, també m”han agradat molt les cançons de l”Albert i els videos dels companys m”han fet riure molt, la idea de l”Ana B. també em va semblar molt original, i bé tots els treballs en general m”han agradat, alguns els he pogut veure més que altres i aquests han sigut els que més m”han cridat l”atenció.

            Si he aprés llatinismes? I tant! Abans no em fixava gairebé en ells, ara, cada cop que sento un, dic: Mira! Un llatinisme!

            I ja per acabar l”escrit de reflexió, bé jo crec que, com he dit abans, aquesta és una molt bona forma de treballar els llatinismes, ja que treballant-los nosaltres és més fácil que els entenguem i que després sapiguem aplicar-los, així no es tracta només de buscar qué vol dir cada llatinismes si no que ens hem d”esforçar en aplicar-lo, cosa que ens anirà molt bé en endevant. L”únic problema que jo trobo és que els llatinismes després costa enrecordar-se de que volia dir cada llatinisme, però això ja és qüestió de possar-se a estudiar!"