diumenge, 14 de juliol de 2013

Llatinismes i literatura: Éric Alonso, "La persecució de l'ombra"

De nou un relat policíac però ara ambientat a la nostra època. L'Éric Alonso ens narra les aventures d'en Jacinto i en Tobies, dos policies, companys inseparables, que són sorpresos per tot un seguit de casos al més pur estil de novel·la negra.



L'Èric, després de narrar-nos per escric les investigacions dels seus personatges, ens va narrar de forma audiovisual el seu darrer (potser??) cas. A "Jacinto i Tobies, el show ha de continuar" trobem la darrera aventura dels dos investigadors privats. Original, divertit, ingeniós i amb una gran interpretació de l'Éric  i l'Albert, el nostre rapsode clàssic. 



La seva opinió sobre aquest treball ha estat aquesta:

"Quan vam sentir la proposta de treballar els llatinismes vam quedar tots sorpresos, perquè a segon de batxillerat no abunden les activitats dinàmiques. Va haver-hi diferents reaccions, la meva concretament va ser del tot positiva. Em va agradar molt poder fer un treball per a la nota final que a més em permetés deixar volar la meva imaginació i poder, en el meu cas, escriure sobre el que volgués. El primer que vaig pensar va resultar ser la idea amb la que treballaria a partir d'aquell moment i fins al final, una historia policíaca. I es que ami el món de la criminologia i el misteri m'agraden molt, a més, en perseguir diferents pistes podien canviar molt fàcilment d'escenari per incloure d'una manera coherent tota la diversitat de llatinismes.

 A l'hora d'escriure, sempre havia de madurar una bona idea, situar l'espai de la narració i pensar com podia incloure els llatinismes en la seva forma correcta. Això em duia algunes vegades menys temps i algunes vegades més però sempre sortia i si en algun moment no i em bloquejava, ho deixava una estona i pensava en un altre moment. Primerament havia de buscar el significat dels llatinismes a pàgines com Wordreference o sinó a la Viquipèdia, després imaginava una historia segons el tipus de llatinismes que tocaven per la entrega en qüestió amb escenari, personatges i situacions comunicatives que expliquessin els llatinismes en el seu context sense que semblés fet d'una manera forçada. Un cop fet només quedava redactar la història i corregir les faltes d'ortografia.

 Individualment, puc dir que he aprés molt sobre el significat de llatinismes que sentia sovint per la televisió o veia escrits, com "Ipso facto o conditio sine qua non". Encara que no he pogut aplicar aquests coneixements en conversacions, perquè s'ha de forçar massa la seva introducció i la majoria de vegades dificultaria la conversació ja que la majoria de persones de la nostra edat no saben que volen dir aquestes paraules, com nosaltres abans de fer aquesta activitat.

 Personalment m'ha agradat força fer aquestes narracions i, tot i que, quan estàvem en plena època d'exàmens, fer els llatinismes tots el dilluns de vegades ens molestava una mica, s'ha de dir que es un treball dinàmic i divertit si ho fas teu i completament recomanable pels alumnes d'anys venidors".