Alba Serrano, Meae vitae. Llatinismes i literatura

Sóc l’Alba Serrano Fernández, visc a Barberà del Vallès i tinc divuit anys.

Actualment estic cursant segon de Batxillerat a l’Institut Can Planas i estic en l’última etapa del curs, en la que no sé què passarà, si s’acabarà ja mateix o hauré de continuar aquí.

El que em preocupa és poder aprovar el curs i dedicar-me a allò que m’agrada, que és fer la carrera de Magisteri d’Educació infantil per poder especialitzar-me en l’últim curs en Educació especial, que és el que m’apassiona.

Em considero una noia oberta, sincera, simpàtica i empàtica, encara que de vegades tinc bastant mal caràcter i ocasionalment puc semblar bastant freda.

M’agrada ajudar a aquelles persones que em necessiten i sé que el dia de demà també farien coses per a mi.

En el meu treball he volgut explicar bastant breument la meva vida fins ara, ja que sempre m’ha agradat tenir un recull d’algunes de les meves experiències viscudes.    He incorporat a familiars, amics i a la meva parella, és a dir, a les persones que per a mi a dia avui dia són les més importants.

• El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

-A priori em va semblar una idea genial, ja que pujar punts sempre ens va molt bé a tots, estiguem en el curs que estiguem i sigui la matèria que sigui, ja a Batxillerat tot compta i aprendre més llatinismes em va semblar molt útil.

• Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?

-La idea inicial que vaig tenir, que va ser ‘’llatinismes i literatura’’ l’he dut a terme durant cada setmana perquè tenia clar des del començament que volia fer un recull de totes les meves vivències i si canviava d’idea, no podria continuar el fil del meu treball.

• Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

-Quan la professora va plantejar-nos el treball vaig començar a rumiar què podria fer.

Estant a casa vaig veure un llibre titulat ‘’des que va néixer’’, que és un llibre infantil el qual tracta d’una nena petita que explica les seves experiències des del moment en què neix la seva germana.

Va ser en aquest moment que se’m va ocórrer fer el treball que he fet.

• Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea de què parlar, com t’inspiraves.....).

-En primer lloc m’escrivia una llista de tots els llatinismes que tocaven fer aquella setmana i al costat introduïa el significat i dos exemples.

Per a tots els llatinismes he hagut de buscar exemples, he hagut de mirar vídeos, parlar amb companyes, etc.

Escriure em sorgia sol, és a dir, prèviament pensava què volia expressar i de quina manera ho havia de fer a poc a poc anava introduint els llatinismes alhora que explicava la meva vida.

• Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

-Estic satisfeta amb el treball que he realitzat.

Les idees que van proposar fer les meves companyes em van semblar molt interessants, però no he llegit cap fins aleshores.

Si tornés a començar aprofitaria poder preguntar a la professora tots aquells dubtes que tingués, ja que de vegades no he tingut en compte i no he fet.

• Penses que has après llatinismes? Has incorporat algun a la

teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

-He après molts llatinismes i encara que anteriorment d’haver fet aquest treball ja n’utilitzava, he incorporat més d’un a la meva vida, als escrits i a la parla.

En alguna ocasió m’ha fet il·lusió sentir algun llatinisme en algun moment determinat i saber el que volia dir per poder explicar-los a amics o família.

Els que se m’han quedat gravats han sigut: conditio sine qua non, a priori, a posteriori, in albis i in extremis.

• Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

-A priori, com he dit anteriorment: pensava que seria molt agradable i amè de realitzar aquest treball, però a mesura que l’he anat avançant s’ha fet molt pesat i rutinari.

En la meva opinió, penso que les correccions són molt estrictes i estem en un curs en el qual portem molta càrrega a sobre com per afegir un treball com aquest i que podríem haver-ho fet a primer de batxillerat perquè no es necessita maduresa del llatí per a fer-ho, perquè per exemple a classe podríem haver posat en comú els significats que cadascú pensés que serien els adequats per a les seves redaccions o vídeos.

Haver de fer-ho cada setmana se m’ha fet molt feixuc i pesat i penso que algunes de les correccions no són gaire justes, ja que en alguns llatinismes no tinc cap error i per ser no gaire extensa tinc un sis, però en d’altres que tinc tres errors i és bastant llarga: tinc un quatre.

No he trobat gaire just que tinguem una setmana per a corregir-los però després hàgim tingut que corregit tres seguits.

• Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

-Si, però molt porques vegades. L’he consultat per veure de quina manera havien introduït alguns dels llatinismes amb els quals no me’n sortia.

• Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

-El treball m’ha ajudat a l’hora de millorar l’escriptura, ja sigui vers l’expressió i les faltes d’ortografia. També m’ha ajudat a ser responsable d’enviar el treball cada setmana i a saber organitzar-me les entregues.

• Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

-No he descobert cap aspecte de mi mateix que no sàpigues.

Del que m’he adonat ha sigut que m’ha agradat molt recordar moments de quan era petita dels quals ja no me’n recordava.

• Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

-Si, m’ha suposat una càrrega bastant gran, ja que per a mi segon de batxillerat ha sigut i és ‘’un no parar’’, però pujar nota és una gran recompensa.

• Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course)

-Estic contenta amb el treball que he realitzat, però penso que si haguéssim tingut més temps per poder fer les entregues; ho haguera pogut fer molt millor.

A l’hora d’escriure’ls he tingut moments feliços, emocionants, però també n’he tingut de tristos i estressants.

Deixant a un costat les pautes de correcció penso que és un treball maco de fer i que una vegada l’has acabat et sents molt orgullós i feliç.

 

Ana Robles Campabadal, Iter per Europam. Llatinismes i literatura.

El meu nom és Ana Robles Campabadal, sóc una noia de disset anys i estudio segon de batxillerat a l'institut Can Planas de Barberà del Vallès. No falten ni tres setmanes per acabar el curs, i ara per ara només somio que arribi l'estiu i les vacances! Es fàcil esbrinar que m'agraden molt els idiomes -estic fent el batxillerat lingüístic-, especialment el francès. Bé, de fet m'agraden molt les llengües romàniques ;) Una altra cosa que m'apassiona és la música, escoltar-la i tocar el piano. M'agrada molt la música clàssica, i és un plaer poder tocar peces de Chopin al piano! M'agrada més el camp que la ciutat, i a l'estiu m'encanta estar envoltada de muntanyes i vegetació, i fer activitat pròpies de llocs rurals: senderisme, anar en bicicleta... Una de les coses per les quals tot alumne de llatí de segon de batxillerat ha de passar és pel treball de Llatinismes. En el meu cas, jo sempre he tingut molt clar que m'inclino cap a la literatura -la tecnologia i jo no ens avenim gaire-, així que vaig inspirar el meu treball en una novel·la d'Hans Christian Andersen, Viaje por España, una sèrie d'experiències i vivències personals de l'autor a partir del seu viatge per terres espanyoles. Ja es veu que jo no m'he inventat res de nou! Per cert, aprofito per recomanar aquest llibre! Vale!


 

VALORACIONS DE L'EXERCICI DELS LLATINISMES

· El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers pensaments?

El dia de la presentació de l'exercici, he de dir que vaig sentir por. Sí, por. Por perquè un treball d'aquesta magnitud suposa un gran esforç i dedicació, i un alumne de segon de batxillerat no acostuma a tenir temps ni ganes.

· Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant cada setmana o vas canviar d'idea? Per què?

Des del primer moment vaig tenir molt clar que treballaria els llatinismes en forma de literatura. Des de la primera entrega fins a l'última he mantingut aquesta manera de treballar, perquè és la manera que més gaudeixo, que més domino i la més ràpida i pràctica de fer.

· Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Donat que curso un batxillerat humanístic - lingüistic i que m'agrada molt llegir i les llengües, no és extrany que optés per escriure, tot i que requereix molta concentració i constància.

Vaig treure la idea d'una novel·la de Hans Christian Andersen, Viaje por España, en la qual relata en forma de crònica les seves experiències en un viatje per tota Espanya.

· Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea que parlar, com t’inspiraves.....).

Les primeres entregues les acostumava a fer el cap de setmana, però ho trobava massa just. A mi m'agrada fer les coses amb molt de temps d'antelació; per tant de seguida vaig començar a fer-los una setmana abans de l'entrega. I sempre que podia intentava avançar totes les entregues possibles (durant els ponts, vacances, etc.).

Sobre el procés, ho feia el més senzill possible: en un paper escrivia tots els llatinimes i immediatament buscava el seu significat per internet i exemples d´ús.

Després buscava la informació adient i necessària pels meus relats (informació sobre ciutats d'Europa, monuments famosos...) i la inspiració em venia mesura que anava escrivint. Cada vegada que introduïa un llatinisme el tatxava de la llista.

· Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Estic molt contenta de la meva manera de fer els llatinismes i crec que no hauria pogut escollir res millor. De cap manera canviaria la idea si hagués de tornar a començar, ho tinc claríssim.

· Penses que has après llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?

Sí he aprés llatinismes, a grans trets m'he quedat amb pràcticament tots. Tanmateix, no n'he incorporat  cap quan parlo o quan escric, doncs crec que són massa cultes per utilitzar-los quotidianament, i la seva substitució per expressions més col·loquials m'agrada reservar-la en altres contextos més adients.
Ara bé, és molt gratificant entendre'ls quan els escoltes o els llegeixes.

· Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

El que jo canviaria principalment és l'extensió. Em sembla un treball massa llarg i amb un nivell d'exigència molt alt, tenint en compte que qualsevol treball a segon de batxillerat és un sacrifici degut al poc temps del que disposem i tot el pes que ja portem a sobre.

· Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?
La veritat és que per a fer els llatinismes no m'ha calgut, però per a fer aquesta part final sí que he donat un cop d'ull.

· Creus que aquest treball t’ha ajudat en altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Més aviat ha estat al revés: la meva capacitat d'organització i potser d'imaginació i constància són els que m'han ajudat a fer el treball dels llatinismes.

· Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

Diria que no. La veritat és que al llarg de tots aquests anys he anat descobrint algunes de les meves capacitats desconegudes però d'altres maneres i amb altres treballs.

· Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

Definitivament sí que ha suposat una gran càrrega. I també he patit pel fet que a mi m'agrada fer les coses bé, i malgrat la falta de temps, de ganes i el cansament que tenia, m'he esforçat molt per fer el treball ben fet i com cal.

· Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course!).

La veritat és que ja ho he dit tot! El treball pròpiament dit ha estat bastant pesat i de vegades difícil de combinar amb altres feines de l'institut. Però sobre el contingut del treball, és a dir, els Llatinismes en sí, és una cosa que la veritat m'entusiasma. Tot el que tingui a veure amb les llengües m'apassiona, i el que més he gaudit ha estat buscar els llatinismes i el seu significat, fins i tot em mirava llistes de llatinismes (molts del quals no havíem de treballar) i m'entretenia llegint-los, especialment els que són aforismes, refranys i tòpics literaris.

Per tant, malgrat la magnitud i feixugor de l'exercici, puc dir que haver treballat els llatinismes em deixa molt bon regust.

Alba Oliva, Locucions llatines. Llatinismes i literatura.

Em dic Alba Oliva Molina, tinc 18 anys i sóc de Barberà del Vallès, Barcelona. Sóc estudiant de segon de batxillerat a l’institut Can Planas.

Em considero una persona molt alegre, tot i que moltes vegades quan em veuen per primera vegada no ho semblo. Sóc riallera, curiosa, extrovertida i m’encanta la gresca!

Però també tinc coses dolentes, com tothom, sóc una mica desorganitzada i orgullosa.

M’encanta acompanyar tots els moments de la vida amb un bon llibre, d’aquest que al final et deixen una sensació de plenitud. Estic enamorada dels dies de pluja, i dels animals.

Odio la falsedat entre les amistats, l’avorriment i la calor.

Com ja he dit, la meva intenció en aquest treball no ha estat crear res de nou, ja que el que he fet jo ja l’havien fet anteriors companys.

El meu treball ha estat 11 episodis d’una petita història inventada. El argument és una noia, que dotada d’uns poders que li havia passat la seva àvia, té algunes complicacions en la seva vida i s’endinsa en una aventura completament boja (viatges, detectius, morts, etcètera). 

1. El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

La veritat és que nosaltres ja ho portàvem bastant assumit el tema del treball dels llatinismes, perquè a part, a classe ja ho havíem comentat, i amb els nostres anteriors companys també. A priori, no sembla el millor tipus de treball, a més si ets una persona que no li agrada molt el tema de la creativitat o d’escriure, però a mesura que ho vas fent la teva opinió canvia a millor.

2. Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d’idea? Per què?

Doncs la veritat és que la meva idea inicial i el que he acabat fent no tenen res a veure. Al principi, en la presentació dels llatinismes, la meva idea inicial va ser fer com un programa de cuina, ja que m’apassiona el tema de cuinar. Com tot, després de rumiar-ho vas veient els aspectes negatius, i és per això que no ho vaig acabar fent. Primerament, vaig pensar que molts dels llatinismes seria molt difícil introduir-los en un tema com la cuina, ja que no és molt variat, i em costaria molt. Altre aspecte negatiu, almenys per a mi, és que si ho feies en format vídeo, havies d’anar més avançat de temps, perquè el guió òbviament l’havies de tenir abans de filmar. Tot i això, m’hagués agradat molt fer aquest mini programa i anar filmant cada setmana noves receptes i curiositats sobre el tema de la cuina, el que personalment penso que està molt oblidat.

3. Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Jo he fet com una mini historia, amb lo qual reconec que no ha estat un treball molt original, per tant no m’ha portat molt de temps indagar per escollir el tema. Tot i que els meus escrits no són gaire atractius, sempre m’ha agradat escriure, però he de reconèixer que no ho practico molt. Potser la raó per la qual em vaig decidir a fer aquest treball d’aquesta manera és les ganes d’evadir el teu cap durant un temps. Amb el ritme d’estudis que portem actualment, qualsevol moment on puguis gaudir i oblidar l’institut per uns moments, és un gust, i escriure i llegir són per mi les dues formes d’evasió més perfectes. Tenir en les teves pròpies mans el poder de creació d’una vida, em semblava una forma molt divertida de poder realitzar aquest treball, i per això vaig decidir fer-ho així.

4. Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure’ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves...).

Jo els llatinismes sempre els feia el dilluns, l’últim dia d’entrega. Però la veritat és que no ho feia així perquè ho deixes per l’últim moment, sinó perquè com em semblava una forma d’evadir-me, i el cap de setmana ja desconnectaves bastant, ho feia el primer dia de la setmana, així a la tarda és com si fos cap de setmana altre cop. Després d’acabar una entrega, em quedava tota la setmana amb ganes d’escriure les següents, per això durant tota la setmana rumiava en idees per escriure el següent capítol de l’historia. Quan arribava el dia de fer-los, jo ja tenia la idea al cap i solament em calia buscar el significat dels llatinismes, i construir l’acció, la qual els últims em va costar molt de trobar. Sí que és veritat que hi ha molts llatinismes que costen de trobar, i potser em quedava bastant temps buscant, però la sort és que teníem molt bona connexió entre totes les companyes, i qualsevol dubte sempre podíem respondre’l.

5. Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessin a començar o del que no faries...

Com he dit anteriorment, el meu treball no és gaire original, però crec que si ho tornés a fer des del principi tornaria a fer el mateix. Ara que ja està acabat, la veritat és que m’ha deixat una sensació molt agradable, i estic molt satisfeta. Sí que m’hagués agradat fer el programa de cuina, però si tornés al principi, la veritat és que no ho faria, ja que els aspectes negatius els segueixo veient. Dels treballs de les meves companyes no tinc molt a dir perquè tampoc els he vist gaire, sí que sé les opcions que han escollit cadascuna, però res més. Cap de nosaltres penso que ha escollit opcions molt creatives, ni hem fet res diferent que el que han fet els nostres companys anteriors, però totes hem treballat molt, i això ja és molt admirable.

6. Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

Després de fer aquest treball sí que he après alguns llatinismes. Anteriorment, no coneixia cap, excepte els típics com carpe diem, el qual s’utilitza bastant. Incorporat a la meva vida, crec que de moment no molts, però alguns sí, com per exemple a priori, i la veritat és que a vegades no ho faig a propòsit, sinó sense voler. Però en una cosa sí que m’he fixat, i és que després d’haver-hi realitzat aquest treball, sempre que escolto o llegeixo algun faig un crit i m’alegra reconèixer que volen dir. Abans d’escoltar la paraula llatinismes, potser llegia algun a algun llibre o al diari, en algun article, però mai el buscava, sempre passava d’aquestes paraules estranyes.

Els llatinismes que més m'han quedat gravats i m’han agradat són quid pro quo, vox populi, de gustibus non disputandum, a priori, rictus, rigor, però sens dubte el que més m’ha agradat i amb el que estic al 100 % és errare humanum est.

7. Què en penses del document “Llatinismes entre tots”? Creus que és necessari o amb el treball personal que has fet ja n’hi ha prou?

Jo personalment crec que el document “Llatinismes entre tots” no ha estat del tot necessari, amb el nostre treball personal ja hi havia prou. Però algunes vegades sí que l’hem pogut consultar.

8. Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, al forma de treballar-los, les correccions..?

A mi personalment m’ha agradat molt la forma de treballar els llatinismes. Com moltes vegades, la nostra professora ens ha demostrat que ho té tot molt organitzat. Les dates m’han semblat molt correctes, ja que quan coincidien amb exàmens forts o amb dies de festa no s’han hagut d’entregar, i així també ens ha deixat el nostre espai. Definitivament, no canviaria res.

9. Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux” en algun moment? Per a què?

Al principi, en el moment d’escollir la idea del treball, el vaig consultar vàries vegades. Després, una vegada escollida la idea sí que l’he consultat, però menys. Penso que és una bona forma de veure alguns dels llatinismes que ens costen introduir i així aprendre. A vegades, els treballs dels companys anteriors també són una font d’inspiració per nosaltres.

10. Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Crec que els llatinismes m’han ajudat en varies aspectes, en primer lloc en la meva organització. En aquest curs, cada setmana he anat descobrint que la meva organització ha anat empitjorant, i amb aquest treball l’he pogut perfeccionar més, col·locant cada feina al seu temps i arribant a fer-ho tot. En segon lloc, també m’ha ajudat molt en l’expressió i l’ortografia, la qual he anat polint cada setmana, amb cada entrega.

11. Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

La veritat és que amb aquest treball no he descobert cap capacitat meva que no sabia. També reconec que he realitzat un tipus de treball que no m’ha deixat desenvolupar molt la part creativa, ja que amb una història, solament has de pensar en una acció o un argument, i després tot ve seguit.

12. Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

El meu 2º de batxillerat ha estat una mica caòtic, per tant el treball dels llatinismes no m’ha ajudat molt a superar aquesta catàstrofe. Hi ha setmanes que òbviament tens tant treball que penses que no tindràs temps ni per respirar, i per tant no podràs fer l’entrega dels llatinismes. Però per una altra banda, crec que aquest exercici no treia molta part del nostre temps, tot el contrari del que creia al principi. Si t’ho organitzes tot correctament, ho fas, i a més un treball amb gust sempre és molt més fàcil. Sí que crec que hem rebut una compensació molt gran, en el meu cas la satisfacció d’haver fet aquest treball, d’haver pogut crear una història, jo sola sense ajuda de ningú.

13. Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t...diga’m...el que vulguis...amb amor (of course!).

La meva valoració personal sobre aquest treball és molt positiva. Penso que és una forma d’evadir-te del teu món, podent crear alguna cosa, que serà solament teva. Segons el format amb el qual ho hagués fet, hauria gaudit més o menys, però també hagués tingut més treball. Sempre he pensat que els éssers humans som una mica “masoques”, i allò que ens porta més treball ens agrada més, i així ha estat amb aquest treball. M’he sentit molt bé i molt realitzada fent l’entrega setmana rere setmana, polint tots els meus erros. La veritat és que m’ha fet molta pena acabar amb el meu personatge, ja li estava agafant una mica d’afecte.

En resum, crec que és un treball que no s’hauria de treure mai, perquè a més d’agradar, d’aquí poden sortir coses molt bones, com ja han sortit anteriorment. 

Noelia Muñoz, Llatinismes en contes tradicionals. Llatinismes i literatura

Hola!! Em dic Noelia Muñoz i a dia d’avui, maig de 2016, tinc 17 anys i estudio 2on de Batxillerat així que possiblement quan tu, sí tu, llegeixis això moltes de les coses que t’explicaré a continuació hauran canviat, o no.

Quan era a 4rt d’ESO vaig decidir fer el Batxi perquè, senzillament, era massa jove i no sabia cap a on tirar, però ara no em penedeixo d’haver pres aquesta decisió perquè aquests dos anys, la veritat que una mica estressants i cansats, han valgut la pena per treure’m del mig l’any de preparació a la prova d’accés a grau superior. Quin pal!!! Prossegueixo. Ara que estic a res d’acabar aquesta etapa de la meva vida, tinc decidit que l’any que bé faré un CFGS d’Educació Infantil i que seré una futura estudiant d’Educació Infantil a la UAB, probablement.

Abans d’entrar al Batxillerat tenia gustos i aficions molt diferents però en aquests dos anys sento que he madurat, entre altres coses (l’edat, l’entorn,..), perquè no només he aprés Llatí, Història, Hª de la Filosofia.. També he aprés a organitzar el meu temps, a assumir responsabilitats..

Ara mateix el que més m’inquieta és si superaré amb èxit la Selectivitat!!

Entre les meves aficions es troba la lectura, l’esport i la música. Però en realitat quan més practico la lectura és a l’estiu, quan tinc temps per poder-me acabar un llibre en una setmana. M’encanta llegir-me un llibre en pocs dies perquè tens el principi tan recent que seria capaç de tornar-lo a escriure.

Al meu treball trobaràs contes tradicionals, d’aquells que segur la teva mare, la teva àvia, el teu avi, els tiets, els germans o germanes t’han explicat o llegit algun cop i potser tu també els has explicat a algú. Però aquests contes, a més de comptar amb llatinismes, tenen un toque de la vida actual. Segur que rius com a mínim un cop per cada conte si els llegeixes!!!

 

·El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

El primer dia que em van parlar sobre el treball dels llatinismes em va semblar una idea fantàstica d’aprendre expressions llatines però, alhora, veient algun dels exemples que ens vas ensenyar d’anys passats, em va semblar una gran feinada i no creia que pogués acabar fent alguna cosa de la que em pogués sentir ‘’orgullosa’’.

·Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d’idea? Per què?

La primera idea que vaig tenir per fer els llatinismes va ser introduir els llatinismes en cançons famoses i/o actuals però abans de la primera entrega vaig pensar que potser arribaria un moment en el que no sabria quina cançó fer i em quedaria sense idees. Així que finalment vaig decidir fer els llatinismes en contes popular i, també, afegir aspectes o situacions de la nostra vida actual.

·Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

La veritat és que no recordo què va ser el que em va fer decidir fer els llatinismes de contes tradicionals. Però recordo que quan ja tenia la idea pensada (llatinismes en contes tradicionals), vaig creure que potser era massa simple i tu, Isabel, t’acabaries avorrint cada vegada que et toqués corregir-los; així que vaig pensar que havia de fer alguna cosa que els convertís en contes tradicionals especials i, després de molt pensar, se’m va acudir introduïr, d’una manera absurda i/o divertida, situacions que actualment podem viure o veure en altres.

·Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per escriure’ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves…).

Quan havia de començar a escriure els llatinismes primer mirava del que tractaven aquella setmana i buscava el significat de les expressions i llavors escollia el conte que creia que més joc em donaria per a aquells llatinismes. Una vegada havia escollit el conte que faria, ho escrivia explicant-lo a la meva manera i afegint o eliminant coses, si calia.

Quan la feina del conte estava acabada, començava a mirar-me on podria encaixar cadascun millor. Moltes vegades el llatinisme quedava bé per d’altres havia d’inventar-me alguna cosa per donar-li sentit.

Després d’haver introduït tots el llatinismes era quan em tornava a llegir el conte i llavors feia aquells canvis per modernitzar-lo i fer-ho més divertit i entretingut.

·Opinió del que tu has fet, del que han fer els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries…

Al començament creia que aniria perdent l’interès per la meva idea o forma de fer els llatinismes, però la veritat és que m’ho passava molt bé fent aquells canvis que feien els contes molt més interessants. Ara quan llegeixo tots els contes m’agrada com ha quedat el meu treball.

Si hagués de començar el treball des de zero, potser faria una historia inventada per mi. Però no tindria cap inconvenient en tornar a fer la mateixa idea que he fet aquest cop. L’únic que canviaria és l’extensió dels contes, els faria més llargs en algun cas.

·Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla…? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

Sí, aquest treball m’ha estat molt útil, tinc la sensació de que he aprés molt. No he incorporat cap llatinisme a la meva parla però sí que és cert que ara em fixo moltíssim més i sembla ser que des que vam començar a fer el treball n’escolto a tot arreu.

Vaig escoltar modus operandi a les notícies un dia i varis més a pel·lícules. També vaig escoltar un dia per televisió peccata minuta.

Ultimàtum, in mente, persona non grata, peccata minuta, per se, in situ, mens sana in corpore sano,..

·Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

Crec que el moment en el que es fan els llatinismes és el millor. Al primer trimestre tenim el TR a més dels exàmens i deures i seria impossible treure temps per llatinismes i penso que si comencéssim al tercer trimestre, estaríem ja sense forces, més que res psicològiques, per haver de crear el treball des del principi.

Els dies d’entrega els trobo bé també perquè ens permet treballar durant el cap de setmana, que són els dies que més temps hi podem dedicar, però ho podem entregar dilluns i això és d’agraïr si algun cap de setmana no has pogut fer feina.

Les correcciones a vegades no les he entés bé a l’hora de puntuar perquè algun cop he tingut, potser, varies faltes d’ortografia, un llatinisme malament, i he tret un 3. Però dedueixo que potser ha estat pel contingut encara que no entenc com es pot arribar a treure un 3.

·Ha consultat el nostre blog d’aula ‘’Per Càstor i Pòl·lux!’’ en algun moment? Per a què?

Sí, ho vaig consultar al principi quan tenia pensar fer ‘’Llatinismes i música’’ per mirar i inspirar-me.

·Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin propiàment el

del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització…)

Crec que el que més he desenvolupat amb aquest treball ha estat la imaginació, ja que a l’hora de ‘’remodelar’’ els contes, alguns cops ha estat fàcil però d’altres he hagut de fer servir la imaginació i esprémer el cervell per treure idees originals.

·Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat…)

La veritat és que fent aquest treball m’he adonat de moltes coses que ja sospitava que podia fer però que mai havia comprovat. El meu primer repte va estar a l’hora d’escollir el treball que faria.. Per a mi sempre ha estat fàcil treballar i fer feines però la imaginació no és un dels meus punts forts. Per això, quan vaig començar els meus llatinismes i vaig veure que m’agradava, em vaig sentir orgullosa d’haver ‘’inventat’’ alguna cosa que m’havia acabat agradant. Més tard, quan vaig modernitzar els contes vaig veure que la meva vena creativa començava a sortir!!

·Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

La veritat és que quan ens vas presentar el treball vaig pensar que seria una feinada però com que es va enviant cada setmana una entrega, no m’ha suposat cap càrrega encara que sí és veritat que alguns cops s’ajuntava amb varis parcials i/o treballs d’altres matèries però d’una manera o d’una altra sempre ho aconsegueixes.

Per altra banda, aquest treball crec que té una gran recompensa perquè la ponderació que té sobre la nota del trimestre crec que està molt bé i t’ajuda a aprovar i/o a pujar la mitjana.

·Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t… diga’m… el que vulguis… amb amor (of course!)

Personalment, per a mi els llatinismes han estat positius ja que penso que és una manera gens convencional per aprendre sobre expressions llatines ja que al haver de fer-los servir nosaltres mateixos, potser hem hagut de buscar fins entendre a la perfecció el significat i això ens ha ajudat a que no els oblidem als dos dies com passa amb altres coses. Sí és veritat que algunes de les entregues es fan més feixugues que unes altres però és com tot a la vida.. No tot està fet a gust de tots així que tot i això, la meva sensació al haver acabat aquest treball sobre llatinismes és bona i d’haver aprendre.

A més a més és un d’aquest treballs que es van fent poquet a poquet però que després et fan de gran ajuda a l’hora d’aprovar i/o pujar nota.

Aquest treball m’ha ajudat a organitzar-me ja que cada vegada que començava una nova entrega havia de seguir un procés i a més a més saber que s’han d’entregar ‘’tal dia’’ cada setmana t’ajuda a ‘’assumir responsabilitats’’ tot i que sembli una tonteria.

Com he dit anteriorment, la meva valoració d’aquest treball és positiva. L’únic contra que li trobo potser és que a vegades les notes han estat excessivament baixes i no he sabut trobar el perquè. Tot i això, this work has a super good assessment for me!! Thank you so much Isabel for these things that make school a little more fun.

Judith Cuenca, Carpe diem. Llatinismes i literatura

Em dic Judit, tinc 17 anys i estudio segon de batxillerat a l’INS Can Planas.

Sóc una noia responsable, insegura i treballadora. Una de les meves passions es viatjar i conèixer altres cultures i llengües.

La lectura és una altra de les meves passions i sempre que tinc un moment lliure aprofito per llegir.

La moda també m’entusiasma i m’agrada seguir blogs amb les noves tendències.

Ara mateix l’única preocupació que tinc és aprovar batxillerat per poder entrar a la carrera d’educació primària. 

Descripció del treball

El meu treball anomenat “Carpe diem” és una revista, on hi ha diferents articles relacionats amb l’actualitat. Articles sobre llocs on viure, pel·lícules, entrevistes, moda, receptes de cuina, entre d’altres. 

Valoracions de l’exercici dels llatinismes

• El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

Quan em va presentar el treball, em va semblar interessant i una altre manera d’aprendre llatí. Però vaig trobar un inconvenient, crec que és massa treball per l’últim curs, ja que dura tan poc de temps. Crec que sí està bé fer-ho, però potser les entregues es podrien fer cada dues setmanes.

• Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les

setmanes o vas canviar d'idea? Per què?

La primera cosa que em va vindre al cap, era que jo no volia fer cap conte, sinó alguna cosa diferent. Però després de tan mirar i investigar, vaig optar per fer com una mena de revista, on cada setmana escriuria sobre un tema.

Aquesta idea l’he portat durant totes les setmanes. Sí que algunes setmanes, depenent dels llatinismes, he trobat dificultats, però mai me plantejat la idea de canviar el format.

• Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

La primera idea que em va sorgir va ser fer most encreuats, però vaig pensar que era poca cosa. Volia fer-ho diferent i em vaig decidir per escriure una revista, on cada setmana realitzaria un article diferent, depenent més o menys del context dels llatinismes.

Per arribar a aquesta idea vaig trigar gairebé una setmana.

La idea em va sorgir mirant articles per internet.

• Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).

Normalment els feia als caps de setmana, entre els dissabtes i els diumenges, però els últims, com em va coincidir amb setmanes de molts exàmens els acaba entre diumenge tarda i dilluns.

El procés que seguia era primer buscar els significat de cada llatinisme i els relacionava amb temes d’actualitat.

Per inspirar-me buscava informació a internet i a revistes

• Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Si tornes a començar el primer que faria seria organitzar-me millor. Intentar avançar algun llatinisme, ja que sinó després s’acumulen amb deures i exàmens d’altres assignatures.

Jo crec que faria tot igual, però canviaria l’organització del temps, com ja he dit abans.

• Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

Crec que ha sigut una manera diferent d’aprendre llatinismes i més amena. Durant la seva realització aprens bastants llatinismes i a mida que els fas, t’adones que alguns ja els havies escoltat.

S’hi et fixes a la televisió, ja sigui algun programa o sèrie, els utilitzen molt.

Sempre et algun gravat a la ment com el típic carpe diem.

• Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

Un aspecte que canviaria seria la data d’entrega, jo crec que seria millor fer-ho cada dues setmanes, ja que es un curs ràpid, difícil i agobiant, i així es podrien treballar millor i amb més calma.

Crec que l’opció de les correccions està molt bé, perquè et dóna un altre oportunitat i veus en que t’has equivocat.

• Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

He consultat el blog “Per Càstor i Pòl·lux!” un parell de vegades, per veure com introduïen alguns llatinismes, ja que de vegades no sabia com introduir-los, mirant-lo em donava alguna inspiració.

• Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin

pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Crec que el treball m’ha ajudat amb la imaginació, ja que com en el meu cas, cada setmana era un tema diferent i no tenia cap fil un amb altre, he hagut de pensar molt i ser molt creativa. També he après a expressar-me millor.

• Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

La veritat és que he après a redactar millor i a utilitzar més la imaginació. També he comprovat que a través de pensar molt i de ser una mica creativa en els llatinismes ha estat recompensat amb la nota i estic satisfeta del meu treball final.

• Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

Crec que el treball sí ha suposat un càrrega, ja que és constant i les dates d’entrega són cada setmana, però tampoc és una gran càrrega. Amb una mica d’organització i d’inspiració pot sortir un treball molt bo.

Però crec que aquest gran esforç es veu compensat en les notes, ja que els llatinismes ajuden molt a pujar la nota, ja sigui perquè vas just o perquè vols treure molt bona nota a l’assignatura.

Crec que és una forma molt creativa i amena d’aprendre.  

• Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of couse!).

És un treball que en primer lloc, no em va agradar molt, però a mida que el vas realitzant el veus d’un altre manera. Crec que no s’ha de mirar com altres deures que cada setmana has d’entregar, sinó com un treball que ho pots fer com vulguis, tot i respectant les instruccions donades, però que no s’assembla a treballs d’altres assignatures.

A més, penso que és una forma molt bona d’aprendre.

Havent mirant tot el treball, el valoro positivament, ja que ha sigut una nova experiència.