dilluns, 25 de gener de 2016

Giuliana Olguín, La meva vida entre línies. Llatinismes i literatura.

Sóc Giuliana, actualment estudiant de 2n de Batxillerat, però futura advocada. Nascuda a Argentina però vivint en Espanya des de fa uns anys. Molt exigent amb mi mateixa i, en segons quins aspectes, una mica maniàtica. Bastant impacient i, a vegades, una mica tossuda. Sóc d’aquelles persones que consideren que la seva família és un dels pilars fonamentals dins la seva vida i, per tant, sóc molt familiar. Gran somniadora però amb dificultats a l’hora de donar el primer pas, indecisa en determinats moments. La meva passió des que tinc ús de raó és la dansa. M’agrada molt escoltar música. Una noia molt sentimental. Sempre intento veure el costat bo de les coses. Quan es presenten situacions dolentes tendeixo primer a pensar en negatiu, però acabo traient la positivitat amb molta força i coratge. Gran aficionada a viatjar i a conèixer racons plens de màgia. M’agrada llegir, a vegades em costa agafar l’hàbit, però quan la història t’atrapa no hi ha res amb què donar-li. M’interessa bastant la moda i tenir present les últimes tendències, tendeixo bastant a consultar diverses pàgines web i revistes d’aquest tema.


BREU DESCRIPCIÓ DEL MEU TREBALL

El meu treball, o millor dit, la meva història està ubicada en centres urbans molt localitzats dels Estats Units. Amb aquesta història he volgut sortir dels esquemes que fins ara m’havien determinat a l’hora de realitzar narracions. Sempre havia estat l’amor, la superació o aspectes semblants, però aquesta vegada vaig voler fer un gir i intentar fer una cosa nova: una novel·la policíaca, però (no pot ser d’una altra manera) l’amor es fa present entre línies. Em vaig inspirar en una sèrie policíaca que em va ajudar molt a iniciar la novel·la, però després tot venia sol i setmana rere setmana se m’ocorrien nous esdeveniments que afegir.

Els meus personatges desenvolupen la seva vida i la seva activitat entre els carrers de Nova York. El personatge principal és Daniel Scott, que és el que relata la seva història, un escriptor enamorat de la seva professió, però que necessita un canvi radical a l’hora de desenvolupar les seves històries. Es va creuant amb noves persones que, sense saber-ho, esdevindrien molt importants dins la seva vida. Harper, Diane, April, Bryan, Dan, Olivia i Matthew no són els principals, però sense voler-ho, ho són, ja que sense ells la meva història no seria història. Cadascú d’ells té una part molt significativa dins la història que t’incita a llegir més i més... Amb tant sentiment he tractat la meva història i els meus personatges que ara se’m farà difícil no tornar a trobar-los cada dilluns. Al final t’acabes acostumant a ells i a les seves històries. Se’m va fer difícil escriure el final de la història, però és cert que es percep, al llegir l’últim capítol, que no volia acabar-lo del tot, ja que vaig deixar un final obert, invitant a la imaginació del lector a obrir les seves ales.



Les meves pròpies valoracions sobre el treball


Quan vas presentar la idea de fer aquest treball a principis del segon trimestre, el meu primer pensament va ser: Uf! Això em va costar moltíssim, no tindré idea d’ on i com col·locar els llatinismes, se’m farà pesat (tot molt positiu!), però després amb la calma i llegint els passos a seguir vaig pensar que seria una bona forma d’aprendre un vocabulari nou d’una manera més didàctica, ja que posar-lo a la pràctica ajuda moltíssim.
L’únic que sabia des del començament era que apostaria per fer una cosa diferent al que havia fet fins a aquell moment, que volia canviar de tema per complet i que el meu projecte em demostrés que seria capaç d’escriure un argument diferent als anteriors. També sabia des del principi que escolliria Llatinismes i literatura ja que m’agrada molt escriure. Estava segura que faria una novel·la, però el que me faltava era sobre què tractaria. La inspiració va venir una mica més tard. Mentre mirava una sèrie la televisió se’m va encendre la bombeta i vaig tenir la idea claríssima: una novel·la policíaca! No podia estar més decidida. Al començament volia que el capítol de cada setmana tractés d’un succés diferent, però al escriure el primer capítol vaig comprendre dues coses: per una banda que no tractaria de casos diferents cada setmana sinó que la meva història tindria un fil conductor, per donar més intriga.
Abans de començar la història pertinent a cada setmana, dies abans buscava l’ informació de cada llatinisme, més que res per saber per on aniria la trama de la meva història aquella setmana. Habitualment, cada vegada que acabava una història, ja sabia més o menys que narraria la setmana pròxima, ja que tendia a deixar els finals oberts i això em proporcionava un ventall d’idees molt més ampli. Quan arribava l’hora de continuar la història el que feia era llegir-me una altra vegada el que havia escrit fins aquell moment i deixar-me portar per la inspiració. Tot era molt màgic.
Des del meu punt de vista tornaria a escriure una novel·la i tornaria a agafar el tema que vaig escollir: novel·la policíaca.
He après molt al fer aquest treball ja que no coneixia segons quins llatinismes i el buscar els seus significats no t’ajuda únicament a saber situar-los dins un context, sinó també a aprendre molt sobre diferents àmbits. A més d’això, al fer aquesta història i que es desenvolupés en Estats Units, em va ajudar a trobar racons d’aquest país que no coneixia i també ciutats, monuments i llocs d’interès d’altres països en els que es va desenvolupar la història.
Ara quan escolto o llegeixo llatinismes em fa il·lusió saber de què estan parlant. És cert que molt dels llatinismes els coneixia perquè s’utilitzen molt quan parlem: mea culpa, a priori, peccata minuta, lapsus, ultimàtum, fecundació in vitro/in vivo... però també és cert que hi ha altres llatinismes  que em porto per a la pràctica com per exemple: vis còmica, àlter ego, non plus ultra, nihil novum sub sole i molts més!
En conclusió, aquest treball va ser una manera molt didàctica i amena d’aprendre vocabulari nou a base de llatinismes, però que també et portes molts més coneixements!