Paula Blanco, Una aventura animal . Llatinismes i vídeos.

Pauleida, una aventura animal

Advetum tuum gratulor! Em dic Paula Blanco, tinc divuit anys i estimo els animals!

Sóc una noia amb moltíssima imaginació des de ben petita. Sempre m'han agradat els animals, però els animals invertebrats i els taurons no m'agraden gens (si estan a prop meu, és clar). M'agrada molt dibuixar, pintar, tocar el piano i la guitarra, llegir, nadar, anar en bicicleta i jugar amb el meu gosset, en Nevat. Els meus colors preferits són totes les tonalitats del blau, el taronja com les fulles de la tardor i el blanc de les veles dels galeons pirates. Les meves passions són els mangas i els còmics, la platja i els vaixells, el bosc i els llops, i la meva estació preferida, la tardor.
Tinc un fort caràcter, encara que molts cops sóc tímida. Detesto les persones que es creuen millors que els altres i als mentiders. Un dels meus hàndicaps i alhora virtut és que sóc molt empàtica i sensible. Em costa molt dir mentiders, perquè encara que intenti fer-ne alguna sempre em delato jo mateixa. Per a mi un any sense veure el mar és un any perdut. Un dels meus somnis és fer un viatge amb una motxilla per les illes gregues i tots els temples i llocs de la mitologia clàssica grecollatina.

Valoracions de l'exercici dels llatinismes

· El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers pensaments?

El dia que la professora ens va presentar l’exercici a classe em va agradar molt la idea. Al principi creia que seria molt complicat, car nosaltres havíem de buscar les definicions dels llatinismes i després interpretar-les bé perquè s’entengués els seus significats.

· Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant cada setmana o vas canviar d'idea? Per què?

La idea principal que vaig tenir va ser fer com un documental d’animals, tipus com Frank de la jungla, on els animals i el seu medi són els protagonistes. En un principi vaig pensar a fer-ho en format còmic perquè m’agrada molt dibuixar i perquè sabia com era de feixuc el muntatge d’un vídeo, però tot i així vaig escollir fer-ho en format vídeo. Com ja haureu vist, vaig seguir aquesta idea, i a més a més, vaig crear diferents històries per a cada animal. En aquestes històries plasmava el que tenia al cap en aquell moment. Per exemple quan vaig fer el primer vídeo, en veure el llatinisme “ex-libris” i pensant que tenia de començar a llegir-me l’Odissea, vaig decidir que l’animal d’aquell vídeo fos l’òliba.

· Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Des de petita sempre m’han agradat molt els animals, fins i tot volia ser veterinària! Llavors quan vaig saber que els llatinismes ho podia fer en format vídeo, em va venir al moment la idea de fer els animals protagonistes dels meus llatinismes.

Al principi no estava segura si quedaria bé això de posar veu sobre un vídeo d’un animal. Però quan vaig fer el primer vídeo i vaig col·locar la veu de la dobladora sobre l’animal, em va deixar molt sorpresa com quedava, em va encantar, semblava que l’animal estigués parlant de veritat, i d’aquesta manera he fet que els gossos, els llops, els eriçons, els ratpenats, etc. parlessin i diguessin la seva.

· Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea que parlar, com t’inspiraves.....).

Vaig escollir una àmplia gamma d’animals de diferents característiques entre ells. Tots i cadascun d’aquests tenen un significat en els llatinismes que els hi pertoca.

Ho explicaré amb exemples:

   Al primer capítol vaig decidir utilitzar una òliba per representar a la deessa Minerva i així poder parlar de l’Odissea, d’aquesta manera alguns llatinismes com ex-libris concordaven força bé amb la història. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en l’Ana perquè té una veu tranquil·la i per a mi és una noia molt intel·ligent, com la deessa Minerva.

   Al segon capítol vaig pensar en el Floquet de neu i fer-li un “in memoriam”, car va ser un animal molt important mundialment, sobretot a Barcelona. En aquest llatinisme vaig intentar fer una crítica de la societat, primer pel rebuig de la gent que és diferent dels altres i segon per transmetre la meva opinió sobre els zoològics, que són unes gàbies pels animals, encara que siguin de vidre i tinguin molt espai. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en el meu pare, encara no sé per què, però em va venir al cap.

  Al tercer capítol, els llatinismes com casus belli em van inspirar a representar una batalla entre gats i gossos perquè hi ha una dita que diu que aquests animals no són ben avinguts. En aquest llatinisme vaig intentar mostrar que les persones, encara que tinguem idees diferents, no hem de lluitar contra l’altre per entendre'ns, sinó parlar i buscar-hi una solució, encara que tot i així molts cops no s’arriba a un acord. Al moment que vaig decidir els animals, vaig pensar en el Rubén que fes de gosset i la Paula com a gateta, com són bons amics se’m feia estrany i còmic veure’ls barallant-se.

  Al quart capítol vaig pensar en una tortuga on expliqués la seva vida, car viuen molts anys i els llatinismes tenien sentits temporals, llavors vaig pensar en el Lonely George de les Illes Galápagos.Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en el Joel perquè sempre parla amb molta tranquil·litat i a poc a poc, però com que no va poder gravar, vaig demanar-li al meu germà.

  Al cinquè capítol em vaig inspirar en una situació personal, llavors volia transmetre la frustració de voler decidir el que tu vols, encara que la teva família tingui una altra idea del teu futur i de demostrar que parlant al final les persones ens entenem. A causa d’això em va passar pel cap que un eriçó s’indignés perquè el relacionaven amb en Sonic l’eriçó, i que per això tenia de ser veloç. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en l’Aroa perquè em sembla una noia agradable i no sé per què em transmet molta delicadesa.

  Al sisè capítol vaig pensar en els llops perquè són uns animals que viuen en una manada jerarquitzada i també perquè han estat molt rebutjats pels humans. En aquest llatinisme vaig intentar fer una crítica de com els humans hem ferit el món que ens envolta perquè pensem d’una manera molt egoista que és només nostre, i també per conscienciar com els llops, sobretot al nostre país, han sigut maltractats. Com que encara no sabia qui li donaria veu, després que en Joel no pogués fer de tortuga, li vaig demanar que donés veu al llop.

  Al setè capítol només en llegir que eren llatinismes mèdics vaig pensar immediatament en la serp perquè en les farmàcies o en la medicina sempre ha estat un símbol i volia mostrar que no sempre havia tingut aquest significat. Em vaig informar i vaig descobrir les diferències entre el caduceu d’en Mercuri amb el d’Escolapi. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en la Laura perquè em recordo que em va dir que li agradaven les serps i em feia gràcia que parlés vocalitzant molt les esses.

  Al vuitè capítol em vaig inspirar en els ratpenats perquè sempre els relacionen amb la mort, sobretot perquè alguns beuen sang, tot i així sabia que existien ratpenats que només menjaven fruita, a causa d’això vaig intentar transmetre que els perjudicis moltes vegades fan que ens fem una idea equivocada d’un grup d’animals i de persones. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en l’Ingrid perquè em sembla una noia misteriosa però al mateix cop molt amable i simpàtica.

  Al novè capítol vaig decidir que sortissin els gossets de l’Ana perquè a ella i a mi ens agrada molt llegir, com que alguns llatinismes són tòpics literaris doncs vaig tenir aquella idea. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en l’Ana perquè donés veu a la seva gosseta Nala, i com que no sabia qui li podria donar veu a en Charlie, vaig pensar a ser jo la dobladora, car em feia gràcia intentar posar una veu que no era la meva (encara que en el vídeo es diu Charlotte perquè la doblo jo, en realitat és un mascle).

  Al dècim capítol no sabia quin animal el podia relacionar amb els llatinismes, com que vaig veure que hi havia molts mamífers vaig pensar en els cignes perquè conec un lloc de Tarragona on hi ha un estanc ple d’ells. Al moment que vaig decidir l’animal, vaig pensar en la Yaiza perquè té una veu molt suau i delicada.

· Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Encara no he pogut veure el que han fet totes les meves companyes, així que no puc donar una opinió sobre aquest fet, tot i així segurament han fet un gran esforç. Si tornés a començar de nou, potser provaria en fer-ho en format còmic, és a dir, fer el mateix, però en canvi de gravar-me (cosa que no m’agrada molt) dibuixar-ho.

· Penses que has après llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?

Bé, dels primers llatinismes no me'n recordo molt de quins eren, però segurament si veiés els vídeos, els recordaria. Malauradament no he incorporat cap llatinisme en la meva vida, però sí que m’ha fet il·lusió sentir algun llatinisme en una reunió o per la televisió i saber el que volia dir i poder explicar-los als meus amics o família. M’han quedat més gravats els llatinismes alea iacta est, ex-libris, saecula saeculorum, ad kalendas graecas, etc. i els que vaig utilitzar jo tots els meus vídeos, per presentar-me adventum tuum gratulor “benvingut” i per acomiadar-me sit tibi iter bonum “que el viatge et sigui bo”.

· Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

El que principalment canviaria de la forma de treballar els llatinismes és el moment on s’han de fer. Segon de batxillerat és com una cursa i cada dia tens moltíssimes coses què fer, per això jo crec que seria millor fer-ho en primer de batxillerat, perquè molts cops els llatinismes m’han tret molt de temps, el qual hagués volgut invertir-lo a estudiar pels exàmens o sortir amb els amics. El que no canviaria és la manera d’entregar-los, car el Drive em sembla una de les coses més meravelloses que ha creat l’ésser humà, això de fer words que s’autoguarden cada segon i si tens algun problema, pots recuperar el document em sembla fantàstic, i també poder compartir tot amb qui vulguis i que em connecti en l'ordinador que em connecti pugui veure els llatinismes i comentar-los.

· Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

Quan vaig fer el primer vídeo vaig consultar el blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” perquè hi havia un llatinisme que no sabia com introduir-lo, però després d’això no l’he tornat a consultar.

· Creus que aquest treball t’ha ajudat en altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Crec que aquest treball m’ha ajudat en molts àmbits. El més principal és l’organització, malauradament sóc una persona que ho deixa tot pel final, no sé com ho faig però encara que m’organitzi sempre acabo fent les coses per l’últim moment, tot i així, els llatinismes sempre els he intentat enviar un dia abans del termini, encara que hagut dos cops que els he enviat el mateix dia a l’últim moment. El segon és l’expressió, d'ençà que vaig entrar a batxillerat els professors em diuen que no em sé expressar quan redacto, això és un problema que treballo i cada dia m’esforço per millorar-ho, tot i així, encara que jo he escollit fer els llatinismes en format vídeo, havia de redactar-los abans. Per últim he desenvolupat una tècnica per editar en Movie Maker sobrenatural: la música, les veus, les imatges, els vídeos… sempre intento que la música vagi acord amb què passa al vídeo, en això sóc molt perfeccionista.

· Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

Des de petita sempre m’han dit que tinc molta imaginació i que sóc molt creativa, però tot i així no em crec encara com podia inventar-me una història i una personalitat diferents per a cada animal en menys d’una setmana. També cal dir que l’esforç de memoritzar el guió, per això també intento quasi sempre gravar a casa, encara que hi hagi cops que estan a l’aire lliure no haig de gravar la veu sobre el vídeo.

· Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

Sincerament,  aquest exercici m’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs, segon de batxillerat és molt dur perquè has d’aprovar i intentar treure la millor nota possible per tenir el batxillerat i així poder fer la selectivitat o entrar a un grau superior. Al cap i a la fi aquest colossal esforç m’ha estat compensat amb la nota de llatí.

· Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course!).

La meva valoració és, personalment, que aquests cinc mesos que hem fet llatinismes quasi cada cap de setmana (menys quan hi havia trimestrals) han sigut una mica estressants, un tros d'entretinguts, una altra mica de divertits i de grans quantitats de màxima creativitat. Estic molt orgullosa del meu treball, encara que penso que amb una mica de més temps hagués fet els llatinismes millor, o això penso ara que els he acabat.   
      També estic orgullosa perquè gràcies a un dels llatinismes vaig vèncer una por que tenia des de feia molt de temps, els cementiris. Sempre m’han donat molt de respecte aquests llocs i notava una angúnia només de caminar molt a prop de tombes que estan sota terra, com que un llatinisme vaig anar al cementiri per gravar, vaig poder vèncer aquesta por i ara no em fan por, podria dir que fins i tot m’agraden perquè és un lloc molt tranquil i que et fa conscienciar que la gent que està allà, segurament tenia els seus neguits i els seus somnis. Ara ja no estan, i segurament aquí un temps nosaltres ja no estarem, i és per això que en cada moment has d’estar agraït del que tens i no pensar tant en el que no tens, intentar cada dia millorar i donar afecte a les persones que estimes, fer que la teva vida, encara que acabi molt aviat o sigui molt llarga, n’estiguis orgullós de què has fet el que has pogut i el que més estimes.

     Per finalitzar aquestes dotze preguntes sobre la valoració de tots aquests mesos, volia agrair a les persones que m’han donat un cop de mà. Primer valorar l’esforç de la professora per corregir tots els guions i els vídeos i després, agrair moltíssim a totes les persones que han doblat els animals i que han invertit una mica de temps en aquest treball. Moltes gràcies a tots i a totes!!

Espero que gaudiu dels vídeos igual que jo ho he fet, i que aquest vídeo us ajudi a poder entendre el meu món ple d’imaginació!