diumenge, 10 de gener de 2016

Ana Álvarez, Escriure és somiar despert. Llatinismes i literatura.


Qui sóc
El meu nom és Ana, tinc disset anys i visc en una petita ciutat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Estudio segon de batxillerat de modalitat lingüístic a l’institut Can Planas. A dia d’avui no sabria com definir qui sóc, però per un altre costat hi ha infinitud de coses que m’agraden i que m’apassionen com la música, la literatura o la dansa. Potser en un futur seré capaç  d’escollir una d’aquestes petites passions i fer un camí per descobrir-me a mi mateixa. Sincerament puc dir que la dansa m’omple de vitalitat, ja que penso que el nostre cos és una potent arma per plasmar allò que sentim, no tinc paraules per descriure-ho només tinc sensacions, que és el que em queda cada cop que ballo.

Breu descripció del meu treball
El meu treball és una recopilació de contes de fades dels germans Grimm. Si us animeu a donar-li un cop d’ull, trobareu tota mena d’històries amb una gran varietat de personatges des del més rara avis, és a dir, peculiar, estrany i poc comú, fins a personatges de gran renom com Ventafocs o Blancaneu. He tractat la versió menys coneguda dels contes populars, així per exemple, la Blancaneu estàndard que tothom coneix té una germana, Rosaroja, amb la qual viu una sèrie d’esbojarrades aventures desconegudes per la gran majoria. Dins d’aquest curiós món de somnis i fantasia he integrat tota mena de llatinismes. A més penso que cadascun d’aquests contes es pot aplicar a la nostra realitat, d’ells s’extreuen valors que poden nodrir  la  nostra vida quotidiana. 

Valoracions de l’exercici dels llatinismes
Quan vaig sentir a parlar dels llatinismes per primer cop vaig pensar que seria un treball massa pesat ja que impliquen un esforç setmanal i estant a segon de batxillerat sovint no et sobra el temps i de vegades no pots dedicar-te a realitzar  un treball. Però per un altre costat veient treballs de llatinismes de cursos passats em va semblar una idea apassionant el poder expressar allò que és a dins teu o poder estimular la teva imaginació i creativitat més profunda. Sens dubte em va semblar un treball molt innovador.
Així, vaig començar a rumiar què podria fer amb els llatinismes i com que feia poc que m’havien regalat un llibre de contes dels germans Grimm vaig decidir fer-ho sobre aquests mateixos contes. D’aquesta manera podria llegir-me el llibre i fer el treball a la vegada. A més he de dir que sóc una fidel seguidora de la literatura fantàstica i meravellosa, penso que aquest gènere i aquest tipus de llibres  han quedat una mica oblidats. Potser els nois adolescents busquen un altre tipus de literatura amb la qual identificar-se, i el gènere fantàstic-meravellós ha sigut adaptat a un públic infantil tot i que originàriament va ser concebut a un públic adult ja que transmet valors més profunds i abstractes que s’escapen de la comprensió dels nens. Per exemple, “Alícia en terra de meravelles” descriu la bogeria del mateix personatge immers en un món oníric. Un altre exemple són els contes dels germans Grimm, a mesura que els vas llegint t’adones que no només son contes “infantils” sinó que darrere s’amaguen una sèrie de valors de l’època en que van ser escrits, valors durs i reals. Per aquesta raó a mi personalment m’atreuen aquest tipus d’històries. Quan vaig començar amb el meu treball se’m va ocórrer aleshores la idea de fer un treball inspirat en els mons d’ ”Alícia en terra de meravelles”, però ja que havia iniciat els meus llatinismes amb els contes dels germans Grimm, vaig decidir continuar tot i que m’he quedat amb les ganes de canviar el meu projecte.
La meva forma d’organitzar-me el treball inicialment va ser bastant caòtica, ja que jo no sóc la persona més organitzada del món sinó tot el contrari, visc en un desordre constant. El cas és que em costava molt escriure, recordo que per fer els primers llatinismes vaig trigar un cap de setmana sencer, sense dedicar-me a res més que els llatinismes. Però a mesura que anava escrivint se m’ocorrien noves formes d’introduir els llatinismes, formes belles emprant inclús enrevessats símils que sortien de les profunditats de la meva ment. Tot deixant-me portar, submergida dins la literatura. El procés que seguia per escriure els contes és el següent: en primer lloc i fins i tot abans de llegir-me el conte buscava il·lustracions. Aquelles que més em cridaven l’atenció o que més m’impactaven les escollia i seguidament, després de llegir la història complerta del conte a treballar, començava a escriure. A més també buscava imatges per posar com a marca d’aigua, buscava allò que m’evoques inspiració com boscos o paisatges o sinó simplement em decantava per una imatge relacionada amb el conte, així com el dibuix d’un castell o d’un palau.   Per un altre costat el fet de recopilar contes poc coneguts em donava molts mals de cap a l’hora de trobar il·lustracions i sovint quan ja havia escollit un conte l’havia de descartar ja que no trobava cap imatge que il·lustrés el text. Això si, tot aquest procés anava quasi sempre acompanyat de música relaxant, sobretot solia escoltar peces a piano.
Tot i que de vegades se’m feia difícil compaginar estudis i llatinismes, ha estat un treball  molt enriquidor, un treball que anava de la mà amb la creativitat i els sentiments. Per aquesta mateixa raó i perquè personalment el meu treball anava relacionat amb l’escriptura, l’he gaudit molt. Pel que fa als meus companys penso que igual que jo s’han esforçat molt en els seus projectes i han posat cos i ànima en la confecció dels seus propis llatinismes. Com per exemple, els llatinismes poètics i serens d’en Joel o els desbordants d’imaginació de la Paula.
El fet de treballar setmanalment amb diferents llatinismes ha fet que em familiaritzi amb molts d’ells i que  els incorpori en el meu vocabulari. Hi  ha llatinismes molt integrats en la nostra parla avui dia com: etcètera, plus, lapsus... O d’altres més tòpics i típics que empra tothom com: mens sana in corpore sano. D’altres no els coneixia i costaven mes d’introduir o eren més complexos i per aquesta raó penso que és un treball enriquidor ja que aprens cultura i vocabulari nou. Personalment un dels meus llatinismes preferits és: veni, vidi, vici.
Estic d’acord amb la forma que ens ha proposat la Isabel per treballar els llatinismes, ja que els horaris d’entrega respecten terminis d’exàmens i de més treball al curs. Potser l’únic que m’agradaria canviar, seria que no fos un treball tan llarg, però com he dit abans em sembla una bona forma de treballar-los tal i com està plantejat.
Tornant als meus llatinismes, és curiós però durant el procés de creació del meu treball no he consultat el blog, ja que m’he guiat per pàgines d’internet on explicava els diferents significats de cada llatinisme. També he de dir que el meu germà sempre estava disposat a ajudar-me en qualsevol dubte que tingués, així que no he tingut la necessitat de mirar o tafanejar el blog de clàssiques.

Aquest treball m’ha ajudat a millorar la meva redacció i expressar-me d’alguna forma i perfeccionar aquesta forma, ja que a mi em costa molt expressar allò que sento o que penso. M’ha sorprès de mi mateixa la capacitat de ficar-me dins la història, de somiar desperta. Una vegada començava a escriure, se m’acudien tota mena de recursos i de formes d’embellir allò que estava escrivint.  He après també a organitzar-me millor donat que setmanalment havia de planificar com realitzar cada llatinisme.  
Tot i que és cert que de vegades suposava una càrrega, ara sé del cert que de tot esforç s’obté una compensació.  Personalment  crec que després d’aquest esforç i sacrifici setmanal, puc estar orgullosa dels resultats, perquè tot i que moltes vegades se’m tornava una feina massa pesada, he gaudit molt del treball i m’ha servit com a fugida de l’aclaparador curs de segon de batxillerat.