dilluns, 25 de gener de 2016

Anna Espínola, Petites històries d'avui i desamor. Llatinismes i literatura.


Aquesta sóc jo. El meu nom és Anna. Anna Espínola Busquí. Tinc divuit anys complits molt recentment i he viscut tota la meva vida a Sabadell, per a qui no ho sàpiga, una localitat de la ciutat de Barcelona. 
Ara mateix em trobo en una edat on sempre m’acompanyen enlloc les ganes de ser lliure i de només haver de dependre jo mateixa de mi mateixa. M’encantaria passar-me tots cada dia de festa en festa fins a acabar tipa de passar-m’ho tant bé i acabar finalment per necessitar tenir algun problema d’aquells amb els quals la vida sempre et fastigueja.

Em considero una noia responsable, més intel·ligent de cara a la vida que de cara als estudis. O potser no es pot qualificar com intel·ligència, sinó com a ganes o com a interès. Realment tinc moltes inquietuds a la vida i molts somnis, desitjos que m’agradarien complir algun gran dia.


M’agrada molt sentir la companyia d’aquelles persones que aprecio i que també m’aprecien a mi. No m’agrada tenir la sensació d’estar sola, tot i que de tant en tant va bé crear un espai on només et sentis a tu mateix i puguis tenir la llibertat que necessitis; ja sigui per pensar, aclarir idees o per planejar que faràs el següent cap de setmana.


Em considero una persona tendra i excessivament sensible, tot i que em costa expressar els meus sentiments. Sóc d’aquella classe de persones que solen amagar-ho i portar-ho tot al seu interior.


Des de ben petita sempre m’ha agradat veure, llegir, inspirar-me; en tot allò relacionat amb un dels sentiments més bonics i, a la vegada, dolorosos a l’hora de sentir-los: l’amor. És potser a causa de la meva sensibilitat, la qual ja he esmentat anteriorment; o potser perquè he crescut en un àmbit on sempre he pogut percebre l’amor de molt a prop.
És per això que tots els meus llatinismes, entre vàries històries relacionades entre elles, tracten com a tema principal l’amor. En cadascun dels meus escrits almenys un dels personatges parla del seu amor cap a algú, normalment cap al seu enamorat o enamorada; sigui de forma indirecta o explicant una història que té a veure amb tots dos.


Els personatges enamorats sempre solen ser persones oposades. És a dir, un dels dos pertany a la classe alta de l’època, l’altre a la classe baixa; un d’ells és grec, l’altre és romà; tot referint-se a aspectes d’aquesta mena.


Els noms d’aquests solen ser romans, o grecs, tot depenent de la seva precedència; en els meus escrits.


La majoria de les històries estan escrites en passat, tot indicant que estan narrades per alguna persona que ha viscut l’argument que explica, o bé, són veus que van corrent pels diferents pobles i ciutats.


Si ets una persona sensible que tendeix a sentir atracció per les trames amoroses, tant amb final feliç, com tràgic; et recomano que donis una ullada als meus llatinismes!


Un cop enllestida l’entrega de tots els llatinismes, puc comentar amb criteri molts aspectes en relació amb el treball acabat.


En primer lloc, el dia que a classe vam escoltar la presentació sobre el treball a fer, la meva reacció va ser positiva. Em va semblar una feina interessant. Però el meu problema era la imaginació, de què parlaria, com m’expressaria… Qüestions que al llarg del treball vaig poder anar resolent.


La meva idea principal va ser escriure en relació al tema de l’amor. Vaig pensar que, ja que havia de treballar diverses setmanes en aquest projecte, hauria de fer-ho sobre un argument que m’agradés. A més, l’amor és un tema que puc desenvolupar amb facilitat. Així ho vaig pensar i així ho vaig fer: final feliç, final més trist; però tot relacionat amb el sentiment més bonic de tots, des del meu punt de vista.


El procés que he seguit per organitzar-me a l’hora d’escriure ha estat el següent: primer buscava quin era el significat dels llatinismes a treballar aquella setmana. Un cop trobats tots, començava a incorporar l’expressió que més fàcil em semblava d’introduir al text. I així successivament, de més fàcil a més difícil. Depenent dels llatinismes, alguns cops era més fàcil poder introduir, que d’altres; tot s’ha de dir. Com a anècdota he de confessar que sempre m’inspirava mentre em dutxava. Em muntava la meva història al cap i quan arribava l’hora d’escriure, les paraules em sortien soles.


Realment no canviaria res de la forma de treballar ni d’entregar els llatinismes. Em sembla que és una bona forma de treball la que es duu a terme ara. Però el que sí canviaria, són els mesos de realització del treball, ja que el segon de batxillerat em sembla un curs molt complet i amb molta feina tant a l’assignatura de llatí com a la resta de matèries, i tot s’acumula.


Al principi, quan encara no tenia cap opció segura de totes les que havia pensat per a realitzar el meu projecte sobre els llatinismes, vaig visitar el blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” simplement per tenir idea de com estructurar els meus escrits a partir dels exemples exposats d’altres alumnes i, a més, ajudar-me a inspirar-me d’una forma o d’altra a partir d’altres escrits.


Personalment en el que més m’ha ajudat el treball ha estat a deixar volar la meva imaginació, que realment pensava que era més escassa.


Mentre he dut a terme el treball dels llatinismes, he notat una millora en la meva forma de redactar i d’expressar conceptes i idees. Cada cop he tingut més facilitat a l’hora de posar-me a construir oracions més estructurades sintàcticament, tot i que encara em cal seguir practicant. A més, he comprovat que si una persona s’organitza, hi ha temps per a tot, potser menys temps del que agradaria per dedicar a altres coses, però a la fi, a allò que és més important és al que cal dedicar més temps.


Realment, amb tot el que suposa el curs de segon de batxillerat, els llatinismes han estat com una feina extra per a mi. Havia d’intentar treure el temps d’on molts cops no el tenia i, tot i que han estat varies les setmanes d’entrega, la sensació amb la qual m’he quedat és que ha estat una feina a fer que ha passat molt ràpidament. No sé si m’explico: tant ràpid, que no he tingut pas temps de gaudir d’ella com m’hauria agradat des d’un principi. Tot i que ha estat una càrrega extra, és una tasca que m’ha compensat a l’hora d’enriquir el meu vocabulari, ja que els llatinismes són expressions moltes de les quals quotidianes actualment i s’utilitzen amb freqüència en els diàlegs i les converses. Abans segurament no hauria entès el significat de molts dels llatinismes, en canvi, a partir d’ara podré comprendre cadascun d’ells.


Com a valoració personal haig de dir que em sembla una feina útil, això d’haver d’introduir un seguit d’expressions llatines dins d’un text, d’un vídeo; o el format que cada persona decideixi. És una forma molt més pràctica d’aprendre cadascun dels significats si ho comparem amb el fet haver-se d’aprendre tot el llistat de llatinismes i vomitar el significat dels quals en un full d’examen. Però potser canviaria el moment a realitzar la feina. És a dir, en comptes d’haver de treballar-los a segon de batxillerat, que com tots sabem, és un curs molt mogut on abunden les baixades i pujades, tant emocionals, com acadèmiques, com generals; preferiria treballar les expressions a primer de batxillerat; on el temari de la matèria és més relaxat i el curs és més llarg. Ho considero també una introducció útil per a l’assignatura. Referint-me a la resta d’aspectes, no tinc més queixa.


Ha estat una bona experiència d’aprenentatge!