Sóc una noia de divuit anys de Barberà del Vallès,
estic cursant segon de Batxillerat i com la majoria de nois i noies de
Batxillerat, a l’estar finalitzant el curs, estem inquiets i preocupats de si
aconseguirem superar aquesta etapa per començar una de nova.
M’agrada molt la música i m’ajuda a desfogar-me,
toco la guitarra i tinc un caixó. També m’agrada molt ballar, riure amb els
amics... M’encanta pujar al càmping que tenim a Blanes on desconnecto de tots i
de tot.
No suporto les males persones i les mentires,
tampoc porto molt bé estar quieta sense fer res.
Però sobretot m’agrada ajudar a les persones que ho
necessitin.
Per fer quest treball vaig decidir utilitzar la
literatura.
Al principi la meva idea era fer un conte compost per
diferents historietes d’un gos, dirigit cap als nens, però finalment el meu
treballa va acabar essent una història sobre una noia, l’Alícia, la qual
afronta diferents problemes familiars, amorosos i personals. Acompanyada per la
seva germana Lucia, la seva mare i la seva ex parella en Marc, entre altres
personatges secundaris de menys importància.
Valoració
A priori aquest
treball el vaig trobar interesant però se m’ha fet pesat. Al principi volia fer
historietes amb animals com a protagonistes però finalment vaig decantar-me per
fer una història de desamor on la protagonista es suïcides al final.
La veritat és que
aquesta història està principalment basada en mi i en persones del meu entorn
amb la intenció de desfogar-me una mica.
Durant el cap de
setmana buscava el significat de les paraules que tocava aquella i feia un
petit esquema del que volia posar i dilluns a la tarda els escrivia.
El meu treball podria
haver estat molt més treballat com el de l’Aroa o la Paula Blanco, si pogués
tornar a repetir tot el treball potser escolliria un altre tema en el que
pogués introduir millor els llatinismes.
El que més m’agrada
d’aquest treball és el fet d’haver après noves paraules, no totes les recordo
però gran part sí, com lapsus, facta non verba o sui generis. Ara tinc la
sensació de que no paro d’escoltar-los, potser abans també i no era conscient.
Estan presents a tot arreu, telenotícies, series, llibres, al carrer…
Però introduir els
llatinismes no és bufa i fer ampolles, cada setmana hi havia un o dos que es resisitien
a concordar amb el context. Per ajudar-me a l’hora de col·locar els llatinismes
he utilitzat el blog de l’aula, altres blogs i Viquipèdia. Crec que no
canviaria la forma de treballar-los ni tampoc la forma d’entrega, trobo que
està encertada la manera de treballar-ho. Encara que el treball és molt
interessant, també és molt pesat algunes setmanes car havia de dedicar molt de
temps, cosa que el necessitava també per altres assignatures.
Respecte la pregunta
de si he descobert algun aspecte de mi mateixa que no sabia, la veritat és que
no però crec que he millorat una mica la redacció.
Trobo que aquest
treball hauria d’haver estat més agradable i divertit, en canvi, s’ha fet tant
i tant i tant i taaaaaaaant pesat, una rutina avorrida que no tenia ni ganes de
posar-me a fer-ho (tot amb molt d’amor Isabeluki). Crec que s’hauria de posar
un mínim de paraules o pàgines en el cas de la literatura perquè no siguin
massa curts, i a classe es podria posar en comú els diferents significats que hem
trobat i saber si estan bé. Tret d’això la forma de treballar-los m’ha agradat molt,
i totes les opcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada