dilluns, 11 de gener de 2016

Paula Brau, Després de tot, adéu. Llatinismes i literatura.


Sóc una noia de divuit anys de Barberà del Vallès, estic cursant segon de Batxillerat i com la majoria de nois i noies de Batxillerat, a l’estar finalitzant el curs, estem inquiets i preocupats de si aconseguirem superar aquesta etapa per començar una de nova.

M’agrada molt la música i m’ajuda a desfogar-me, toco la guitarra i tinc un caixó. També m’agrada molt ballar, riure amb els amics... M’encanta pujar al càmping que tenim a Blanes on desconnecto de tots i de tot.

No suporto les males persones i les mentires, tampoc porto molt bé estar quieta sense fer res.

Però sobretot m’agrada ajudar a les persones que ho necessitin.

Per fer quest treball vaig decidir utilitzar la literatura.

Al principi la meva idea era fer un conte compost per diferents historietes d’un gos, dirigit cap als nens, però finalment el meu treballa va acabar essent una història sobre una noia, l’Alícia, la qual afronta diferents problemes familiars, amorosos i personals. Acompanyada per la seva germana Lucia, la seva mare i la seva ex parella en Marc, entre altres personatges secundaris de menys importància.

Valoració 
A priori aquest treball el vaig trobar interesant però se m’ha fet pesat. Al principi volia fer historietes amb animals com a protagonistes però finalment vaig decantar-me per fer una història de desamor on la protagonista es suïcides al final.

La veritat és que aquesta història està principalment basada en mi i en persones del meu entorn amb la intenció de desfogar-me una mica.

Durant el cap de setmana buscava el significat de les paraules que tocava aquella i feia un petit esquema del que volia posar i dilluns a la tarda els escrivia.

El meu treball podria haver estat molt més treballat com el de l’Aroa o la Paula Blanco, si pogués tornar a repetir tot el treball potser escolliria un altre tema en el que pogués introduir millor els llatinismes.

El que més m’agrada d’aquest treball és el fet d’haver après noves paraules, no totes les recordo però gran part sí, com lapsus, facta non verba o sui generis. Ara tinc la sensació de que no paro d’escoltar-los, potser abans també i no era conscient. Estan presents a tot arreu, telenotícies, series, llibres, al carrer…

Però introduir els llatinismes no és bufa i fer ampolles, cada setmana hi havia un o dos que es resisitien a concordar amb el context. Per ajudar-me a l’hora de col·locar els llatinismes he utilitzat el blog de l’aula, altres blogs i Viquipèdia. Crec que no canviaria la forma de treballar-los ni tampoc la forma d’entrega, trobo que està encertada la manera de treballar-ho. Encara que el treball és molt interessant, també és molt pesat algunes setmanes car havia de dedicar molt de temps, cosa que el necessitava també per altres assignatures.

Respecte la pregunta de si he descobert algun aspecte de mi mateixa que no sabia, la veritat és que no però crec que he millorat una mica la redacció.

Trobo que aquest treball hauria d’haver estat més agradable i divertit, en canvi, s’ha fet tant i tant i tant i taaaaaaaant pesat, una rutina avorrida que no tenia ni ganes de posar-me a fer-ho (tot amb molt d’amor Isabeluki). Crec que s’hauria de posar un mínim de paraules o pàgines en el cas de la literatura perquè no siguin massa curts, i a classe es podria posar en comú els diferents significats que hem trobat i saber si estan bé. Tret d’això la forma de treballar-los m’ha agradat molt, i totes les opcions.