Berta Bernal Miranda. 17 anys. Un cul inquiet. Curiosa. A vegades massa exigent. D’altres massa tossudeta. Ambiciosa. Una mica impacient. Amb esperit crític. M’encanta viatjar i conèixer gent diferent en cultures diferents i amb ideals i valors diferents. Estimo la música perquè em fa ser. No tolero la ignorància. No soporto a qui jutja. Llibertat d’expressió; per fer i ser. M’agrada queixar-me i revolucionar-me. Omplir la meva motxilla d’experiències i aprenentatges. Lluitar. Estar envoltada de gent interessant; ser interessant. Estar sola i pensar massa. Créixer.
Cartes a la Societat són aquelles lletres que necessitava escriure. Són les paraules d’una noia cansada i amb ràbia. Són les cartes amb destinació a allò que no m’agrada i no em conforma. Deshumanització. Manipulació. Creença. Vanitat. Menyspreu. Desigualtat. Destrucció. Adoctrinament. Frenètica. Violència. Mort.
Valoracions de l’exercici dels llatinismes
· El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?
Em va semblar una idea interessant per aprendre llatinismes. A més, hi ha lliure elecció, és a dir, pots fer aquest treball de la manera que més et motivi i t’agradi: amb una novela, un video, una cançó… ·
Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?
Inicialment vaig tenir dos idees bastant diferents. Com que hem passo el dia cantant i ballant vaig pensar en fer cançons, però em semblava més complicat i arriscat. L’altre projecte que tenia al cap era fer cartes crítiques a la societat, una idea més pròpia i que he desenvolupat durant aquestes setmanes.
· Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?
Sóc una persona bastant crítica; sempre m’estic queixant d’allò que no m’agrada o no em sembla bé. És per això que vaig tenir l’idea de fer “Cartes a la Societat”. Em cridava l’atenció fer-ho en format de cartes perquè em semblava una bona idea de dirigir-te directament en segona persona a aquell concepte del que vols parlar. Va dirigida a la societat perquè, al cap i a la fi, és la major responsable que aquests valors avars i agressius segueixin vius i amb força.
· Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves…).
Un cop escollit allò que volia fer, vaig agafar un paper i vaig escriure totes aquelles coses que em molesten de la societat. Com imagineu la llista era extremadament llarga i, tot i que he pogut parlar d’alguns aspectes, i a d’altres que no he pogut ni esmentar. Crec que no acabaria mai de fer cartes perquè sempre poden sortir més i més temes del que parlar. A l’hora de decidir quin tema tractar cada setmana, em guiava pel que em venia de gust criticar aquell dia, si tenia relació amb la carta anterior, si aquella setmana m’havia fet emprènyar alguna cosa… Vaig començar fent una gran Carta a la Societat, i d’aquesta vaig anar derivant en subtemes que tenien relació d’alguna manera o una altra amb la carta anterior. D’aquesta manera, totes estaven perfectament enllaçades i tancades. Per a poder fer una valoració crítica d’alguna cosa, primer s’ha de conèixer i entendre del que parles. És per això que jo abans de cada carta m’informava sobre el tema i després m’inspirava amb música, imatges, notícies, etc.
· Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries…. Personalment, estic satisfeta amb la meva idea, com l’he desenvolupat i el resultat final. Tot i que també he de dir que he tingut dificultats en alguns aspectes, dies on no estava res inspirada, complicacions a l’hora de buscar llatinismes o d’expressar el que se’m passava pel cap. No canviaria res del procés del treball i sobretot de la idea ja que m’ha fet aprendre més aspectes de la societat en la qual vivim. Respecte les meves companyes, em sembla que també hi ha idees molt originals i molt ben desenvolupades. Cadascuna ha fet allò que li agradava i on volia dedicar-hi temps. Jo per exemple, tenia clar que volia escriure. El que si és veritat, pels projectes que conec, és que no he trobat cap treball amb esperit revolucionador i que volgués tenir un impacte d’alguna manera.
· Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?
Penso que, fent allò que t’agrada al treball, aprens d’una manera més natural. En comptes de memoritzar-ho tot per vomitar a un exàmen i no recordar res més després, et quedes amb allò que personalment t’ha cridat l’atenció; amb aquell llatinisme que t’ha semblat curiós i que finalment utilitzaràs al teu dia a dia. Em sembla molt divertit conèixer coses. Ara, veient una pelicula, llegint, parlant o fent qualsevol activitat, quan surt un llatinisme, sé del que parla i això m’enriqueix. Tot i que havien llatinismes que ja coneixia, d’altres que no sabia ni que eren llatinismes però utilitzava, he après de nous, com per exemple Ipso facto, motu propio, per saecula saeculorum, Beatus ille, verba volant scripta manent, sui generis…
· Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions…? Els llatinismes és un treball que dura moltes setmanes. Això, per una part té coses molt bones, com per exemple la responsabilitat o compromís i organització que adquireixen cada setmana. També et permet abarcar més extensió de contingut i parlar sobre coses molt diferents i de maneres molt diferents. Pel que fa els aspectes negatius, penso que potser segon de batxillerat no és el curs ideal per fer-ho ja que anem amb l’aigua al coll i és un curs molt intens. Per altra banda, també crec que a segon moltes vegades ja hi ha una maduresa que a primer encara no tenim i que pot enriquir molt el treball. Tot i així, tenint una visió de primer i segon de batxillerat, amb el treball de recerca just acabat i la selectivitat a les portes, crec que seria millor fer-ho a primer. Pel que fa la manera fer-ho, com he dit abans, cadascú escull al seu gust i això és un aspecte molt a favor, però em sembla una mica caos per a l’hora de fer les correccions, que cadascú ho entregui per una banda diferent. Pel que fa les correccions, em sembla correcte autocorregir el nostre treball, tot i que sobretot al principi i a vegades m’agradaria haver sapigut abans allò incorrecte o correcte per valorar si ho estava fent bé o no.
· Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?
He consultat el blog per a fer-m’he una idea de en què consisteix el treball i poder veure diferents projectes.
· Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització…). Amb aquest treball m’he adonat que no és tan fàcil escriure una crítica ben estructurada i construida. Al parlar de tants aspectes, s’ha de diferenciar bé el que es vol dir per tal de no repetir-se durant totes les cartes el mateix. Al principi del treball potser em costava una mica més això però a mesura que avançava ho anava polint. És un treball que pot enriquir molts aspectes segons el que facis: la teva manera d’expressió, la creativitat a l’hora de parlar i escriure, l’organització i responsabilitat vers les entregues setmanals…
· Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat…).
Durant aquest treball, crec que, personalment, he millorat el meu esperit crític i sobretot la manera de percebre l’exterior i expressar-la.
· Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?
Els llatinismes és un treball setmanal. Per aquesta raó, penso que a l’intens i efímer curs de segon sí suposa una mica càrrega. Tot i així, la llibertat d’escollir com fer-ho i de què fer-ho, et dona més motivació i fa que no es faci tan pesat. Després d’acabar les entregues setmanals, crec que en alguns aspectes sí està compensant, tot i que en el seu moment em costava més veure-ho.
· Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of couse!).
El treball suposa, com ja he dit, un compromís que poca gent acaba assumint. Un cop organitzat i introduït a la teva rutina, vas fent i aprenent més i més, tant aspectes culturals, com personals, en el meu cas. Les “Cartes a la Societat” m’han anant enriquint i han reforçat la meva visió crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada