diumenge, 2 de juliol de 2017

Tomàs Morante, Objectiu: l'Amor. Llatinismes i literatura


Hola em dic Tomás Morante. En un principi diuen que jo sóc un noi tranquil encara que en el fons tinc un esperit de guerrer. M’encanta fer coses que no té res a veure amb treballar, suposo que com tot el món clar està. Sóc un gran aficionat als videojocs i a tots els productes de tecnologia que hi hagi en aquest univers i m’agrada estar a l’última en informació sobre aquests temes. També soc gran aficionat dels esports en general sobretot al futbol. Encara que últimament també sóc molt aficionat als e-Sports, el que avui en dia es coneix com a esports electrònics, que bàsicament són equips competitius de videojocs competint entre ells en una lliga.
Visc a Barberà del Vallès d’ençà que vaig néixer i tinc un germà més petit de 14 anys. M’agrada molt passejar i viatjar a nous llocs. Sobretot últimament estic decidit a conèixer totes les parts de Catalunya que em rodegen. A més m’agrada passar-ho bé amb la família i amb la gent que m’estima. També clarament i com no podia oblidar amb els amics!
I bé aquest sóc jo, una persona senzilla però una mica peculiar en els seus gustos i tal com es veu a la imatge m’agrada fer-me fotos. 
Pel que fa el treball, podem dir que aquests es basa en records personals. Aquests tracta de mi mateix allà pel 2012 quan estava passant una mala situació familiar i a més això es va combinar amb un sentiment d’amor no correspost. En el treball com a personatge principal sóc jo, l’antagonista serà la meva parella actual la qual no em feia molt de cas, els meus amics que ficaven llenya a l’assumpte i per descomptat la família la qual estarà en els moments més difícils encara que internament no ho estiguessin passant bé.   




·    El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers pensaments?

·    Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?

El primer dia que se’t presenta un treball d’aquest calibre a classe no saps la quantitat d’hores que has de passar darrere d’aquest. Jo el vaig rebre amb il·lusió però no tenia clar quina seria la idea que portaria a terme per produir-lo i que faria. Al no tenir-ho clar vaig haver de fer un treball intern molt intens. Per ser sincers jo no sé ni escriure, ni produir vídeos de bona qualitat ni res de tot això. Jo tinc moltes idees al cap però mai sé com portar-les a la realitat. Per això decidir el tema ha sigut difícil. Després de molt pensar-ho vaig decidir explicar un tema bastant personal car això no li ho dic a ningú perquè tinc vergonya. Jo mateix ja fa d’això gairebé cinc anys em vaig enamorar de la que ara mateix és la meva xicota.  Jo mai havia sortit amb cap noia i llavors no sabia què fer. A més les seves companyies feien que ella s’allunyés de mi cada vegada que estava a prop. No era ni tan sols per dir-li que l’estimava sinó per mantenir una simple relació d’amistat. Va ser molt difícil per a mi superar aquella època. Fins hi tot crec que avui en dia encara noto en mi dolor d’aquell moment. No m’agrada mirar al passat perquè tot és dolor i insatisfacció. Vaig fer aquest treball sobre aquest tema per treure’m l’espina. Estava molt clavada dins de mi. Necessitava escriure que m’havia passat per adonar-me que tot allò no havia sigut tan important com jo pensava i m’havia de centrar en el present. Tot això era el que volia transmetre en el treball. També clar està que he explicat una història d’amor o un intent d’aquest entre el protagonista, que en aquest cas en la vida real era jo, i una noia, que en aquest cas era la meva xicota. No he canviat la idea del treball perquè em volia treure aquesta espina que tenia clavada del passat. Tot i així moltes vegades he dubtat si estava fent el correcte, ja que cada cop que escrivia els llatinismes era llepar les ferides del passat i em feia mal. Tot i així estic satisfet d’haver-me pogut enfrontar a aquest repte.
·    Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Decidir com fer el treball no va ser fàcil. Jo no sóc un gran escriptor. No utilitzo recursos literaris, els meus textos no enganxen a qui els llegeix i a més són pesats de llegir. Sóc conscient de tot això. També és veritat que no havia una altra forma d’expressar tots els meus sentiments que no fos d’aquest mètode, car quan estava en aquell moment de la meva vida també escrivia. Per això vaig pensar que aquest seria el mètode més adequat per fer-ho.
·    Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).

Per decidir què escriure en aquell moment havia de fer l’esforç de recordar els detalls d’aquella època de la meva vida. Era difícil perquè em feia mal internament però per sort ho recordo tot molt bé. Per tal m’havia d’asseure a la cadira davant de l’ordinador i començar a escriure.    
·    Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Pensant si en realitat el treball m’ha sortit com jo esperava... La resposta és què no. Primerament faria els capítols més llargs car dins de la mateixa història, dels llatinismes 10 al 11 faig un salt d’un any sencer. A més cal pensar que cal introduir els llatinismes i hi havia vegades que feia capítols sense molta importància a la història principal, però que els necessitava per avançar amb els llatinismes corresponents. En canvi pel que fa els meus companys els he vist una mica atabalats. Tots anaven sense temps ja que, aquest curs se’ns ha fet molt curt a tots i no ens donava temps de fer-ho segurament de la millor forma possible. Algun es quedava sense idees, algun altre anava seguint com podia, però sembla que més o menys al final ens hem sortit.
·    Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....?  T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?

La teoria era que amb aquest treball havíem d’aprendre llatinismes. La primera setmana jo no vaig notar cap canvi. Però respecte anaven passant les setmanes, semblava que tothom començava a fer servir llatinismes. Llavors jo em quedava bocabadat amb la situació i mirava als meus companys que també fan el treball i ens rèiem dient... Han dit un llatinisme... I ho comentàvem i tot! La veritat és que al dia a dia es fan servir molts més llatinismes del que esperes en un principi i ens ha sorprès a tots. Sobretot se m’han quedat al cap els que són d’economia com per exemple “prorrata”, ja que els fem servir en l’assignatura en qüestió.
·    Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

·    Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

De la forma de treballar els llatinismes com a tal només canviaria dues coses. Aquesta seria el grau d’exigència que es té cada setmana. Jo en el meu cas vaig bastant ofegat tota la setmana i llavors parar i posar-me a fer llatinismes era un... Uff ara toca fer-los. Encara que al final m’acabava agradant, però el fet de posar-me a causa de que l’exigència és el que m’ha matat una mica. La segona seria consultar Càstor i Pòl·lux. Sincerament no l’he consultat cap setmana i probablement m’haguessin sortit millor si hagués mirat com es feien al bloc.

·    Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

·    Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).
                          
·    Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

Sobre els aspectes en els quals ha afectat el treball han sigut pocs. He millorat algunes faltes d’ortografia que solia fer normalment. També m’he adonat que no sóc molt bon escriptor encara que m’esforço per ser-ho. Això si m’he assabentat que ara faig els treballs més ràpid a ordinador. No sé si són per les hores que m’he passat fent els llatinismes o perquè és. Però si és això que benvingut sigui!
·    Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course!).

Com a valoració personal crec que tinc vàries coses a dir. La primera és donar les gracies per oferir-me aquest treball, ja que m’ha ajudat a treure’m aquesta espina que tenia clavada amb el meu passat. Passant a l’apartat dels llatinismes, jo sóc un “patata” col·locant-los al lloc que toca. Perquè per molt que m’esforçava gairebé mai em sortia. Les notes eren 5, 5, 5... Algun 6 això sí, però m’anava desanimant. Aquest treball és el que em podia haver salvat la nota. Però sincerament no crec que passi així. La càrrega de treball ha estat intensa, no per la quantitat sinó pel temps que ens han donat aquest any pel curs. Ha passat rapidíssim! M’ha faltat temps per fer els treballs de més qualitat. Però bé, no em puc queixar. No ha sigut el pitjor treball, tampoc ha sigut el millor. Però sí que el recordaré per sempre més per l’oportunitat que m’ha donat.