Em dic Ana Sánchez, tinc divuit anys i actualment
sóc estudiant de segon de batxillerat. Vaig néixer a Sabadell però es podria
dir que sóc de Barberà del Vallès i una mica de Montcada i Bifurcació.
La veritat és
que no m’agrada presentar-me perquè no sé com fer-ho, però bé, ho faré com
pugui.
Sóc una noia que sempre està rient i amb un
somriure ben gran a la cara, la vida són dos dies i cal gaudir-la sempre al
màxim, per això no m’agrada enfadar-me i estar trista, intento buscar sempre el
costat positiu de les coses i superar tots els obstacles amb un gran somriure.
Això sí, quan no tinc un bon dia, ho nota tothom!
M’encanta fer riure la gent del meu voltant i
sobretot estar amb qui em necessita quan li faci falta.
A primera vista semblo una noia tímida (realment al
principi ho sóc, encara que la meva professora digui que no), però un cop
guanyes la meva confiança puc ser la noia amb menys timidesa que t’hagis creuat
pel camí. Això sí, guanyar la meva confiança no és tan fàcil, al principi sóc
una mica desconfiada de tothom.
La meva principal idea quan vaig decidir entrar al
batxillerat era estudiar psicologia però al saber que havia de fer el
batxillerat científic vaig canviar radicalment d’opinió. Em vaig ficar al
batxillerat social però les matemàtiques i jo no som compatibles. Actualment
faig el batxillerat lingüístic i crec que va estar una de les millors decisions
que he fet en tota la meva vida.
Des de ben petita tinc una passió, el futbol.
Sempre m’ha agradat veure’l i jugar-lo, ara no el practico molt però quan veig
una pilota trec la nena que porto dins.
M’agrada molt viatjar, la platja, el bon temps, la
llum del dia, els animals... però el que més m’agrada és passar temps amb la
gent que estimo. Diuen que has d’escollir bé en qui i amb què perds el temps
car el temps és or, però jo dic que no m’importa perdre or amb la gent que
estimo.
Ara que ja us he explicat una mica com sóc i els
meus gustos, us explico una mica de què tracta el meu treball.
En el meu treball he explicat diferents anècdotes i
fets més importants per a mi i us he parlat de les persones que més estimo i
sense elles no seria qui sóc ara, amb això em refereixo a la meva família i als
meus amics.
Valoracions de l’exercici dels llatinismes
1- El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va
semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus
primers pensaments?
A priori, la idea de fer els llatinismes em va
semblar una manera més entretinguda d’estudiar-los i molt diferent a altres
treballs però a la vegada tenia una mica de por perquè la creativitat no és el
meu punt fort.
2- Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant
totes les setmanes o vas canviar d’idea? Per què?
La idea principal que tenia per fer va ser escriure
sobre determinats fets de la meva vida i és el que finalment he acabat fent.
Com he dit abans, no sóc molt creativa, llavors havia d’escriure sobre un tema
que em fos proper per així tenir-ho més fàcil.
3- Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet?
D’on vas treure la idea?
Fer aquest treball d’aquesta manera no va ser gaire
difícil de decidir car era escollir entre escriure o utilitzar la tecnologia, i
la veritat és que la tecnologia i jo no som molt amigues. La idea de parlar sobre
la meva vida la vaig treure de companys d’altres anys i també amb ajuda
d’alguns companys d’aquest curs.
4- Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a
escriure’ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar com t’inspiraves.....).
La veritat és que la meva organització no ha estat
la millor. Acostumava a fer-los el cap de setmana, més aviat, el diumenge. Quan
hi havia algun pont o vacances sí que m’organitzava una mica millor i els feia
abans però normalment acostumava a fer-los molt justa i això comportava una
mica d’estres perquè se t’acumulava amb els estudis.
Primerament quan em posava a fer-los, buscava per
internet el significat de tots els llatinismes d’aquella setmana , un cop sabia
el seu significat, pensava en què podia parlar per a que estigués relacionat
amb aquests. Quan tenia el tema pensat, em posava a escriure i les idees em
venien a mesura que anava escrivint. Un cop tenia fet l’escrit, buscava les
fotografies adients per aquella entrega.
5- Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que
faries ara si tornessis a començar o del que no faries....
Penso i sé que el meu treball no ha estat dels
millors treballs que he fet però malgrat això estic contenta del resultat
perquè ha estat una manera de desfogar-me i escriure coses que parlant em
costen dir. Si tornés a començar, no canviaria el meu tema ni res del que he
fet perquè m’ha agradat molt fer-ho així.
Dels meus companys, la veritat és que sé ben poc
del que han fet (excepte dels que han fet vídeos), però crec que tots ells ho
hauran fet molt bé!
6- Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida,
als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes
algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?
Personalment penso que sí he aprés nous llatinismes
que no sabia de la seva existència i a més, alguns els he incorporat a la meva
parla encara que abans també utilitzava alguns com: idem, etcètera, àlies, plus,
in fraganti...
Ara quan escolto o llegeixo algun em fa il·lusió i
m’hi fixo molt més perquè saber el què signifiquen és satisfactori.
Alguns llatinismes se m’han quedat gravats, com:
àlter ego, in mente, volens nolens, dura lex,sed lex, in dubio pro reo, mea
culpa i peccata minuta.
Uns altres m’han costes més, com: ex libris,
transfert, superàvit... i per excel·lència: cum grano salis.
7- Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos
durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los,
les correccions...?
Jo particularment no canviaria res de la forma de
treballar els llatinismes car està tot molt ben organitzat. Els mesos durant
els quals els treballem són els idonis i a més, la forma d’entrega és la més
ràpida i fàcil.
8- Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun
moment? Per a què?
En algun moment quan no sabia com utilitzar un
llatinisme sí que he consultat el nostre blog per agafar una idea per incorporar-lo
en el meu escrit.
9- Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin
pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació,
creació, organització...).
Crec que aquest treball m’ha ajudat a l’hora de
revisar els errors d’expressions car ara m’hi fixo més en aquestes faltes.
10- Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de
treball, de redacció, creativitat...).
La veritat és que no he descobert cap aspecte en mi
mateixa que no sabia. No m’ha fet falta aquest treball per saber que no em
podria dedicar a escriure un llibre!
11- Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot
el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?
Penso que si t’organitzes bé el temps i tots els
treballs amb els estudis, aquest treball no és una càrrega massa gran ja que és
una petita estona d’alliberar-te de les preocupacions de l’institut encara que
sigui un treball més. I com he dit abans, jo no he estat la millor en
organitzar-me i a vegades sí que m’ha suposat una càrrega una mica pesada pel
fet de l’acumulació de les coses però està compensat en el resultat final.
12- Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest
treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t...
Per a mi aquest treball, deixant de banda la bona o
no tan bona organització, ha estat un petit racó on en cada entrega he escrit
el que sentia i el que probablement no hagués pogut fer en cap altre treball,
perquè escriure i que en aquest moment només ho vegi la meva professora, a la
qual tinc moltíssima confiança, és una manera d’haver pogut expressar els meus sentiments
sense cap preocupació.
Aquest treball penso que és una bona manera de
fer-nos millorar la expressió escrita i a més, fer-nos oblidar una mica de tot
el que ens envolta en el temps que estem fent-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada