diumenge, 2 de juliol de 2017

Ana Sánchez, Una petita part de Mowgli. Llatinismes i literatura


Em dic Ana Sánchez, tinc divuit anys i actualment sóc estudiant de segon de batxillerat. Vaig néixer a Sabadell però es podria dir que sóc de Barberà del Vallès i una mica de Montcada i Bifurcació.
La veritat és que no m’agrada presentar-me perquè no sé com fer-ho, però bé, ho faré com pugui.
Sóc una noia que sempre està rient i amb un somriure ben gran a la cara, la vida són dos dies i cal gaudir-la sempre al màxim, per això no m’agrada enfadar-me i estar trista, intento buscar sempre el costat positiu de les coses i superar tots els obstacles amb un gran somriure. Això sí, quan no tinc un bon dia, ho nota tothom!
M’encanta fer riure la gent del meu voltant i sobretot estar amb qui em necessita quan li faci falta.
A primera vista semblo una noia tímida (realment al principi ho sóc, encara que la meva professora digui que no), però un cop guanyes la meva confiança puc ser la noia amb menys timidesa que t’hagis creuat pel camí. Això sí, guanyar la meva confiança no és tan fàcil, al principi sóc una mica desconfiada de tothom.
La meva principal idea quan vaig decidir entrar al batxillerat era estudiar psicologia però al saber que havia de fer el batxillerat científic vaig canviar radicalment d’opinió. Em vaig ficar al batxillerat social però les matemàtiques i jo no som compatibles. Actualment faig el batxillerat lingüístic i crec que va estar una de les millors decisions que he fet en tota la meva vida.
Des de ben petita tinc una passió, el futbol. Sempre m’ha agradat veure’l i jugar-lo, ara no el practico molt però quan veig una pilota trec la nena que porto dins.
M’agrada molt viatjar, la platja, el bon temps, la llum del dia, els animals... però el que més m’agrada és passar temps amb la gent que estimo. Diuen que has d’escollir bé en qui i amb què perds el temps car el temps és or, però jo dic que no m’importa perdre or amb la gent que estimo.
Ara que ja us he explicat una mica com sóc i els meus gustos, us explico una mica de què tracta el meu treball.
En el meu treball he explicat diferents anècdotes i fets més importants per a mi i us he parlat de les persones que més estimo i sense elles no seria qui sóc ara, amb això em refereixo a la meva família i als meus amics.

Valoracions de l’exercici dels llatinismes

1- El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers pensaments?
A priori, la idea de fer els llatinismes em va semblar una manera més entretinguda d’estudiar-los i molt diferent a altres treballs però a la vegada tenia una mica de por perquè la creativitat no és el meu punt fort.

2- Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d’idea? Per què?
La idea principal que tenia per fer va ser escriure sobre determinats fets de la meva vida i és el que finalment he acabat fent. Com he dit abans, no sóc molt creativa, llavors havia d’escriure sobre un tema que em fos proper per així tenir-ho més fàcil.

3- Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?
Fer aquest treball d’aquesta manera no va ser gaire difícil de decidir car era escollir entre escriure o utilitzar la tecnologia, i la veritat és que la tecnologia i jo no som molt amigues. La idea de parlar sobre la meva vida la vaig treure de companys d’altres anys i també amb ajuda d’alguns companys d’aquest curs.

4- Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure’ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar com t’inspiraves.....).
La veritat és que la meva organització no ha estat la millor. Acostumava a fer-los el cap de setmana, més aviat, el diumenge. Quan hi havia algun pont o vacances sí que m’organitzava una mica millor i els feia abans però normalment acostumava a fer-los molt justa i això comportava una mica d’estres perquè se t’acumulava amb els estudis.
Primerament quan em posava a fer-los, buscava per internet el significat de tots els llatinismes d’aquella setmana , un cop sabia el seu significat, pensava en què podia parlar per a que estigués relacionat amb aquests. Quan tenia el tema pensat, em posava a escriure i les idees em venien a mesura que anava escrivint. Un cop tenia fet l’escrit, buscava les fotografies adients per aquella entrega.  

5- Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....
Penso i sé que el meu treball no ha estat dels millors treballs que he fet però malgrat això estic contenta del resultat perquè ha estat una manera de desfogar-me i escriure coses que parlant em costen dir. Si tornés a començar, no canviaria el meu tema ni res del que he fet perquè m’ha agradat molt fer-ho així.
Dels meus companys, la veritat és que sé ben poc del que han fet (excepte dels que han fet vídeos), però crec que tots ells ho hauran fet molt bé!

6- Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?
Personalment penso que sí he aprés nous llatinismes que no sabia de la seva existència i a més, alguns els he incorporat a la meva parla encara que abans també utilitzava alguns com: idem, etcètera, àlies, plus, in fraganti...
Ara quan escolto o llegeixo algun em fa il·lusió i m’hi fixo molt més perquè saber el què signifiquen és satisfactori.
Alguns llatinismes se m’han quedat gravats, com: àlter ego, in mente, volens nolens, dura lex,sed lex, in dubio pro reo, mea culpa i peccata minuta.
Uns altres m’han costes més, com: ex libris, transfert, superàvit... i per excel·lència: cum grano salis.

7- Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?
Jo particularment no canviaria res de la forma de treballar els llatinismes car està tot molt ben organitzat. Els mesos durant els quals els treballem són els idonis i a més, la forma d’entrega és la més ràpida i fàcil.

8- Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?
En algun moment quan no sabia com utilitzar un llatinisme sí que he consultat el nostre blog per agafar una idea per incorporar-lo en el meu escrit.

9- Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).
Crec que aquest treball m’ha ajudat a l’hora de revisar els errors d’expressions car ara m’hi fixo més en aquestes faltes.

10- Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).
La veritat és que no he descobert cap aspecte en mi mateixa que no sabia. No m’ha fet falta aquest treball per saber que no em podria dedicar a escriure un llibre!

11- Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?
Penso que si t’organitzes bé el temps i tots els treballs amb els estudis, aquest treball no és una càrrega massa gran ja que és una petita estona d’alliberar-te de les preocupacions de l’institut encara que sigui un treball més. I com he dit abans, jo no he estat la millor en organitzar-me i a vegades sí que m’ha suposat una càrrega una mica pesada pel fet de l’acumulació de les coses però està compensat en el resultat final.

12- Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t...
Per a mi aquest treball, deixant de banda la bona o no tan bona organització, ha estat un petit racó on en cada entrega he escrit el que sentia i el que probablement no hagués pogut fer en cap altre treball, perquè escriure i que en aquest moment només ho vegi la meva professora, a la qual tinc moltíssima confiança, és una manera d’haver pogut expressar els meus sentiments sense cap preocupació.
Aquest treball penso que és una bona manera de fer-nos millorar la expressió escrita i a més, fer-nos oblidar una mica de tot el que ens envolta en el temps que estem fent-lo.