diumenge, 10 de maig del 2015

Laura Poveda, Memòries d'un canvi inhòspit. Llatinismes i literatura


Hola a tots i a totes! Em dic Laura Poveda i tinc 17 anys.  Sóc una persona extravertida a la que li agrada molt sortir amb els amics. Estic estudiant el batxillerat lingüístic. M’agrada molt llegir novel·les d’intriga i m’he inspirat en elles per realitzar aquest treball, també m’agrada molt el cinema. No m’agraden els trimestrals per què sóc una persona que es posa molt nerviosa i pateixo una mica.

Aquí us deixo el meu treball que tracta sobre unes memòries d’una noia, la Marina, que ens explica la història inesperada que va viure quan anava a l’institut. La seva vida va canviar radicalment des d’aquell succés, va haver de deixar tota la seva vida enrere excepte al seu pare i en va haver de començar una de nova. Podreu trobar amor, melancolia, acció, intriga i investigació. Espero que us agradi!
Valoracions:
La primera impressió que em va donar quan la professora ens va presentar l’exercici de llatinismes va ser bona, em va agradar bastant perquè era una manera original de poder aprendre els llatinismes, així hem pogut entendre millor el seu significat i que se’ns quedes a la memòria en comptes de realitzar un examen. A la vegada, haig de dir que em va fer una mica de por, ja que cada setmana hauríem d’escriure un tros de la nostra història. No sabia si seria capaç, si podria fer-ho o si em sortirien bé. Una vegada ja tenia la idea del que voldria relatar es va convertir en una tasca molt més fàcil de realitzar.
La idea que vaig tenir inicialment de com fer-los va ser realitzar unes memòries sobre una persona que expliques una història amb una mica de tot, passió, desamor, tensions, aventures... i l’he dut a terme fins al final.  El que va fer que decidís realitzar unes memòries, en comptes d’un altre format, va ser que no volia que s’expliqués una història de manera lineal i que al final els lectors es sorprenguessin. Sinó que volia que el lector es desconcertés i s’animés al llegir més cada setmana. Tot i que la veritat és que la història s’escrivia sola amb els llatinismes que ens tocaven, ja que cada setmana els llatinismes tenien una temàtica que et feien redirigir la història.
Vaig començar a fer els llatinismes els dissabtes, ja que així tenia uns quants dies per poder realitzar alguna correcció o per si em quedava sense idees que em vingués la inspiració en un dels altres dies, però degut als exàmens i treballs les ultimes entregues les vaig realitzar entre diumenge i dilluns. Primer buscava els significats dels llatinismes i buscant algun exemple i així la història anava agafant forma.
M’ha semblat molt original els treballs que han realitzat els meus companys i he pogut aprendre d’ells. A mi m’ha agradat molt la manera que he realitzat tot i que el que canviaria seria una mica la historia per no fer-la tant enrevessada, car el final em va costar molt lligar caps.
Amb aquest exercici he aprés molts llatinismes i algunes vegades si que els he utilitzat, sobretot quan parlo , com lapsus mentis, idem, mea culpa o carpe diem.
Considero que el document de “Llatinismes entre tots”, no és necessari ja que no l’he utilitzat per què no m’ha fet falta, amb Internet ja els podia trobar bé. Tot i que ara en haver acabat queden tots recollits i així els podem estudiar més fàcilment per les PAU.
Trobo que la forma en la que hem treballat els llatinismes ha estat bé; l’únic que canviaria seria el dia que els vam iniciar, per mi podria haver estat abans i així no acabar tant entrat el fi de curs. Valoro molt positivament la formar de entrega, ja que és una manera molt fàcil i sobretot l’oportunitat de poder pujar la nota que se’ns dona amb les correcció .
El blog “Per Càstor i Pòl·lux” l’he consultat a vegades per veure algun exemple que no entenia.
Considero que he millorat en la manera d’expressar el que volia escriure, he après noves expressions i sobretot he millorat els signes de puntuació i la forma de redactar. També he descobert que puc ser constant en una època d’estres. Ja que ha vegades a coincidit amb alguns exàmens i períodes de més feina que per tant m’era més dificultós realitzar-los.
Finalment, vull dir que els llatinismes m’han ajudat molt a desconnectar i m’he divertit molt escrivint-los i corregint-los quan m’adonava del que havia escrit (com quan vaig escriure p***) m’ha ajudat molt a desenvolupat molt la meva imaginació tot i que ha vegades m’hauria agradat haver tingut més llibertat per seguir la historia ja que com he dit abans els llatinismes et guiaven una mica. A vegades he sentit que no sabia com millorar-los quan duia a terme les correccions, però si tenia algun dubte podia preguntar-te a tu, Isabel.

Treballs de recerca 20-21

 Avui s'han entregat els treballs de recerca d'aquest curs. Els treballs que han estat en format bloc són: . A la recerca de la feli...