diumenge, 10 de maig de 2015

Ashley Ortiz, Memòries d'una nena romana. Llatinismes i literatura



Descripció personal

Em dic Ashley i tinc 18 anys, estic cursant el batxillerat humanístic a l'institut Can Planas a Barberà del Vallès, perquè m'agradaria estudiar educació infantil a la universitat.
Sóc una noia molt eixerida i sociable, m'encanta ajudar els demés per sentir-me bé amb mi mateixa, penso també que sóc una mica pessimista en l'àmbit escolar però sempre poso totes les ganes per poder aconseguir el meu objectiu.

Descripció del treball

La Júlia és una nena de tretze anys que per part de la seva mare és d'una família humil però per part del seu pare, forma part de la classe alta romana. Voleu saber totes les històries que us ha d'explicar? Solament heu d'endinsar-vos en aquest entramat d'aventures...




Valoracions de l’exercici dels llatinismes
·    El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

En un principi vaig pensar que seria molt complicat i que potser no m'agradaria perquè ni tan sols sabia a que es referia el terme “llatinismes”.
·    Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?

D'es d'un principi vaig pensar fer llatinismes i literatura perquè sabia que era on em podia desenvolupar amb més facilitat. He seguit fins al final amb aquest àmbit.

·    Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Vaig mirar els treballs dels companys de l'any passat per poder orientar-me de com fer-ho i entre el que vaig veure i la meva imaginació vaig decidir fer un recull de memòries.

·    Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).

Els primer els feia casi sempre els dissabte per l'ànim que tenia però a mesura que anava avançant el curs i la cosa s'anava complicant vaig a començar a deixar-los per l'últim fins que va arribar el punt que fins i tot em vaig retardar.
En cada entrega el primer que feia era buscar la definició del llatinismes i posar-la a dalt del document, després pensava de què parlaria i a mesura que anava escrivint els llatinismes esborrava el llatinisme que ja havia col·locat al text, fins que els havia posat tots. Hi havia vegades que no sabia com posar un llatinisme i per tant havia de buscar exemples o mirar al bloc que ens va proporcionar la Isabel. De vagades també tenia que buscar informació a internet perquè introduïa algun aspecte.


·    Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Penso que el que he fet es fruit d'un esforç ja que mai m'havia enfrontat a fer coses d'aquest tipus, he pogut seguir una història de manera ordenada encara que m'hagués agradat ser més imaginativa i poder fer d'altres coses més originals com algun dels meus companys.


·    Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....?  T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

He aprés molt més llatinismes dels que em pensava, encara que hi havia alguns que ja coneixia com ara el carpe diem, el beatus ille o el intelligenti pauca. Ara els escolto més a les notícies i en el meu dia a dia. Els que més me’n recordo són delirium tremens, verba volant scrtipta manet, errare humanum est.

·    Què en penses del document “Llatinismes entre tots”? Creus que és necessari o amb el treball personal que has fet ja n’hi ha prou?

Penso que amb el nostre treball n'hi ha prou perquè no he mirat el document, només quan em calia fer-ho.

·    Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

En un principi tot era més fàcil perquè no teníem tanta feina, però a mesura que el curs avançava s'anava fent més complicat ja que has d'intervenir molt de temps alhora de fer-los i saps que tens molta més feina per fer, però també és la millor manera perquè puguem entendre els llatinismes.

·    Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

L'he consultat moltes vegades quan amb la definició no sabia com introduir el llatinisme i així veien com el feien els altres se'm feia molt més fàcil a mi.

·    Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Penso que m’ha ajudat a l’hora de redactar, d'ordenar les idees i sobretot amb el tema dels paràgrafs que fins al final m'ha costat moltíssim poder fer-ho correctament.



·    Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

M'he adonat què tinc més imaginació de la que jo pensava i que puc a través de paraules que no coneixia introduir una història amb molt sentit.

·    Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

És un treball que costa, perquè has de tenir temps i sobretot paciència per quan no t'arriben les idees, però veure del que ets capaç, d'aprendre tantes paraules noves és molt satisfactori.

·    Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of couse!).

Per a mi aquest treball m'ha ajudat a adonar-me del que sóc capaç, encara que hi ha hagut moments que he volgut passar o que no tenia gens de ganes de fer-ho sempre he agafat el temps i les forces per posar-me. Ha sigut una experiència molt enriquidora i que tornaria a repetir sense cap dubte però d'una altre manera. L'únic inconvenient que li puc treure és el poc temps que tenim per poder fer coses més interessants, per poder invertir més temps. En general m'ha encantat fer-ho i espero poder veure tots el anys com els alumnes següents ho segueixen fent.
Petons Isabel!