Sóc l’Alba Serrano Fernández, visc a Barberà del
Vallès i tinc divuit anys.
Actualment estic cursant segon de Batxillerat a
l’Institut Can Planas i estic en l’última etapa del curs, en la que no sé què
passarà, si s’acabarà ja mateix o hauré de continuar aquí.
El que em preocupa és poder aprovar el curs i
dedicar-me a allò que m’agrada, que és fer la carrera de Magisteri d’Educació
infantil per poder especialitzar-me en l’últim curs en Educació especial, que
és el que m’apassiona.
Em considero una noia oberta, sincera, simpàtica i
empàtica, encara que de vegades tinc bastant mal caràcter i ocasionalment puc
semblar bastant freda.
M’agrada ajudar a aquelles persones que em necessiten
i sé que el dia de demà també farien coses per a mi.
En el meu treball he volgut explicar bastant breument
la meva vida fins ara, ja que sempre m’ha agradat tenir un recull d’algunes de
les meves experiències viscudes. He
incorporat a familiars, amics i a la meva parella, és a dir, a les persones que
per a mi a dia avui dia són les més importants.
• El dia que vaig
fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea
de fer aquest treball?
-A priori em va semblar una idea genial, ja que pujar punts sempre ens va
molt bé a tots, estiguem en el curs que estiguem i sigui la matèria que sigui,
ja a Batxillerat tot compta i aprendre més llatinismes em va semblar molt útil.
• Quina idea
inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o
vas canviar d'idea? Per què?
-La idea inicial que vaig tenir, que va ser ‘’llatinismes i literatura’’
l’he dut a terme durant cada setmana perquè tenia clar des del començament que
volia fer un recull de totes les meves vivències i si canviava d’idea, no
podria continuar el fil del meu treball.
• Què et va fer
decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?
-Quan la professora va plantejar-nos el treball vaig començar a rumiar què
podria fer.
Estant a casa vaig veure un llibre titulat ‘’des que va néixer’’, que és un
llibre infantil el qual tracta d’una nena petita que explica les seves experiències
des del moment en què neix la seva germana.
Va ser en aquest moment que se’m va ocórrer fer el treball que he fet.
• Com t’has
organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar
informació, com sorgia la idea de què parlar, com t’inspiraves.....).
-En primer lloc m’escrivia una llista de tots els llatinismes que tocaven
fer aquella setmana i al costat introduïa el significat i dos exemples.
Per a tots els llatinismes he hagut de buscar exemples, he hagut de mirar
vídeos, parlar amb companyes, etc.
Escriure em sorgia sol, és a dir, prèviament pensava què volia expressar i
de quina manera ho havia de fer a poc a poc anava introduint els llatinismes
alhora que explicava la meva vida.
• Opinió del que tu
has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a
començar o del que no faries....
-Estic satisfeta amb el treball que he realitzat.
Les idees que van proposar fer les meves companyes em van semblar molt
interessants, però no he llegit cap fins aleshores.
Si tornés a començar aprofitaria poder preguntar a la professora tots
aquells dubtes que tingués, ja que de vegades no he tingut en compte i no he
fet.
• Penses que has
après llatinismes? Has incorporat algun a la
teva vida, als teus
escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun?
Quins t’han quedat gravats?
-He après molts llatinismes i encara que anteriorment d’haver fet aquest
treball ja n’utilitzava, he incorporat més d’un a la meva vida, als escrits i a
la parla.
En alguna ocasió m’ha fet il·lusió sentir algun llatinisme en algun moment
determinat i saber el que volia dir per poder explicar-los a amics o família.
Els que se m’han quedat gravats han sigut: conditio sine qua non, a priori, a posteriori, in albis i in extremis.
• Què canviaries de
la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen,
la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?
-A priori, com he dit anteriorment: pensava que seria molt agradable i amè
de realitzar aquest treball, però a mesura que l’he anat avançant s’ha fet molt
pesat i rutinari.
En la meva opinió, penso que les correccions són molt estrictes i estem en
un curs en el qual portem molta càrrega a sobre com per afegir un treball com
aquest i que podríem haver-ho fet a primer de batxillerat perquè no es
necessita maduresa del llatí per a fer-ho, perquè per exemple a classe podríem
haver posat en comú els significats que cadascú pensés que serien els adequats
per a les seves redaccions o vídeos.
Haver de fer-ho cada setmana se m’ha fet molt feixuc i pesat i penso que
algunes de les correccions no són gaire justes, ja que en alguns llatinismes no
tinc cap error i per ser no gaire extensa tinc un sis, però en d’altres que
tinc tres errors i és bastant llarga: tinc un quatre.
No he trobat gaire just que tinguem una setmana per a corregir-los però
després hàgim tingut que corregit tres seguits.
• Has consultat el
nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?
-Si, però molt porques vegades. L’he consultat per veure de quina manera
havien introduït alguns dels llatinismes amb els quals no me’n sortia.
• Creus que aquest
treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del
treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació,
organització...).
-El treball m’ha ajudat a l’hora de millorar l’escriptura, ja sigui vers
l’expressió i les faltes d’ortografia. També m’ha ajudat a ser responsable
d’enviar el treball cada setmana i a saber organitzar-me les entregues.
• Has descobert
algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció,
creativitat...).
-No he descobert cap aspecte de mi mateix que no sàpigues.
Del que m’he adonat ha sigut que m’ha agradat molt recordar moments de quan
era petita dels quals ja no me’n recordava.
• Aquest exercici t’ha
suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és
que sí, creus que està compensat d’alguna manera?
-Si, m’ha suposat una càrrega bastant gran, ja que per a mi segon de
batxillerat ha sigut i és ‘’un no parar’’, però pujar nota és una gran
recompensa.
• Valoració lliure
personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta,
valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course)
-Estic contenta amb el treball que he realitzat, però penso que si
haguéssim tingut més temps per poder fer les entregues; ho haguera pogut fer
molt millor.
A l’hora d’escriure’ls he tingut moments feliços, emocionants, però també
n’he tingut de tristos i estressants.
Deixant a un costat les pautes de correcció penso que és un treball maco de
fer i que una vegada l’has acabat et sents molt orgullós i feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada