diumenge, 2 de juny de 2013

El hit de l'estiu, el Latin Style

Sempre que començo un nou curs m'agrada presentar als meus alumnes què farem durant aquell any tant a 1r com a 2n de batxillerat. De tot el currículum de les PAU, que acostumo a dividir entre els dos cursos, reservo per al segon curs l'aprenentatge dels llatinismes, aquella llarga llista classificada per àmbits i que quan donem el primer cop d'ull alguns són perfectament coneguts (qui no coneix el Carpe diem?), d'altres sonen però sovint amb una traducció errònia i d'altres tenen un aspecte tan enrevessat i estrany que semblen fins i tot impossibles d'aprendre.

Des de fa un parell de cursos vaig plantejar-me la forma d'aprendre'ls. Si la intenció és que els incorporem a la nostra vida quotidiana (en la mesura del possible, és clar, no fos cas que ens prenguessin per pedants!) quina millor forma que treballar-los tot incloent-los en actes de la nostra vida diària com pot ser fer un diari personal, narrar la vida d'una família, ser novel·lista o periodista i  fins i tot cantar. 

Quan al davant tens un grup d'alumnes que si els fas una proposta atrevida ells la volen fer doblement atrevida, quan són entusiastes, generosos, treballadors i a més divertits passa el que passa. 

Cada un dels meus alumnes els ha treballat de forma diferent. En properes entrades aniré presentant el que han fet tots i cada un d'ells, el seu resultat final, perquè en gran part dels casos té una continuïtat des del moment que van realitzar la primera entrega fins a la darrera. Són uns treballs excel·lents!

Ara només vull parlar del que ha estat el resultat final de la unió d'aquella primera proposta de treballar els llatinismes d'una forma més activa, d'una de les cançons que setmana rere setmana ha anat presentat l'Albert Rodríguez, que ha treballat els llatinismes en forma de cançó i de l'entusiasme de tots els companys en sentir per primera vegada la cançó a classe.

Quan vaig rebre la cançó al meu correu i la vaig escoltar per primer cop, tot just va acabar vaig pensar que allò no podia quedar en el disc dur de l'ordinador o bé com un simple arxiu de so penjat al nostre blog. Era magnífica! Qui no coneix la fama de la cançó del coreà PSY amb el seu Gangnam Style que va fer extensiva arreu del món amb el seu famós ball del cavall! D'aquesta cançó havia de fer-se un video. Si tots els cantants editen el seu àlbum i com a mínim fan un video promocional no podia ser menys el nostre rapsoda particular. D'aquí a la fama!

Els vaig posar la cançó a classe, amb la seva corresponent lletra projectada al canó de l'aula i vinga, a escoltar-la i a veure les seves reaccions.  Els aplaudiments finals van ser del tot sincers, la cançó és original i la lletra és una picada d'ullet a un dels temes estrella de la nostra classe, els participis, amb les bromes que sovint generava. Quan els vaig dir que jo tenia una idea a fer amb aquella cançó, ràpids van contestar "el video clip!!". Sí, clar que sí, el clip musical amb el seu cantant, els seus ballarins i la seva famosa coreografia!

Durant moltes divendres a la tarda (la disposició d'hores era la que era i més quan cal reunir-se tants) ens vam trobar per fer tots plegats el que seria el nostre primer video clip musical llatí. Visionar el video original per decidir com fer les escenes, on, amb quin vestuari, qui faria els diferents plànols... no va ser gens difícil. Un cop vam tenir el guió fet amb tota la seva estructura del que era necessari portar i fer, venia la gravació. Per tots els déus de l'Olimp, això sí que va ser més complicat, però què divertit! Quins moments apoteòsics ens hem regalat. Deixades de banda les vergonyes i posant allà tota la seriositat professional quan no s'escapaven els riures vam anar gravant escena rere escena. Alguna va sortir a la primera (justa, he dit alguna!), d'altres van requerir preses i preses per ajustar balls, moviments de cavall, de pingüins, de llaços, fluïdeses, saunes, passarel·les sexys i salts de finestres si calia. Caldrà fer algun muntatge amb aquestes preses falses que no tenen res a envejar a les bones (i ja sabeu "Vingaaa, que aquesta és la bona!").

Del que ha estat la posterior edició del video no diré més que a vegades quan veia els minuts i minuts que m'havia passat per editar potser dotze segons pensava que aquest curs no l'acabaria!

Però sí, s'ha acabat, i aquí el tenim.

Abans d'acabar vull fer diversos agraïments especials: gràcies als alumnes de llatí de 4t i 1r de batxillerat que es van animar a compartir la darrera tarda de gravació on necessitàvem un gran cos de ballarins. Gràcies al Cristian Martínez, a l'Alba Oneto, l'Ashley Ortíz, la Zaira Herrero, el Pol Muntada,  la Paula Vela i la Míriam Oliva, que es van deixar dirigir i fins i tot disfressar.  Moltíssimes gràcies a la Paquita i a la Yolanda, que ens han ajudat en tot, que ens ho han posat tan fàcil i que no han perdut el somriure ni un moment malgrat que a vegades les marejàvem amb allargadors, claus de portes i ocupacions d'espais. Mil i mil i mil gràcies als meus alumnes de 2n batxillerat (els qui han participat al video: Nerea Blanco, Ana Buades, Yuliana Cabezas, Rosa Díaz, Judith García, Ana Gutiérrez, Sandra López, Alba Muñoz, David Ortega, Mar Ortega, Albert Rodríguez i Carolina Sala i els que van estar absents: Éric Alonso, Adrián Jorge i Iván Pulpón) per la seva forma de ser, d'entregar-se, per la seva generositat i pel regal que m'han fet classe rere classe, dia rere dia permetent-me compartir amb ells tanta vida, tantes il·lusions i tants projectes.

Non omnes moriemur.


5 comentaris:

Naosher ha dit...

...molt bon treball!! ..i bona reflexió!

Ampa can Planas ha dit...

Molt bo el video, molt divertit, millor que el "Gangnam Style" o el "One fish, one pound".

Per a quan les "preses falses", les pífies?

Vinga, pengueu-les que volem més. Ens esteu acostumant massa bé.

Isabel Fdez. ha dit...

Moltíssimes gràcies!!! És gratificant tot el que dieu. Ara quan s'acabi tot l'embolic de final de curs ja veuré què faig amb el material que tinc.

blowfish ha dit...

Molt bo el vídeo Isabel, no vaig poder parar de riure és molt graciós el nou Gangnam style, a veure amb què sorprens la següent entrada al blog.

El Fil de les Clàssiques ha dit...

Per aspera ad astra. Feliciter!