AINHOA CAÑABATE va néixer a Barcelona
l'any 1996. La seva família es va traslladar a
Barberà del Vallès quan ella tenia cinc anys. És aquí on a la seva
escola, CEIP del Bosc i més tard a l'institut INS Can Planas comença a escriure i obté diversos premis
literaris a nivell dels centres i dos 'Premi
Castell de Barberà' atorgats per
l'ajuntament. Escriu perquè li agrada i gaudeix somiant que és escriptora. Qui sap potser algun dia
la llegirem.
Familiar, enamoradissa i amiga dels seus amics va vivint la vida com li és vinguda amb un
amable somriure tot i estar passant una etapa dura i intensa en la seva vida
acadèmica anomenada
Batxillerat.
Estudiant Batxillerat humanístic es va formant per ser una futura mestre.
Aplicada, organitzada, treballadora, constant i perfeccionista pel que fa
als estudis. Imaginativa, vergonyosa, sentimental i de llàgrima fàcil, presumida, gelosa, preocupada, i
molt somiadora. Li agrada el futbol, però més que culé, és catalana.
Festera però li apassiona dormir.
Llegeix però li encanta
imaginar-se les seves histories.
Poc a poc i amb bona lletra va escrivint el seu camí, travessant rius, si és possible fent
drecera, esquivant pedres i trepitjant fort per arribar allà on vol.
Breu descripció del treball que he fet
Somnio amb paraules
vestides d'emoció, arrebossades de sensacions
veritables, en definitiva fetes des del cor, per què,
què és
una paraula sense sentiment? Recorda que, tard o d'hora, els altres oblidaran
el que hagis dit, però sempre recordaran com els vas fer
sentir.
He intentat que les
persones que m'importen tinguin l'oportunitat de no oblidar-se del que
m'agradaria dir-los, és a dir, del que amb més dificultat o menys he escrit per a ells, pensant en alguna
cosa més que en la nota.
És un treball creatiu, o potser no ho és tant. Únicament són paraules endreçades adaptades a uns
llatinismes presents a la nostra parla. Poca o una pinzellada d'imaginació ja que no totes les histories són
reals, he hagut d'anar al futur o simplement crear un personatge nou però sempre tenint al cap una persona important, present a la
meva vida. Però en definitiva, tot és sentiment, el que em demanava aquest treball quan el vaig
començar.
La Laura, l'Àngel, la Sandra, el Marc i molts més
estan involucrats en aquestes dedicatòries. Vols saber com
tant d'important són per a mi? Què
és el que penso d'ells? Introdueix-te al
meu món interior ple de cursileries i
sentiment i gaudeix o riu dels meus fragments.
Valoració de l'exercici dels llatinismes
Valoracions de l'exercici dels
llatinismes
El dia que ens vas explicar com havíem de treballar els llatinismes em va semblar una bona
idea perquè m'agrada escriure
i podria ser divertit, però per una altra banda em va semblar que potser se'm faria
pesat cada setmana haver de posar-me, mes que res perquè va ser l'època en què el meu ordinador va acabar
d'espatllar-se.
En anunciar-nos totes les diferents maneres de treballar els més de cent llatinismes,
en forma de vídeo, literatura, música... se'm va omplir el cap de milers d'idees, fer vídeos, escriure
poemes, una novel·la... però tenien problemes, sóc molt vergonyosa i sortir cada setmana
davant d'una càmera no m'apassionava. Poemes, sóc molt perfeccionista i molt indecisa,
em preocuparia massa. Així que vaig decidir escriure una novel·la i deixar anar la meva imaginació, però poc va durar
aquesta idea. Estirada al llit vaig començar a escriure els llatinismes 1 i em vaig deixar portar.
Un cop acabats vaig tenir clar que és el que faria cada setmana, parlar de diferents
persones.
Sempre començava a fer els llatinismes el dissabte però he necessitat per
a les onze entregues més d'un dia i de dos per escriure'ls. El significat dels
llatinismes o millor dit, com s'utilitzen avui en dia, ho tenia buscat bastant
abans de posar-m'hi per així saber de qui podia parlar. A vegades intentava enllaçar el significat
amb la persona, com el cas de la 'Zaira' però d'altres no tenen aquesta característica. Escrivia
sempre que tenia algun moment i a qualsevol lloc. M'he inspirat sempre en els
moments viscuts amb la persona a qui li dedicava el treball tot i que a vegades
he hagut de guarnir la
dedicatòria amb una història de fons.
La veritat és que m'ha agradat treballar d'aquesta manera els
llatinismes, no sabia com seria el resultat ni si seria una bona idea però he de confessar
que escrivint, algunes setmanes m'he emocionat.
Després de veure tot
l'esforç, les notes i el
resultat final he de dir que me n'alegro d'haver-ho fet així. A més em dóna molta satisfacció veure com a la
gent que li he dedicat s'emociona amb el meu treball.
A mesura que he anat treballant amb els llatinismes m'he anat
familiaritzant amb ells i sí, alguns els he incorporat en el meu dia a dia. Ara
sembla que tot el que m'envolta siguin llatinismes, els professors a les
classes els utilitzen, a pel•lícules, anuncis, cançons... Ara em sento llesta i culta i m'agrada. Alguns
dels llatinismes que utilitzo més són lapsus, ultimàtum, a priori,
rara avis, ipso facto, peccata minuta, carpe diem, mea
culpa i errare humanum est, però aixó no vol dir que
me'n oblidi del sic, non plus ultra,
prorrata, in dubio pro reo, esnob...
Cada setmana, cadascú de nosaltres hem treballat els mateixos llatinismes però cadascú a la seva manera.
Crec que el document "Llatinismes entre tots" si servirà i serà bastant útil quan ens haguem d'estudiar tots els
llatinismes per a la sele, ja que en el document trobem
el significat del llatinisme i una frase d'exemple.
No se m'acut una altra forma de treballar els llatinismes que no sigui
aquesta o estudiar-los directament. Tot i que molts cops aquest exercici m'ha
suposat una càrrega perquè s'ajuntava amb el treball i l'estudi que requereix
aquest curs, m'he vist compensada amb les meves notes i potser han estat una
empenta per continuar igual de motivada.
Crec que estaria bé comentar-los a classe per veure com els hem entès cadascú.
Les faltes d'ortografía són el meu punt feble i en els meus treballs he fet moltes però m'ha servit per
adonar-me’n dels errors i esbrinar com
s'escriuen les paraules malament
escrites correctament.
Amb aquest treball m'he adonat que no tot se'm dóna malament i que hi ha una cosa que m'agrada de mi, com escric tot i que a
vegades se'm fa pesat i li dedico moltes hores, perquè vull utilitzar la paraula adequada en
el moment adequat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada