17 de febrer de 1998, allà va començar
la meva història, però no us creieu que malgrat que fa poc temps tinc milers de
coses per explicar a tothom. Aquell dia els meus pares van decidir que em
donarien el nom d’Alba, i que creixeria com una nena molt riallera, divertida,
no gaire trapella, però amb les meves coses. I així continuo sent amb 19 anys,
una noia riallera, divertida i molt empàtica amb la gent del meu costat.
M’encanta riure, amb tothom i del que sigui, sempre faig riure al que estigui
al meu costat. Podria començar a dir moltes coses que m’agraden, però en
definitiva i per resumir tinc una, gaudir. M’agrada gaudir d’una bona amistat,
d’un bon menjar, de paisatges que et treuen la parla, dels dies de pluja
(sempre que siguin a casa, al sofà i la manta, és clar), de plans improvisats
que acaben convertint-se en el millor dia, d’un bon llibre que et té enganxat,
d’un dia d’estiu, de la llum que entra quan obres la finestra a primera hora
del matí, de les vacances al poble on et dóna igual arribar a les 5 a casa,
d’una excursió a la muntanya, etc.
Però bé, tot això sona molt bonic, però
també tinc coses que no m’agraden, com l’orgull, un sentiment que moltes
vegades m’ha fet perdre coses importants de la meva vida, o el patiment,
aparegut moltes vegades per coses sense importància.
En definitiva, tinc les meves coses com
tothom, però mai em falten ganes d’aprendre i de conèixer coses noves, i
m’hauré de donar pressa, perquè aquest món és molt gran i la vida massa curta.
El meu treball dels llatinismes ha estat
una passejada sencera per part de la meva vida, els meus gustos, les meves aficions,
els meus records, molts sentiments. Setmana rere setmana he anat gravant un
episodi, independent els uns dels altres, de manera que cada dia explicava
alguna cosa molt important per mi. En alguns vídeos he tingut ajuda externa,
sobretot d’amics, perquè he fet algun joc o alguna cosa diferent on he
necessitat una altra persona. Com a resultat, ara tinc 11 vídeos on deixar pel
record les coses que penso i sento actualment.
·
El
dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a
priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers
pensaments?
La veritat és que jo com sóc repetidora d’aquesta assignatura aquest any,
el dia de la presentació dels llatinismes ja sabia sobre que anava aquest
treball. Però de totes maneres podria dir els pensaments que vaig tenir la
primera vegada que vaig sentir parlar sobre això, i crec que no van ser gens
bonics. Jo portava un curs no molt relaxat, i els llatinismes era com un afegit
inicial de treball molt gran, la veritat és que pensava que no m’assortiria
moltes setmanes.
·
Quina
idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les
setmanes o vas canviar d'idea? Per què?
La meva idea inicial per fer aquest any va ser vídeo, ja que jo l’any
passat havia fet aquest treball de forma escrita, i volia canviar per veure com
seria fer-ho d’una altra manera. Durant els 11 vídeos he seguit amb la mateixa
idea que tenia des del principi, fer aquesta mena de record personal, una cosa
que es quedés per mi en un futur. I després de les dues experiències, puc dir
que són dos mons completament diferents.
·
Què
et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas
treure la idea?
El que em va fer decidir aquesta manera de fer el treball va ser canviar
de la manera que ho vaig fer l’any passat, no repetir. Vaig pensar que com
tenia més temps en tenir menys assignatures podria dedicar-li més temps, ja que
sabia des del principi que els vídeos requerien més temps. La idea em va venir
també una mica fomentada de la meva germana, que va fer també vídeos, i després
de parlar amb ella i amb la meva professora vaig decidir-me pels vídeos.
·
Com
t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls
(buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).
La veritat és que el que més em costava dels vídeos era la preparació, és
a dir, buscar el tema per la setmana, escriure el guió, perquè moltes vegades
no sabies cap a on tirar amb un tema per fer el vídeo interessant o divertit.
Però sempre funcionava de la mateixa manera, hi ha temes que els tenia pensats
abans de començar aquest treball, però al final em vaig quedar una mica sense
idees. Al final vaig tirar de coses físiques a la meva vida, per exemple, un
vídeo sobre les meves pel·lícules preferides, llibres, etc, va sorgir de veure
la meva prestatgeria de llibres. Escollits els temes, escrivia el guió, tot
això amb una setmana de marge perquè has d’anar avançat al grup, i una vegada
corregit el guió, gravava el vídeo i ho editava, que després de tot era el més
fàcil però tenia treball.
·
Opinió
del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si
tornessis a començar o del que no faries....
Jo crec que tant el que he fet jo com el que han fet els meus companys
està perfecte, perquè ho han escollit ells i ho han fet de veritat. A cadascú
se li dóna bé una cosa, i potser això ho descobreixes després de fer el
treball, però a priori has d’escollir i agafes el que penses que et serà més
còmode i no et dificultarà a l’hora de les altres assignatures. Si tornés a
començar, faria el mateix, cada cosa té la seva dificultat i cadascú sap a on
arriba, i jo aquest any em vaig veure bé per fer un treball com aquest. El que
sé que no faria mai és llatinismes i música, perquè se’m dóna fatal cantar i
els instruments, trencaria tota la cristalleria de l’escola, i crec que no
estem per això.
·
Penses
que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus
escrits, a la teva parla....? T’hi fixes
més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han
costat més?
Això és com tot, depèn de les ganes que li posis i la il·lusió que
tinguis en el treball. Hi ha molts que ja sabia, ja que a la societat d’avui
dia també hi ha llatinismes incorporats. Dels altres, doncs durant algunes
setmanes on tenia molta il·lusió pel vídeo he après els llatinismes i fins i
tot els he arribat a utilitzar, però en aquella setmana que vas de cul, que ho
fas de pressa, o que potser és una setmana fluixeta, doncs aquells s’obliden
abans. Però la veritat és que després d’aquest treball sí que em fixo més on
són els llatinismes, i he descobert que ens envolten d’una manera increïble, en
la literatura, en el cinema, a la televisió, a la música, a tot arreu.
És un món, i hi ha de molts fàcils, però també de molts difícils, no ens
han portat mal de caps l’addenda o el cum
grano salis...
·
Què canviaries de la forma de treballar els
llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la
forma de treballar-los, les correccions...?
Personalment no
canviaria gairebé res, crec que estan organitzats d’una forma correcta, però a
vegades per falta de temps, setmanes en les quals hi ha moltes coses l’horari
podria ser una mica més flexible, tot i que entenc que això portaria problemes
al final, perquè moltes persones ho entregarien sempre tard. La resta està tot
molt bé, el més important és gaudir-los.
·
Has
consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a
què?
Doncs no, no he consultat mai el blog, però penso que és un bon material
per agafar idees al principi, quan no tens idea sobre el tema per fer el
treball, hi ha antics alumnes molt savis i amb unes idees que semblen
professionals...
·
Creus
que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el
del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació,
organització...).
Crec que aquest treball m’ha ajudat a l’hora d’organitzar-me, ja que
sempre tens present que ho has de fer, i allò et permet organitzar la resta de
coses. També m’ha ajudat molt a memoritzar, he hagut de memoritzar informacions
amb números, i gairebé mai he utilitzat un paper a l’hora de fer els vídeos.
·
Has
descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de
redacció, creativitat...).
Molt relacionada amb la pregunta anterior, he descobert en mi una
capacitat per memoritzar textos llargs i amb números en poc temps, cosa que
potser en altres assignatures no em passa. En un grau menor també m’ha ajudat a
expandir la meva creativitat i la capacitat de crear i de treure idees.
·
Aquest
exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa
el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?
Amb una gran diferència de l’any passat, aquest any no m’ha suposat una
gran càrrega en comparació amb la resta d’assignatures, però si m’ha suposat
una gran despesa de temps. En un curs com segon de batxillerat, amb tot
l’estrès que ja portes, aquest treball encara suposa una càrrega d’estrès, però
per una altra banda, si saps i aprens a gaudir amb ell, arriba a ser una
experiència bonica, una evasió de la resta del curs, i una manera d’expandir
les teves mini idees per aquest gran món.
Valoració lliure personal: a
favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t
o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course!).
Per mi
la valoració personal d’aquest treball durant aquest any és molt positiva. He
après a conviure amb ell, però a més a gaudir fent els vídeos, i sobretot
pensant que és una cosa que quedarà allà tancada a la caixa de records per
molts de temps, i sempre que vulgui ho podré treure i emocionar-me veient-me
amb 19 anys en un treball del cole parlant sobre la meva pel·lícula preferida,
o cremant-me mentre faig una recepta. Per mi ha estat molt especial, perquè tot
i que ha suposat una càrrega i una gran despesa de temps, ha valgut la pena i
està compensat amb els resultats. Jo sóc una persona que potser m’amoïno massa
abans que passi alguna cosa, i quan feia els vídeos pensava que no quedaria bé,
que seria un tema molt fluix, que el vídeo era molt simple, que aquesta paraula
l’havia dit malament, etc, però després quan muntes el vídeo i el veus tot
acabat i t’omples de satisfacció plena per veure que tot allò ho has fet tu, i
el tema et sembla interessantíssim i de la falta que has dit ni t’adones.
Després de l’experiència de llatinismes i literatura i llatinismes i vídeos
aconsellaria 100% als futurs alumnes fer vídeos, sí que hi ha molts contres que
et prenen les ganes, però les coses a favors t’ompliran la cara de somriures, i
perquè no, de llàgrimes també, que algun cop es pot fer un vídeo sentimental, o
qui sap, un homenatge a un professor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada