Sóc una noia extrovertida, curiosa i emprenedora. Tinc
moltes ganes d'aprendre i m'encanten els nous projectes! M'agraden els reptes
difícils i superar-me constantment. Sóc molt toçuda i em queixo per tot; sempre
m'agrada fer-ho tot perfecte i quan una cosa no m'agrada m'emprenyo fàcilment.
M'agrada molt viatjar i tractar amb la gent. Sóc una noia molt sociable i
riallera que xerra pels colzes i a la que li encanta passar-s'ho bé amb els
seus amics.
Breu descripció del treball que he fet
El meu treball està inspirat en els actuals programes de
televisió dedicats a reportatges o cròniques (tals com Gente, España Directo...)
dedicats a tota classe de públics. És un programa compost d'onze capítols
dividits setmanalment i que tracten temes molt variats (des de festes
d'aniversari fins a un dia a una classe de segon de batxillerat passant per
viatges en el temps, notícies d'última hora, etcètera).
Valoracions de l'exercici dels llatinismes
A priori, la idea de fer un treball tan llarg (en
extensió de temps) em va semblar una mica atrafegat. Per altra banda em va
semblar una bona idea per enfocar un treball d'una forma creativa; variant així
l'estil monòton de treballs escolars. Quan la professora ens va presentar el
treball vaig pensar que seria molt difícil fer un treball tan elaborat i amb
uns bons resultats.
La meva idea inicial era fer alguna cosa diferent. No
tenia clar per on enfocaria el tema i com una de les meves grans inquietuds era
“què voldré estudiar l'any vinent” vaig agafar un treball que em permetés fer
un tastet de diverses professions i resoldre el quid de la qüestió. Així, se'm
va ocórrer la idea de fer un programa de televisió. Des que vaig començar he
portar a terme la meva idea i no l'he canviat perquè m'ha semblat una idea de
treball molt interessant.
Vaig decidir fer el treball d'aquesta manera inspirada
ens els programes de cròniques de la televisió actual barrejat amb altres
programes més informals de caire simplement lúdic. Tenia clar que volia fer un
programa d'informació però que tingués un plus de gràcia i vis còmica, que servís
per entretenir la gent que el veiés. La meva idea principal va venir del
programa España Directo (idea de la qual prové el títol del meu programa).
Les primeres setmanes van ser una mica caòtiques en quant
a l'organització del temps per fer el guions, les correccions, gravar,
muntar... però finalment vaig establir una pauta d'horaris per tenir-ho
controlat.
Entre el primer dia i el segon després d'enviar
l'anterior programa, buscava els llatinismes que em tocarien la següent
setmana. Anotava a un document els seus significats i construïa frases que em
poguessin servir per entendre bé sobre el què havia de parlar. Una vegada
acabat aquest treball llegia tots els llatinismes i anava buscant un tema comú
que em vingués al cap quan els llegís. Quan trobava el tema escrivia el guió i
l'enviava a la professora que em retornava les correccions i ipso facto
començava a buscar els meus futurs actors. Ha hagut vídeos pels quals no m'ha
costat gens trobar actors o, per contra, vídeos pels quals he trigat en trobar algú
que em volgués ajudar amb la gravació. Normalment les gravacions del vídeo es
realitzaven entre un i dos dies i una vegada gravat el vídeo començava el
procés de muntatge. Amb el vídeo de la primera entrega, vaig elaborar una
plantilla que em serviria per a tots els altres llatinismes. Així, amb la
plantilla guardada muntava els vídeos sobre aquesta i només havia de modificar
alguns detalls (com títols de crèdit, música...).
Penso que després de l'esforç invertit, el resultat del
meu treball ha estat molt satisfactori. Els meus companys han fet treballs
boníssims i molt creatius que destaquen les qualitats més íntimes de cadascú
(les ganes de la Paula de viatjar, la personalitat tendra i dolça de la Zaira
que ha escrit els contes Disney, o el gran interior poètic del Marc). Si hagués
de tornar a començar a fer els llatinismes, penso que faria el mateix treball
però amb algunes modificacions que hauria introduït des d'un principi.
El fet de treballar els llatinismes d'una manera tan
quotidiana, sobre tot en forma de diàleg, ha afavorit que els incorpori en el
meu vocabulari. Aquests llatinismes més comuns com plus, placebo... ja
els utilitzava a l'hora de parlar però hi havia molts altres que també
utilitzava i no sabia que tenien origen llatí (etcètera, referèndum, in
vitro...); sobre tot utilitzo molt els llatinismes de lapsus linguae
i lapsus menti. Ara, quan veig programes o sèries de televisió que
alguna vegada havia vist, escolto llatinismes i me n'adono que són coses que
abans passaven desapercebudes per mi. Els llatinismes que més m'han quedat
gravats són quid, rictus, quid pro quo, vox populi, a priori, ab illo
tempore, rigor mortis, requiescat in pace, per saecula saeculorum, beatus ille,
carpe diem, alea iacta est, errare humanum est, veni, vidi, vici, ídem i inter
nos. Però sobretot i el que sé que sempre recordaré: de gustibus non
disputandum.
Els llatinismes entre tots són una bona font per comparar
els llatinismes des de diferents punts de vista i corregir errors (sobre tot
pel context de les frases). Penso, però, que amb el treball individual ja és
suficient perquè tampoc l'he consultat gaire.
De la forma de treballar els llatinismes no canviaria res
perquè penso que així és correcta. Les dates d'entrega a vegades són
complicades però estan pensades perquè no coincideixin amb els punts més forts
dels curs (trimestrals, setmanes de vacances...). Hi ha setmanes que és molt
difícil portar a terme el treball dels llatinismes pel poc temps que hi ha,
però en un curs com segon de batxillerat és una cosa del més normal.
He consultat diverses vegades el blog de l'aula per
tafanejar els treballs de l'any passat. Moltes vegades quan no tenia inspiració
o quan no sabia contextualitzar un llatinisme. A més m'ha servit de pauta per
elaborar la portada i l'estructura del meu treball.
El treball dels llatinismes m'ha ajudat molt amb la meva
imaginació. M'ha sorprès molt la meva capacitat per inventar un nou diàleg i un
nou programa cada setmana. També he millorat la meva forma d'expressió i la
meva escriptura perquè setmana rere setmana hem polit errors. He après a
organitzar-me millor perquè havia de tenir un horari de treball adaptat a cada
setmana i pensar el temps que necessitaria per fer el guió, gravar el vídeo...
i m'ha ensenyat a organitzar-me d'una manera més clara i ordenada.
He descobert de mi mateixa que tinc més creativitat de la
que jo pensava. També he descobert que la meva capacitat de treball és major,
perquè tot i que hi havia setmanes en les quals sentia que anava non plus
ultra, vaig poder complir amb tots els requisits.
Personalment, hi havia setmanes en les quals em veia molt
atrafegada de feina i el haver de fer un esforç extra com el que suposava tot
el treball de fer el vídeo dels llatinismes es feia molt pesat. Considero que finalment
aquest esforç invertit ha estat recuperar perquè la meva nota ha estat molt
satisfactòria i m'ho he passat molt bé preparant els llatinismes; a més,
gràcies a aquest treball he pogut veure a gent que no veia des de feia molt de
temps.
La meva valoració sobre aquest treball és molt positiva;
m'ha agradat molt poder fer un treball tan creatiu i posar tanta implicació i
tant de mi en un treball escolar. M'ha emocionat molt fer l'últim programa
perquè guardo molts records d'aquests llatinismes (apartament, festa
d'aniversari...) i ha sigut una experiència molt divertida pel fet de poder
treballar amb tanta gent. Considero que no només és un treball escolar sinó un
record d'alguns dels moments de la meva vida que mai es podran esborrar. També
he tingut moltes cabòries a l'hora de buscar gent amb la qual treballar, els
dies de trobada, etcètera; però la meva opinió sobre aquest treball ha estat
molt positiva. Considero que m'emporto un més que boníssim record del treball
dels llatinismes de segon de batxillerat!
